tristesa, sentiment de culpa, sentiment de no saber què fer, de voler que la terra se m'engoleixi i estar allí ben acurrucada perquè els del costat no em facin retrets, per què quan m'he equivocat costa tant el perdó i que les coses tornin a ser com abans?
Sóc dependent emocionalment de les persones que m'envolten i si elles pateixen, jo pateixo,... i si jo amb un comentari desafortunat he provocat una tempesta, com aquella espurna que provoca una foguera, doncs encara em sento més desgraciada.
Quins dies més foscos i angoixants. Per què? per què? per què no s'acaba tot i torna la calma? les llàgrimes llisquen i llisquen,...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada