Una setmana i Nadal!

ja tenim el Nadal aquí!! Aquests dies de màgia, il·lusió, calidesa, bons desitjos,..., ja tornen a estar aquí. És el meu trenta-setè Nadal i el quart per la meva filla i gaudim plegades dels ornaments, llums i manualitats nadalenques. L'altre dia vaig veure una manualitat al blog de Bombones i l'hem posat a la pràctica amb la meva princesa. No ens ha quedat tan ben elaborat, però la nena ha participat en tot i encara que no està tan perfecte, doncs s'ho ha passat la mar de bé i hem deixat volar la imaginació una bona estona :-)

dia espés

és increïble com influencien les emocions en tot el nostre ésser,..., quan has tingut mals rotllos interns, amb la teua persona, i no estàs conforme amb les actuacions passades, amb coses que has dit, et sents ben estrany. Avui em costa arrencar i concentrar-me. 3 dies de festa, han estat bé tot i que hagués pogut treure més qualitat familiar. Tinc aquesta sensació de mediocritat,..., de sentir com si el temps no hagués estat del tot aprofitat. Sempre coses per fer, nervis, ansietat,... M'agradaria poder relaxar-me més, noto que em puja el nivell d'estrès per coses que gairebé no tenen importància. Reflexionant m'adono que potser estic reproduint patrons de la meva infància, de fer i fer coses per aprofitar el temps, però hi ha moments que va bé aturar-se i senzillament no fer res i mirar per la finestra com volen els ocells. N'he d'aprendre al mateix temps que desaprenc conductes inapropiades.

les feines de casa

després de passar tota la setmana treballant, de gairebé no tenir temps ni per llegir un conte a la meva filla abans d'anar a dormir (normalment procuro llegir-li, 1, 2 o 3 contes) i no tenir cap minut per mi mateixa per asseure'm a llegir 10 minutets o per organitzar fotos d'aquests últims anys que encara estan flotant per racons del portàtil, o per fer-me un bany relaxant, o per tantes coses que tinc al cap,..., arriba el cap de setmana i què toca? fer feines de casa. Netejar banys, fregar terra, rentar roba, planxar, treure pols i pèls de la gata de llocs varis, fer la compra de la setmana, i algun extra que de tant en tant va tocant com fregar alguns vidres o enllustrar sabates.
No tenim senyor/a de la neteja o sigui que tot o quasi (ell ajuda amb el que pot, ja sabem que la majoria d'homes no veuen les coses tant minuciosament com nosaltres) recau sobre mi. Hi ha caps de setmana que sortim de casa i llavors tot està solucionat: com que no hi sóc, no ho faig. Però els dissabtes o diumenges que estem més a casa no puc parar si veig tot el que s'ha de fer i llavors m'estresso, perquè el temps vola i jo tinc taaaaaantes coses a fer! Això és el que va passar ahir,..., tota la tarda de diumenge a casa i jo estressada de la muerte. I ara reflexionant em pregunto el perquè,..., per què tan netejar? per què, per què i per què? si ara tinc la sensació que he perdut el temps, que he utilitzat el temps en unes tasques tan poc productives i estimulants,..., buf,... en fi, mirem cap endavant, el proper cap de setmana segur serà diferent i més positiu.

a l'auditori

dissabte a la tarda vam anar a l'Auditori a veure l'obra del "Gegant del Pi" interpretada per la Jove Orquestra de Cerdanyola  i ens va agradar força. Considero que és una bona combinació d'instruments musicals i titelles, ja que els més petits no es cansen de només escoltar i el reforçament visual de les titelles és molt motivador i els capta l'atenció.

Estic contenta per l'actitud de la nostra filla, perquè estava atenta i valorava l'actuació i la música dels violins i violoncels. Amb 4 anys ja la podem portar al cinema, al teatre, a l'auditori,... És un altre gran pas que mostra la maduresa mental i veiem com es fa gran. Això i també el fet, que no té res a veure amb això, però que produeix un gran descans, de saber posar-se ella sola els guants!!!!!! Ara que comença a fer els primers freds em va sorprendre gratament la facilitat amb la qual es va posar els guants l'altre dia! visca!

A veure quina serà la pròxima pel·lícula, obra de teatre, peça musical que anirem a gaudir els tres i que prèviament acompanyarem amb un bon berenar i posteriorment amb comentaris i rialles recordant el que hem vist, escoltat i viscut.

Castanyada i panellets

un any més hem fet panellets i ens han tornat a quedar boníssims. He recuperat la recepta de l'any passat i ens hem posat mans a la feina. Encara ens ha quedat farina d'ametlla i aquest cap de setmana ens hi tornarem a posar!!!! i què bons que són!!!!!!

Pujo foto!!!

i ara cap a l'escola a veure l'actuació de la castanyada!!! visca!!!

Amunt i avall

i avall i amunt i el cervell que no para de treballar, de pensar, de raonar, de recordar, d'actuar, d'explicar,... Les classes em mantenen molt activa, fins i tot a nivell físic noto com els alts nivells de pensament que porto aquestes setmanes em fan perdre pes. Quan expliquem una informació, un coneixement a altres persones estem fent uns esforços considerables i ens cansem més.
L'altre dia vaig llegir un article sobre el que suposa actualment ser professorat de les universitats i hi estic molt d'acord. A més si compagines la feina de docent amb feina de despatx, reunions, recerca i la vida personal amb fills, ja és la "monda".

Hi ha dies que acabo amb el cervell ben bé, amb sensació que el cap em pesa i que necessito dormir i dormir moltes hores per a poder digerir tot allò.

Per sort sóc feliç i aquest sentiment em dóna la força suficient per tenir energia d'anar fent i també les llargues converses amb la meva parella, un home pacient que m'escolta i em posiciona en moments de raonament i reflexió. És important compartir els sentiments per a veure les situacions amb uns altres colors que sols no véiem.

4 dies de festa!!

doncs sí, aquest cap de setmana ens arriba la Festa Major de Tardor, Sant Miquel, i la nostra ciutat està de celebració! Aquest any no hi serem gaire, perquè demà marxem a Sardenya a veure la meva amiga i la seva família. La meva nena està emocionada d'anar-los a veure i també de la primera experiència amb l'avió!!!
Hi serem només 2 dies i al tornar encara hi haurà festa a la nostra terra, i sobretot firetes!!

Avui estic contenta i emocionada per aquest viatge, a més també em suposa una parada a tot el que acabo d'engegar aquests dies a la feina i que tanta mandra em feia activar-me. No n'hi ha hagut per tant, els meus nervis previs van ser exagerats, però com controlar-los? Cada setembre em passa el mateix, entro en un bucle de nervis que em provoca un malestar considerable. Això quasi desapareix quan començo les classes, però ara, aquests dies de festa i aquest viatge són una bocana d'aire fresc!!

ah! i la planta que tinc a la taula del despatx m'ha regalat una flor!! la primera que treu!! Wonderful!!

Aquí estem

altre cop tots retornats a la feina, a escalfar motors per iniciar el curs escolar i un 1r semestre carregat d'hores de despatx i docència. Ja vaig començar a fer l'horari per aquest curs al juliol i ara l'estic retocant, decidint els dies que em quedaré a dinar de carmanyola al despatx, etc,...
Però estic serena i contenta de tenir la meva feina, i que la meva vida professional sigui més o menys fàcil i satisfactòria. Trobo a faltar a la meva petita i al meu home, sí, des d'aquí al despatx els faria un petó gran a cadascú, però m'hauré d'esperar al migdia. Després de passar 5 setmanes junts, ara les hores que no els tinc al costat es tornen a fer estranyes.

Els 9 dies de platja van ser fantàstics, el mar, el sol, la suau brisa, el tacte de la sorra als peus, l'ombra dels arbres durant les hores de migdiada amb el cafè i la novel.la, els vespres càlids passejant vora el mar,.... tantes bones sensacions i emocions,....

I després els dies al poble, amb la meva amiga de la infància que viu lluny i que tant ens trobem a faltar. La meva nena i els seus fills han jugat molt i és bonic veure com també s'avenen. Ara ja han tornat al país que viuen, però d'aquí 4 setmanes els anirem a veure!!!!

Aquestes vacances volia fer moltes coses, però bàsicament he gaudit de les persones que m'estimo i amb això estic la mar de satisfeta :-)

la calma

ja està, sembla que el que demanava l'altre dia ja ha arribat. Les persones que m'envolten ja s'han asserenat. Dissabte va ser la boda del meu estimat tato i la seva muller, la meva tata. Va ser molt emotiu i sóc molt feliç veient el bé que es porten els dos i com s'estimen. Estan fets un per l'altre.
Jo també estic més serena, tothom del seu entorn patíem perquè tot fos perfecte i anés bé i ja està, així va ser i la festa va ser fantàstica.
Així doncs torno a tenir gairebé tot l'equilibri emocional al seu lloc.
I sento una gran pau interior, calma, tranquil·litat, puc respirar sense l'opressió al cor, i els meus ulls es queden fixats en el punt infinit sense sentir la immensa tristesa.

Gràcies perquè tot sembla que ja ha passat.

segueixo envoltada de fum

tristesa, sentiment de culpa, sentiment de no saber què fer, de voler que la terra se m'engoleixi i estar allí ben acurrucada perquè els del costat no em facin retrets, per què quan m'he equivocat costa tant el perdó i que les coses tornin a ser com abans?
Sóc dependent emocionalment de les persones que m'envolten i si elles pateixen, jo pateixo,... i si jo amb un comentari desafortunat he provocat una tempesta, com aquella espurna que provoca una foguera, doncs encara em sento més desgraciada.
Quins dies més foscos i angoixants. Per què? per què? per què no s'acaba tot i torna la calma? les llàgrimes llisquen i llisquen,...

desconcertada

Es suposava que a data d'avui tot seria xulo, relaxat, ple d'alegria, etc,..., però res més lluny de la realitat. Avui mateix em sento trista i angoixada i a sobre estic refredada i la meva filla també i amb medicament. Així, això és el tan esperat inici de juliol, on el sol havia de fer que les temperatures fossin ben elevades i poguéssim fer xup-xup a les piscines,..., havia de ser el temps en el qual el meu home i la meva filla poguessin passar hores junts, i que la seva relació s'anés fent forta i saludable.... Ahir la nena plorava desconsolada perquè avui no volia estar tot el matí amb son pare,..., és el pare, per què ens ha de passar això?
Estem amb tos, amb fred, no podem anar a les piscines, entre nosaltres hi ha tensió i nervis,..., plors i crits,..., però si és estiu, carai! quina ràbia! no hi ha dret! no és just que després d'haver passat un curs escolar ple de feina, horaris, tensions,..., comenci l'estiu i sigui així???

Espero que canviï tot en breu, això no és ni de bon tros el què esperava per aquestes dates,...

Si pogués buscaria un raconet ben amagat i em quedaria allí plorant ben arrupida.

Avui és el meu aniversari

sí, avui 37 anys, i en tot el matí que ha passat m'han felicitat familiars, amics i companys de feina. M'encanta rebre aquestes trucades, missatges i felicitacions presencials. És una sensació molt agradable i d'agraïment, perquè es recorden de mi i em sento apreciada i estimada.
Moltes gràcies per aquests moments que em fan tan feliç!!!

Maquillar sense maquillatge

sí sí, està bé el títol del post, jeje, és un nou joc que la meva filla i jo hem començat a fer i què agradable i relaxant és!! Ahir després dinar amb la caloreta que feia, i ella que aquests últims dies ha estat una mica enfebrada (avui ja tenim hora per la pediatra), ens vam asseure al sofà i vam començar aquest joc de fer veure que ens maquillàvem. Ens preguntàvem de què volíem pintar-nos i començàvem a "pintar" amb el dit. De princesa: una corona al front, un cor a cada galta, ombra d'ulls de dos colors i finalment un toc de color als pòmuls. De gat: les orelles al front, el nas negre i els bigotis. I així deixant volar la imaginació i cada cop més relaxades pel massatge facial tan dolç que ens estàvem fent, vàrem passar una estona agradable i tranquil·la i no ens va fer falta netejar la cara!!

M'encanten aquests moments de pau i serenor compartits amb la meva estimada filla. 

Cal castigar?

El càstig és un recurs que s'ha utilitzat al llarg de la història per "fer creure" tan a persones com a animals, un recurs del tot conductista: davant d'una determinada acció hi ha conseqüències negatives o positives. Sempre he pensat que els càstigs en la majoria de les situacions l'únic que aporten és malestar i tristesa tan per l'infant com per l'adult. Tota conseqüència negativa suposa un desequilibri a nivell emocional, on emocions negatives afloren i tot es sacseja.
Des de que sóc mare que encara crec més que el càstig només porta malestar i que millor evitar-lo. Però com fer que els infants actuïn de forma raonable (per dir-ho alguna manera) quan a vegades no "volen creure"? Potser si plantegem les situacions d'una altra manera no ens haurem de trobar cara a cara amb aquest "fer creure". D'acord doncs,..., però com fer-ho?
Primer de tot si el càstig ja no és del nostre parer ja estem en un punt de partida diferent i de ben segur que estarem prou receptives per intentar fer les coses de maneres diferents.
D'acord amb el que diu Aletha Solter, hi ha alternatives al càstig. En un dels punts que ella planteja, la meva filla i jo ens hi hem trobat i, deixant que sortís el meu instint, he actuat com Aletha proposa. El tema és fer petites concessions; per exemple "deixaré que et saltis el fet de rentar-te les dents, perquè aquesta nit estàs molt cansat". És el que li vaig dir ahir a la meva petita després de sopar, quan vaig veure aquella cara de son i cansament. Ahir van anar d'excursió i estava realment esgotada. Així doncs, li vaig permetre aquesta concessió.
Rentar-se les dents és important, però per un dia no passarà res, evitarem conflictes, crits, plors, càstigs,..., i provocarem anar a dormir amb un somriure, una abraçada i un raig de petons a les galtes, afegit per un "gràcies mama, demà me les rentaré segur".

Aprenentatge col·laboratiu

El treball en grup és molt interessant en moltes experiències de la vida. Per exemple en l'educació permet que si els alumnes es comuniquen i construeixen coneixements nous entre ells hi hagi un intercanvi de coneixements i experiències prèvies i de diferents punts de vista que proporcionen una gran riquesa per aquells estudiants.

He trobat un vídeo molt representatiu:

Maig, mes de celebracions

Aquest mes està essent molt festiu, ja que a més a més de la Festa Major i altres festes tradicionals de la nostra ciutat, com per exemple els Moros i Cristians i l'Aplec del Cargol, hi ha diversos aniversaris de nens i nenes que hi estem convidats.
Aquest dissabte hem anat al d'una amigueta de l'escola i el dijous al de la filla d'una amiga meva i que ara les nostres nenes també són amigues. A la vista en tenim 2 més i ja podem anar pensant els regals :-)
Doncs ahir vam veure la desfilada dels Moros i Cristians i ens va agradar molt!!! lluïen uns vestits espectaculars i els maquillatges eren delicats i amb molt de gust i harmonia a les seves cares. Molt bon savoir faire!!!
I el cap de setmana vinent l'Aplec!!! festa que ja s'està convertint en internacional. Gent d'altres contrades i indrets venen per la festa que s'hi genera, la disbauxa, els litres d'alcohol,..., i també algun que altre cargol!!
I segueix el bon temps, sembla que per ara la pluja deixa que els esdeveniments es vagin realitzant sense estar passats per aigua!!! visca!

la Festa Major

A Lleida ja tenim la Festa Major de maig aquí!!! i és fantàstic!!! ahir vam anar a veure la cercavila i el pregó de festa major i m'encanta tot l'ambient que s'hi crea, i em venen molts records de quan era petita i un rau-rau em sacseja fent aflorar moltes emocions tendres i positives.
M'estimo molt la meva ciutat i totes les seves tradicions.

Els gegants, el marraco, els cavallets de festa major, els capgrossos, el ball de bastons, omplen el carrer Major i tot pren un caire festiu i alegre.
I aquest és l'inici de la festa, que suposa uns dies d'esdeveniments divertits, de focs artificials, de carrosses, més gegants, concerts, balls, espectacles,... VISCA LA FESTA MAJOR!

comunicar sentiments

quan la persona que tens al costat i que fa molts anys que coneixes no comunica els sentiments amb claredat costa molt entendre-la i poder-la ajudar. Un whatssup dient que "vaig a córrer per treure la mala llet" i et quedes amb cara de "eh? què diu? mala llet? quan, com, amb qui, per què?"
Per què no es pot comunicar bé amb claredat, paraules directes i planeres el perquè de la mala llet, el perquè de tot plegat, com el llibre del Quim Monzó?

Ara tocarà insistir perquè m'ho expliqui, perquè exterioritzi el què li passa, perquè surti de la closca, o almenys tregui una mica el caparró i s'expressi.
Siguem clars i expressem en veu alta el què sentim, carai que no és tan difícil!

Cap de setmana bo, però al vespre sarau

Aquest cap de setmana ens ho hem passat molt bé. A Lleida hem celebrat la Feria d'abril i hem anat als Camps Elisis a ballar sevillanes, a veure els cavalls i a pujar a les firetes. També hi ha hagut la fira de titelles i ahir vam destinar la tarda a anar a veure espectacles pel carrer major. Vam parar-nos a un espectacle-participatiu que es tractava d'un circuit per erugues. Els van donar una eruga-titella feta de goma eva que portava 2 pals clavats i agafant-los es podia anar bellugant i fent-li fer els moviments típics d'aquests animals. L'activitat està molt bé, perquè amb el moviment que es fa amb els dits, mans i canells, es treballa la psicomotricitat fina i la precisió. Al circuit hi havia gronxadors, tobogans, piscines de plomes, capsa amb diferents llavors, escales de fustetes per pujar les erugues,.... Molt interessant i fàcil per tornar-ho a repetir a casa.

Bé, doncs després de passar-ho bé, ahir al vespre la nena ho va posar difícil, queixant-se i reptant-me per no dutxar-se, sopar, rentar dents, anar a dormir,..., dient-me pesada, enfadant-se amb mi per insistir en que ho havia de fer perquè avui hi ha escola,... Buf,..., em quedo feta caldo quan he de renyar-la i ser una mare estricta perquè toca fer aquest seguit de coses. Va tardar 2h en dormir,..., i durant aquestes hi va haver de tot,... AL final em vaig tornar a agitar al seu llit i es va dormir. Li vaig donar un petó damunt la mà, va entreobrir els ulls i li vaig dir "t'estimo" i em va dir "vale".

I a mi m'ha costat dormir bé, estava alterada a nivell emocional,..., i aquest matí encara no l'he pogut veure, fins a la tarda,..., i tinc necessitat d'abraçar-la i recordar-li que encara que la renyi i sigui estricta, que l'estimo molt.

escriure/parlar amb coherència

Quan la ment té moltes idees i aquestes no respecten el torn de sortida i estan totes empenyent-se a la porta per tal que la boca o els dits les facin realitat a través del llenguatge oral i/o escrit, tot el cos experimenta unes sensacions estranyes i tenses. El cor bombeja amb el volum alt: bom-bom-bom, la respiració també accelera el ritme, les mans es tornen fredes i suoroses, la cama comença a bellugar, la boca s'asseca,..., i altres símptomes diversos. Això és el que a vegades experimento, sobretot quan el que he de plasmar són idees més "abstractes". Per exemple ara iniciem un altre projecte sobre creativitat col·laborativa, i després de capgirar l'estructura que marcarà el camí d'investigació unes quantes vegades, inicio. El següent pas és marcar els objectius, i aquí s'ha de prioritzar idees. I ja hi som, un munt de petits nuvolets estan empenyent per sortir i tinc sensació d'embús mental. Llavors, quins són els passos a seguir?
- enumerar les idees en un llistat per després rellegir-les i posar números de prioritat
- veure la viabilitat d'aquestes, si he triat les més complexes, i les reenumero
- em centro en una o dues com a molt i em torno a fer una estructura interna de treball
- si és possible estableixo un cronograma

Això seria l'inici, a partir d'aquí vaig fent, amb més o menys motivació, però sí amb la força de voluntat suficient per tirar l'estudi endavant.
La part que més m'agrada és la recollida i l'anàlisi de les dades.
La part de conclusions també és complexa. Torno a tenir la sensació que les idees es tornen a clavar cops de colze per a ser les primeres,... I no passa res,..., totes seran plasmades! quina mania en ser sempre els primers en tot!

sant Jordi

un dia de primavera ple de literatura i de roses, de càlida temperatura on la gent passeja relaxada pels carrers de ciutats i pobles pensant en algun llibre per regalar a un ésser estimat o per a ells mateixos.

Nosaltres ens hem avançat aquest any, tant de llibres com de roses, la setmana passada ens vam regalar mútuament els llibres i tinc 4 roses del jardí que ens perfumen la cuina, però avui sortirem al carrer, a passejar, a viure aquesta atmosfera típica del dia d'avui. Vull fer viure a la meva filla tota aquesta màgia surant a l'ambient.

Feliç dia a tothom!!

Després de Pasqua

han estat uns dies molt bons, he gaudit molt de la meva filla i del meu marit, he pogut carregar piles i he tingut moments de felicitat i de gran pau interior, i això, per a mi són unes bones vacances.
Hem fet moltes coses sense anar gaire lluny de casa. La millor, o la que ens ha emocionat més, és anar a veure l'espectacle del club super3. Ha estat molt emocionant i veure la nena tan contenta m'ha fet posar la pell de gallina i he pogut vibrar amb la seva alegria. Això de veure els personatges de la tele en viu i directe, cantant les cançons que tan li agraden, ha estat una experiència meravellosa.

També hem estat a la platja a dir "hola mar!" i a una zona de jocs que la nostra ciutat posa a disposició dels infants per Nadal i Setmana Santa. També hem portat la palma i hem acudit a missa de divendres sant tot intentant explicar a la petita què va viure Jesús. I hem anat a passejar amb bicicleta, i hem fet llargues dormides, i hem comprat llibres tot anticipar-nos a Sant Jordi. I ens hem fet moltes abraçades, petons i mimitos.
I vam anar a una coneguda cadena de donuts a berenar!!!!!!!!!! arghhhh!!!!! però què bons!!!!!!

Jo no he fet gaire neteja al pis, he preferit fer tot l'anterior a estar-me massa estona netejant. Cada cop pateixo menys per la neteja, faig el mínim d'higiene i la resta doncs no es veu tant,... Últimament he llegit a diferents blogs de mares que redirigeixen el temps a estar amb la família i la neteja que s'esperi i hi estic del tot d'acord. Si els vidres no es netegen tan sovint no passa res, mentre vegem les guspires de felicitat als ulls dels nostres petits, ja ens podem donar per satisfetes :-)

astènia primaveral

hi ha dies que són realment espessos i això que a Lleida ja hem deixat enrera la boira! però pel que sigui, potser també per l'astènia primaveral, o potser perquè últimament vaig cansada i no dormo les hores que necessitaria,..., o ves a saber perquè,..., doncs em sento que em costa ser creativa i vaig molt lenta fent les coses. Hi ha moments que em creo jo mateix un bucle obligant-me a fer les coses més ràpid, però el meu cos no m'ho permet i si continuo forçant, pam! ja tinc una crisi de migranya aquí. Quan hi penso em paro, poso el fre i em dic a mi mateixa: "per què estem corrent? qui ens persegueix? la feina va sortint, no ens hem de preocupar."
Crec que hi ha moments en els quals és realment necessari parar i observar-nos i escoltar-nos per poder trencar bucles viciosos que ens portin estrès i malestar.
Així que parem, respirem profundament, mirem la primavera per la finestra, fem un glop d'aigua i, si podem, fem una bona estirada muscular. Després d'aquest minut/s es veu tot una mica millor :-)

començaments d'abril

a l'inici del mes d'abril, tot i que la temperatura no acabi d'acompanyar perquè aquests dies encara fa fresca, és un moment que ja es pot dir que estem al bon temps. És un dels moments de l'any que més m'agrada i procuro fixar-me i paladejar cada dia que passa. Així com a l'hivern penso que passi ràpid el dia i la setmana perquè vingui el bon temps, ara, a l'abril, és l'inici de la recta cap a l'estiu i ara, a l'abril, començo a degustar les olors de primavera, la llum del sol fins al vespre, l'aire tebi a les galtes, els ocells fent el xiu-xiu tots esverats,..., etc. Així que cada dia procuro fixar-me en moments puntuals i així ser conscient que estic aquí, que estic viva i que estem a l'abril.

L'aniversari del meu germà

Avui és l'aniversari del meu estimat germà, ja han passat 31 anys des de que els meus pares em van fer el millor regal del món: el meu germà. De petits jugàvem amb els barrufets, els playmòvils, i tota una sèrie de ninotets petits. Sempre inventàvem històries,..., ara recordo que amb les tapes de les capses de sabates fèiem vaixells i els fèiem navegar des de l'habitació del meu germà fins al menjador. Una tauleta on la mare tenia plantes, era una illa i a la part de baix sempre feien festes i els ninotets ballaven :-)
També jugàvem a fer carreteres i a construir cases amb les peces de fusta, i els ninotets vivien en blocs de pisos que eren les calaixeres del moble del menjador, jejeje.
El meu germà ha estat el principal company de jocs, de confidències, de complicitats, i com no, d'alguna baralla i discussió (típica de germans). Sempre ha sigut i és una persona molt important a la meva vida, una persona en la qual hi he compartit moltes coses i el lligam que tenim és molt especial, és el meu TATO. En ell hi puc confiar cegament i parlar obertament de tot. Puc obrir el meu cor i abocar tots els sentiments i preocupacions i demanar-li consell. Sóc conscient de l'afortunada que sóc al tenir un ésser com ell com a germà. Gràcies tato, gràcies per estar sempre al meu costat.

I ahir a la festa de celebració li vaig fer el pastís i les magdalenes amb tot el meu amor.

La 1a excursió dels fills

Avui la peque ha anat d'excursió tot el dia a un poble a veure animalons, els ensenyaran com fan el pa i també observaran l'hort. És el primer cop que està en una excursió de tot el dia i la veritat estic nervioseta, jejeje, suposo que és normal :-) Ahir li vaig repassar 2 vegades tot el que necessitaria: una muda de pantalons, calcetes i mitjons, una ampolla d'aigua amb el nom, mocadors de paper, la carmanyola amb l'esmorzar i el dinar els donen pícnic des de l'escola. Ara tot el matí estic preguntant-me què deuen estar fent,..., m'encantaria veure'ls per un foradet! Ja tinc ganes que sigui la tarda perquè m'expliqui com ha anat i menjar-me-la a petons!!

Contràriament, el meu home està la mar de tranquil,..., i a sobre em diu que estic una mica paranoica,..., :-( Generalment els homes no són patidors, i quina sort que tenen! ja m'agradaria poder-me "educar els sentiments" com m'aconsella ell que faci,..., sí clar! però no és tan fàcil! carai!

Un dia, en un lloc de la xarxa que no recordo exactament, vaig llegir una frase que és molt veritat: una dona, quan es mare, ja té per sempre el cor fora del cos, situat allà on estiguin cada un dels seus fills.

M'imagino que el primer cop que vagi de campaments tornaré a passar per uns sentiments similars.

preludi de primavera

Ja està el bon temps aquí, aquests dies són tan bonics, plens de flors, de canvis d'aire, d'olors primaverals, i de bones vibracions perquè el bon temps ja està plantat davant la nostra porta!!! VISCA!!!

Després de dinar he portat a la meva filla a l'escola amb cotxe, perquè després havia de tornar al despatx. El cotxe estava aparcat al sol i ràpidament hem abaixat les finestretes. La meva filla s'asseu a la seva cadireta al seient de darrera i he deixat la bossa al seient de l'acompanyant. De seguida m'ha vingut al cap una història que una coneguda em va explicar uns estius anteriors. Es veu que una cosina seva estava parada a un semàfor amb la finestreta abaixada i una noia se li va acostar per preguntar-li una adreça. Doncs en un plis li va posar el braç dins al cotxe i li va prendre la bossa! Des del moment que em van explicar aquest esdeveniment que tinc el costum de passar el cinturó per la nansa de la bossa i així si fos el cas que algú me l'estirés, estaria lligat. La meva filla m'ho ha fet notar i així li he explicat. Al cap d'una mica m'ha dit en forma de reflexió: "per què ho saps tot tu mama?" i sempre que em fa aquest comentari li aclareixo que no ho sé tot, sinó que em fixo amb les coses que veig i que m'expliquen i procuro recordar-ho, ja que així pots evitar situacions que no són agradables.

Quan hem arribat a l'escola i ha anat cap a dins a la classe li he dit adéu a través del finestral. I ella em mira amb aquella carona tan dolça i jo m'imagino la meva cara d'amor de mare :-)

I deixo una foto d'un dels arbres de la Rambla que està farcit de flors. Tot i que sembla que cada una d'aquestes petitones estiguin en plena competició per a convertir-se en fulla abans que les altres, ja que cada dia hi ha menys flors i més fulles. Esclat fantàstic de primavera!!

D'Aniversari

Avui és el teu 4t aniversari, filla, i et vull desitjar molta felicitat i dir-te PER MOLTS ANYS!!! vull estar per sempre més al teu costat.
Els sentiments que tinc avui són de felicitat extrema i d'agraïment perquè fa 4 anys vas nèixer amb nosaltres. Els teus ulls miran-me just després de sortir de mi els tinc enregistrats a la memòria i m'emocionen cada cop que els recordo. La primera nit que et vaig posar a dormir a damunt meu, tot i que les infermeres em deien que et deixés al bressol. La meva bebè, la meva nena, la meva vida, t'estimo infinitament. Vas fer que conegués la vida des d'una altra perspectiva i cada dia em fas immensament feliç! el millor lloc del món és al teu costat!!!

I ahir veure't tan contenta a la teva festa d'aniversari, amb els teus amiguets i amiguetes va ser genial, i el papa i jo no cabíem a la pell de la satisfacció de veure't tan feliç.

Vaig fer el pastís tan bé com vaig saber (poc a poc aniré agafant més experiència). La base és un pa de pessic i el vaig sucar amb nutella i ornamentar amb una crema de nutella, manteca i sucre.

i també vam perfeccionar les piruletes de xocolata

oi que fan més bona cara que les de l'altre post??? ai l'experiència! la reina de la ciència!! (però el gust era el mateix!!! boníssimes!!!!)

i també vaig fer les magdalenes cupcakeiqueres, jejeje :-)))

és la mateixa crema de nutella que el pastís, la recepta la vaig treure de l'Alma Obregón

piruletes de xocolata

l'aniversari de la meva nina s'acosta i el celebrarem a casa, amb una festa íntima al final. Tanta gent que havia planificat que podien venir i poc a poc m'han anat dient que "no",..., la majoria tenen dinars familiars amb sobretaules llarguíssimes,... Per sort venen 3 dels infants de l'escola que són més afins amb la meva filla i ella està contentíssima!
Pels preparatius he pensat posar molts globus per tota la casa, muntar una zona de jocs a l'habitació que ens queda lliure i de berenar faré entrepants de pa de motlle, brotxetes de fruita, galetes, fruits secs (potser més pels pares), piruletes de xocolata i el pastís d'aniversari. Per les piruletes de xocolata he començat a assajar i és el tema central d'aquest post. He de dir que em vaig quedar sorpresa de la rapidesa amb què es fan i que per a ser la primera vegada me'n vaig sortir prou bé. La meva filla estava extasiada amb tanta xocolata i quan va estar seca, que vam poder agafar-les amb els pals, era molt emocionant!!! jejeje. Ara miraré de perfeccionar una mica més les formes.
A més, vaig aprofitar per explicar-li com la xocolata sòlida es derreteix amb l'escalfor. La vam posar en una mànega pastelera i amb els pals a sobre de paper de forn, vam fer les formes. Un cop sec, és bastant fàcil desenganxar-les.
També tinc pendent de com faré el pastís, i si també afegiré cupcakes,..., però ho he d'acabar de meditar :-)

Aquí les teniu:

entrepants originals

..."La Llebre de Març va agafar el rellotge i el va mirar amb melancolia: després el va submergir a la seua tassa de te, i el va tornar a observar. 

(...) 

L'Alícia va mirar un o dos cops endarrera, gairebé esperant que la cridessin. L'últim cop que els va veure estaven intentant posar al Liró dins de la tetera. -Per res del món tornaré a posar els peus en aquest lloc!- va dir l'Alícia, mentre s'endinsava cap al bosc. -És el berenar més estúpit i boig que he assistit en tota la meua vida!!!"-

A l'escola treballen el conte de l'Alícia, concretament aquest capítol del berenar de bojos, i els pares hem d'ajudar a fer receptes esbojarrades de pastissos, entrepants, galetes, pizzes, madalenes,... A nosaltres ens ha tocat els entrepants i ahir ens vam posar a fer cuinetes.
Per tenir una mica d'idees vaig estar consultant diversos llocs d'internet d'entrepants originals i llavors amb la meva filla vam decidir adaptar-los a la nostra manera,..., i voilà:

Un porquet, dos ocells i una palmera :-) amb els ingredients:
- pa de motlle
- formatges de sucar i normal
- paté
- xoriç
- olives negres
- cireres confitades
- enciam

           

dibuixem!

a la meva filla li agrada molt dibuixar, com a la majoria dels nens i nenes, i durant aquests últims mesos està adquirint molta destressa. Sobretot li veig l'evolució en relació a dibuixos de la figura humana. Fa uns mesos tot just s'endevinava que era una persona, en canvi ara fa uns dibuixos força ben estructurats. I el que és millor és que em dibuixa a mi en moltes ocasions i això m'encanta!! és tan dolceta, tan rebonica!!
Ahir vam tenir reunió de pares i mares amb la seva mestra i quan vam arribar ens vàrem trobar cadascú amb el regal d'un dibuix nostre fet pels nostres fills i filles. El meu és aquest:

Molts dies a casa em demana que dibuixem juntes i utilitzem diferents tipus de colors, uns dies ho fem amb colors de fusta, altres amb pintura de dits, o amb ceres, o amb rotuladors,... i en ocasions retallem i ho enganxem en altres dibuixos per formar mosaics i composicions diverses. És sorprenent la creativitat que tenen els infants en aquestes edats. I els adults, si deixem volar la imaginació i que surti el nen/nena que portem dins, també ens podem quedar bocabadats mentre ens adonem que aquella personeta que érem encara està ben present, tot i els anys que han passat. Tenir fills és tornar a tenir l'oportunitat de ser nens i nenes. I suposo que quan serem avis i àvies tornarem a tenir-la, jeje, només em cal observar als meus pares amb la seva néta.

Gràcies filla per ser com ets!!! :-x

rituals de mimitos

quan als vespres després de sopar, rentem les dents, fem el darrer pipí i anem cap al llit de la meva filla per posar els mitjons gruixuts i el pijama-manta, fem un ritual de mimitos. Durant la nit és impossible que estigui quieta i que aguanti la manta a sobre seu, així doncs, el pijama-manta fa la seva feina i controlem acostipats. Primer posem els peus del pijama i quan li dono les mans perquè es planti al llit, jo estic de genolls sobre el llit, es queda a la meva alçada i llavors ens fem una llaaargaaa abraçada i ens apretem fort-fort mentre ens omplim les galtones de petons i ens diem cosetes boniques a cau d'orella. Aquest moment amb la meva filla és el millor del món, aquests sentiments són els millors que he tingut mai, podria quedar-me així eternament i ho vull!!! vull estar per sempre més al seu costat. "Mama, t'estimo molt", "mameta meua", "ets la mama més guapa del món",..., és un himne extasiador i estic rebossant d'amor vers la meva filla, la filla del meu cor. Des de nena havia sommiat tenir una filla, i ara la tinc amb mi! i m'estima! això és el summum de la vida, la felicitat

una petita fotógrafa

la meva filla disfruta fent fotografies, moltes estones ens demana la càmara de fotos i va immortalitzant tot allò que li crida l'atenció. Això ho fa des de que tenia uns 2 anys i mig i últimament no solament es conforma amb el que veu tal qual, sinó que intenta crear escenes diferents tot jugant amb formes i colors.
Al seu racó de fotos digital de l'ordinador, ja he creat 2 seccions: una amb fotos d'ella i de les seves vivències i una altra amb les fotos que ha fet ella.
Fa uns dies des de l'escola van demanar que portéssim fotografies, o etiquetes dels productes que utilitzem a casa, o fulletons de propaganda de botigues que freqüentem, etc. Estan de ple en el coneixement dels números i lletres (P3) i es basen en textos i xifres significatives pels infants. Doncs la nostra petita fotógrafa es va equipar amb la càmara de fotos (per cert, de color rosa) i vàrem sortir al carrer.
Va descobrir moltes lletres i números i sense anar més lluny, va entendre els números que hi ha al seu joc de la diana. Per què els números més grans es mereixen el centre?
D'aquí un temps hi farem sumes

Una de les seves fotos que m'agrada molt és la següent:

La nostra gata, la Bupi, gran companya de jocs :-)
Un altre dia faré una entrada al bloc per a ella

extracció de sang i mareig

Al llarg de les múltiples experiències que anem tenint, anem aprenent, no solament coneixements, també aprenem com canalitzar sensacions i sentiments. Avui he tingut l'analítica de sang rutinària que cada any ens fan a la feina i m'he adonat del creixement personal en quant al fet de marejar-se al sentir la punxada de l'agulla. Des de ben petita he sigut molt aprensiva a les agulles, com gran part de la població, i sempre m'he preguntat el perquè, ja que l'agulla és tan fina i minúscula i quan s'introdueix a la pell tampoc es pot dir que faci "mal", molesta sí, però mal no.
Llavors, el fet de que el nostre cervell s'imagini com aquell tros de metall fi com un cabell està fent-se pas per les capes de pell i carn per topar la vena i "xuclar" una quantitat minúscula de sang, ens fa que se'ns passin tota una sèrie de pel·lícules pel cap i ja tenim aquí el mareig.
Fa molts anys quan em feien l'analítica em quedava blanca com la farina i m'havia d'asseure i posar el cap entre els genolls perquè tornés a pujar la sang al cap :-) O una altra solució era, si estàvem a l'hivern, anar disparada cap al carrer i reanimar-me amb la fresqueta matinal. Poc a poc, a mesura que han anat passant els anys he anat madurant, guanyant més seguretat amb mi mateixa i diverses experiències amb metges, operacions i hospitals han fet que actualment no em maregi. A dia d'avui només necessito no mirar mentre m'estan fent l'extracció i sobretot-sobretot tenir el cap ocupat en una conversa: "avui hi ha molt poca gent, recordo l'any passat que hi havia 5 o 6 persones i em vaig haver d'esperar",...., "quin dia avui amb aquesta ventada, a veure si acabem l'hivern",...., "ja som a finals de setmana i han anunciat bon temps",...., etc.

El kit de la qüestió és que cadascú tingui les estratègies òptimes per tal de canalitzar aquest fet. Com la gent que té el síndrome de la bata blanca i els puja la tensió pels núvols: distraiem al cervell i controlem sensacions i, conseqüentment, altibaixos físics.

Un test ben original

i únic també! Amb la meva filla hem realitzat una manualitat ben simple, entretinguda i de passada en treus algun ús d'una ampolla de plàstic. Vaig tallar per la meitat l'ampolla i li vaig proposar a la meva nena que el decorés com vulgués, però primer de tot triaríem la planta que hi volia posar. Després de decidir entre les múltiples plantes que té la meva mare, ens vam decantar per les típiques "cintes" i ens vam posar màns a la feina.
Li vaig preguntar a la nena amb què ho volia decorar i em va dir que amb gomets (feia poc que n'havíem anat a comprar més, a casa és una de les coses que mai falta!).
Es va asseure a la seva cadira i tauleta i va anar fent i això és el resultat final. Fa cara de cansada, però no d'enganxar gomets, jeje, sinó de la classe de psicomotricitat, m'ho va deixar ben clar ella mateixa: "mama, però com vols que cansi enganxar gomets?!?!?!", obvi oi???

Demà és l'aniversari de la meva mare i crec que avui dissenyarem un test especialment per ella :-)

Camí sensorial

Aprofitant que des de l'escola ens van "manant" manualitats, vaig aprenent a ser una mare més creativa. Quan veig totes aquestes coses tan xules que altres mares exposen a les seves webs em cau la baba i em pregunto com es pot arribar a ser tan creatiu! Sort que amb les TIC (tecnologies de la informació i la comunicació) la informació va que vola i tot es pot transmetre en un moment, recollint infinitat de bones idees i consells.
Bé doncs arran de la manualitat d'haver de construir un camí sensorial, ens ha servit perquè uns altres dies també hem jugat a fer-ne i a endevinar què és el que estan tocant les nostres mans i/o olorant els nostres nassos!
Aquest camí que es veu a la foto l'ha fet exclussivament la meva filla, ella va triar els "ingredients" (2 tipus de cereals, cotó fluix i sucre). Un cop enganxat a la cartolina es va dedicar a fer una decoració amb diferents colors per tot el voltant del camí.

La veritat és que no cal gran cosa per a passar una estona entretinguda i divertida :-)

Alleugeriment

doncs sí, sento un immens alleugeriment perquè aquella persona estimada que estava a l'espera dels resultats de proves de salut té bons resultats!! Quan et planteges males notícies i tot i que no ho vols, però el cervell et juga males passades tot projectant tot tipus d'idees macabres, i de sobte les notícies són excel·lents, el bon humor, la felicitat i l'eufòria venen de cop! wonderful!

Avui ja divendres, aquesta setmana és curta i ja tornem a tenir 2 dies de descans. Podrem gaudir de temps per estar junts amb les persones estimades i paladejar els moments petits i únics que sinó poses el fre et passen desapercebuts.

Bon cap de setmana!!

Bon 2014!!

Ja hem canviat d'any, comencen 12 mesos on tothom esperem ser feliços i que ens estimin les persones del nostre entorn que ens estimem. Les new year resolutions estan encara tenint molta força, però després, a mesura que els dies avancen, pocs d'aquests propòsits es realitzen, o si més no s'intenten.
Els objectius que ens proposem han de ser prou reals per a poder-los aconseguir i sentir la satisfacció personal de l'assoliment. Jo el que li demano al nou any és seguir tal com estic: seguir gaudint de la meva família, tenir les petites il·lusions que em fan mantenir l'alegria del dia a dia i que tots tinguem salut.

Aquest Nadal ha estat bonic, he pogut gaudir de bons moments amb la família, amb les amistats, he tingut temps per llegir, per passejar i veure llums. M'he deixat embolcallar per la immensa il·lusió de la meva filla amb el Tronc de Nadal, amb el Pare Noel i els 3 Reis Mags. Han sigut uns dies dolços i càlids, plens de petons, abraçades, brindis i converses agradables.

Que aquest 2014 ens dugui molt bon rotllo a tothom!