Després de dinar he portat a la meva filla a l'escola amb cotxe, perquè després havia de tornar al despatx. El cotxe estava aparcat al sol i ràpidament hem abaixat les finestretes. La meva filla s'asseu a la seva cadireta al seient de darrera i he deixat la bossa al seient de l'acompanyant. De seguida m'ha vingut al cap una història que una coneguda em va explicar uns estius anteriors. Es veu que una cosina seva estava parada a un semàfor amb la finestreta abaixada i una noia se li va acostar per preguntar-li una adreça. Doncs en un plis li va posar el braç dins al cotxe i li va prendre la bossa! Des del moment que em van explicar aquest esdeveniment que tinc el costum de passar el cinturó per la nansa de la bossa i així si fos el cas que algú me l'estirés, estaria lligat. La meva filla m'ho ha fet notar i així li he explicat. Al cap d'una mica m'ha dit en forma de reflexió: "per què ho saps tot tu mama?" i sempre que em fa aquest comentari li aclareixo que no ho sé tot, sinó que em fixo amb les coses que veig i que m'expliquen i procuro recordar-ho, ja que així pots evitar situacions que no són agradables.
Quan hem arribat a l'escola i ha anat cap a dins a la classe li he dit adéu a través del finestral. I ella em mira amb aquella carona tan dolça i jo m'imagino la meva cara d'amor de mare :-)
I deixo una foto d'un dels arbres de la Rambla que està farcit de flors. Tot i que sembla que cada una d'aquestes petitones estiguin en plena competició per a convertir-se en fulla abans que les altres, ja que cada dia hi ha menys flors i més fulles. Esclat fantàstic de primavera!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada