després de passar tota la setmana treballant, de gairebé no tenir temps ni per llegir un conte a la meva filla abans d'anar a dormir (normalment procuro llegir-li, 1, 2 o 3 contes) i no tenir cap minut per mi mateixa per asseure'm a llegir 10 minutets o per organitzar fotos d'aquests últims anys que encara estan flotant per racons del portàtil, o per fer-me un bany relaxant, o per tantes coses que tinc al cap,..., arriba el cap de setmana i què toca? fer feines de casa. Netejar banys, fregar terra, rentar roba, planxar, treure pols i pèls de la gata de llocs varis, fer la compra de la setmana, i algun extra que de tant en tant va tocant com fregar alguns vidres o enllustrar sabates.
No tenim senyor/a de la neteja o sigui que tot o quasi (ell ajuda amb el que pot, ja sabem que la majoria d'homes no veuen les coses tant minuciosament com nosaltres) recau sobre mi. Hi ha caps de setmana que sortim de casa i llavors tot està solucionat: com que no hi sóc, no ho faig. Però els dissabtes o diumenges que estem més a casa no puc parar si veig tot el que s'ha de fer i llavors m'estresso, perquè el temps vola i jo tinc taaaaaantes coses a fer! Això és el que va passar ahir,..., tota la tarda de diumenge a casa i jo estressada de la muerte. I ara reflexionant em pregunto el perquè,..., per què tan netejar? per què, per què i per què? si ara tinc la sensació que he perdut el temps, que he utilitzat el temps en unes tasques tan poc productives i estimulants,..., buf,... en fi, mirem cap endavant, el proper cap de setmana segur serà diferent i més positiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada