ja està, sembla que el que demanava l'altre dia ja ha arribat. Les persones que m'envolten ja s'han asserenat. Dissabte va ser la boda del meu estimat tato i la seva muller, la meva tata. Va ser molt emotiu i sóc molt feliç veient el bé que es porten els dos i com s'estimen. Estan fets un per l'altre.
Jo també estic més serena, tothom del seu entorn patíem perquè tot fos perfecte i anés bé i ja està, així va ser i la festa va ser fantàstica.
Així doncs torno a tenir gairebé tot l'equilibri emocional al seu lloc.
I sento una gran pau interior, calma, tranquil·litat, puc respirar sense l'opressió al cor, i els meus ulls es queden fixats en el punt infinit sense sentir la immensa tristesa.
Gràcies perquè tot sembla que ja ha passat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada