Es suposava que a data d'avui tot seria xulo, relaxat, ple d'alegria, etc,..., però res més lluny de la realitat. Avui mateix em sento trista i angoixada i a sobre estic refredada i la meva filla també i amb medicament. Així, això és el tan esperat inici de juliol, on el sol havia de fer que les temperatures fossin ben elevades i poguéssim fer xup-xup a les piscines,..., havia de ser el temps en el qual el meu home i la meva filla poguessin passar hores junts, i que la seva relació s'anés fent forta i saludable.... Ahir la nena plorava desconsolada perquè avui no volia estar tot el matí amb son pare,..., és el pare, per què ens ha de passar això?
Estem amb tos, amb fred, no podem anar a les piscines, entre nosaltres hi ha tensió i nervis,..., plors i crits,..., però si és estiu, carai! quina ràbia! no hi ha dret! no és just que després d'haver passat un curs escolar ple de feina, horaris, tensions,..., comenci l'estiu i sigui així???
Espero que canviï tot en breu, això no és ni de bon tros el què esperava per aquestes dates,...
Si pogués buscaria un raconet ben amagat i em quedaria allí plorant ben arrupida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada