Avui la peque ha anat d'excursió tot el dia a un poble a veure animalons, els ensenyaran com fan el pa i també observaran l'hort. És el primer cop que està en una excursió de tot el dia i la veritat estic nervioseta, jejeje, suposo que és normal :-) Ahir li vaig repassar 2 vegades tot el que necessitaria: una muda de pantalons, calcetes i mitjons, una ampolla d'aigua amb el nom, mocadors de paper, la carmanyola amb l'esmorzar i el dinar els donen pícnic des de l'escola. Ara tot el matí estic preguntant-me què deuen estar fent,..., m'encantaria veure'ls per un foradet! Ja tinc ganes que sigui la tarda perquè m'expliqui com ha anat i menjar-me-la a petons!!
Contràriament, el meu home està la mar de tranquil,..., i a sobre em diu que estic una mica paranoica,..., :-( Generalment els homes no són patidors, i quina sort que tenen! ja m'agradaria poder-me "educar els sentiments" com m'aconsella ell que faci,..., sí clar! però no és tan fàcil! carai!
Un dia, en un lloc de la xarxa que no recordo exactament, vaig llegir una frase que és molt veritat: una dona, quan es mare, ja té per sempre el cor fora del cos, situat allà on estiguin cada un dels seus fills.
M'imagino que el primer cop que vagi de campaments tornaré a passar per uns sentiments similars.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada