Demano... desitjo

Demano que els cors solidificats d'algunes persones es puguin estovar i que sentin i experimentin el què és estimar. Desitjo que el dolor i la por es redueixin i que la pietat, l'empatia i l'altruisme guanyin protagonisme. Demano un món amable, respectuós, solidari. Desitjo això.

2on intent de fer galetes

Doncs ahir, després de mirar unes quantes receptes i tutorials de fer galetes de manteca, em vaig tornar a llençar a la piscina. El resultat, tot i ser més satisfactori que el primer intent, ja que les galetes són substancialment molt més bones, no va ser l'esperat. No sé perquè em surt una massa extra enganxifosa que em treu de polleguera quan la manipulem. Tot i refrigerar-la i seguir el consell d'una senyora que tota "salerosa" explicava com fer les galetes i amb una facilitat "aplastant" enretirava la massa sobrant al fer les formes, nosaltres continuàvem amb els dits enganxats, com si estiguéssim manipulant alguna mena de matèria viva que lluités per quedar-se per sempre més adherida a la nostra pell. Finalment les galetes van anar a parar 15 minuts al forn a 180º. En quant a les formes, doncs ehem ehem,..., hi ha de tot...., però principalment són formes abstractes 😏

En fi, que bàsicament el que vaig barrejar va ser sucre, manteca i l'ou i després poc a poc anar introduint la farina i remena que remenaràs. Vaig embolicar la massa amb un paper de film i au, tot el dia a la nevera. 

Continuarem! a pel 3r intent, a cada pas estem més aprop de la perfecció!

Estones compartides

Dilluns li va caure l'altra pala de dalt i ara té un super forat que queda super xulo!!! sí senyora, així, de 2 en 2!!!!

Aquesta setmana està resultant ser descansadora, tenim els festius en dimarts i dijous i anem combinant l'interruptor de treball i descans. Els dies festius a hores no sabem què fer i sembla que arriba el malhumor. La solució està en sortir al carrer, tot i el fred, però així ens airegem o escampem la boira. Sembla estrany com una mica d'aire calma les emocions i sentiments. A l'igual que fer esport. Ahir al vespre, plena de mandra em vaig calçar els kets i vam sortir els dos a córrer. Primer tenia fred i pensaments d'estar majara, però després vaig entrar en un bucle de sentir-me a gust, escoltar el meu cos, la respiració, el batec del cor, el moviment de braços i cames, les sensacions, el so de les passes als diferents tipus de paviment. I la intimitat de córrer amb ell sota arbres gairebé despullats, sota la boira humida, sobre una catifa immensa de fulles i més fulles, embolcallats per silenci i acompassats per les nostres respiracions - Romàntic

Esdeveniments

Fa una setmana estava a punt d'aterrar a Cagliari. He estat a un congrés enriquidor a nivell professional i personal. He conegut persones interessants i motivadores, persones que inspiren i t'animen a investigar i aprendre. A fer coses diferents, a reinventar-te. He pogut estar amb la meva amiga i compartir rialles i construir connexions. M'he sentit molt a gust amb la meva persona, m'he trobat en un moment de la vida en el qual fas balanç de tot el que has fet i et sents a gust, orgullosa de la nena interior. 

Aquesta setmana gestiono coses per a fer, però des d'una altra perspectiva. Com si el fet de sortir a fora m'hagués aportat un punt de carrera que em fa vibrar i enfrentar la feina del dia dia des de més amunt, amb més optimisme. Serà potser també perquè avui ja és 1 de desembre i l'atmosfera nadalenca ja està surant pels carrers i les cases, perquè aviat hi haurà dies de festa, de retrobaments i moltes rialles. Serà segurament per això. I també que de base les coses surten bé, estic profundament agraïda per aquesta calma, perquè quan fas et torna amb positiu. Gràcies!

Transcorrem amb normalitat

Així és com sento que passa el novembre, amb tranquil·litat però amb ritme de fer, fer i fer. Moltes cosetes seguides per a fer, per tenir en compte, algunes més amables que altres, però totes per a fer. Remarcar que fa dues setmanes li va caure la 4a dent, una de les pales de dalt, i que ara té un forat que juga el rol de donar aquella imatge de trapella i de fer-se gran :-)

Des que vam anar els 3 dies a Bilbao el comportament de la princesa ha millorat considerablement. No sé si és degut a aquest fet o que hi ha coincidència, però està més tranquil·la, més raonada, més pacient. En definitiva està més a l'ona de comunicació, fent que els esdeveniments flueixin pausadament i amb una intel·ligència emocional equilibrada. Són etapes, va creixent i afirmant caràcter i comprenent el perquè de moltes coses.

I així anem transcorrent els dies de novembre, compte enrere per arribar a les il·lusions de Nadal.

Body Balance

Des de que estic practicant el body balance (mix de ioga, tai-txi i pilates) em sento molt àgil i lleugera i amb més força. No m'hagués imaginat mai que practicant aquestes disciplines em podria arribar a sentir tan bé i molt menys que el meu cos s'acostumés a fer-ho i m'ho demanés. Quan fa uns quants dies que no he pogut anar a les classes del gimnàs em poso a practicar-ho una estoneta a casa. Després de realizar-ho em sento en pau, penso que em provoca creixement personal, em fa entrar en una esfera d'estimació cap al meu ésser, estic en contacte amb mi mateixa sense pensar en res més. Estic "aquí" i "ara" i prou.
Tot va començar quan fa mesos em vaig fer mal al genoll mentre realitzàvem uns exercicis amb el monitor de running. Després de recuperar-me una mica, vaig omplir l'hora de córrer amb el body balance, i quin descobriment! De totes les situacions negatives hi ha quelcom de positiu.

Sortida a Bilbao

Hem estat 3 dies a Bilbao, una ciutat que m'ha sorprés pel neta i ben estructurada que està. Pensada per famílies, permet portar una vida còmoda de treball i d'oci, permet passejar al llarg de la ria i prendre el sol mentre et desplaces d'una punta a l'altra. Hi ha grans muntanyes molt aprop, hi ha natura allí mateix. Ofereix el contrast cosmopolita i silvestre.

Hem visitat el Guggenheim (gaudint de l'exposició de laberints), hem menjat pinxos de múltiples varietats i gustos excepcionals, hem passejat pels carrerons de "las siete calles", hem visitat l'Alhóndiga, i la peque ha gaudit moltíssim d'un parc a l'altre, gronxant-se, escalant, lliscant, saltant,...

Bona i enriquidora experiència, per repetir.

Dia gris d'octubre

està a punt de ploure, ahir va ploure molt i fins i tot pedregar. Estic a la feina i costa estar concentrada, perquè tinc badalls encadenats que van arribant un darrera l'altre i em fan entrar en una situació de somnolència. Em falta el cafè. Ara m'aixecaré per fer un volluto (nesspresso) i paladejar-lo amb una mica de xocolata negra.

Després em connectaré a la videoconferència i explicaré la segona part de les eines del campus virtual.

A la tarda tinc lliure per estar amb la reina del meu cor. I d'aquí 4 dies ens escaparem els 3 d'excursió.

Aix aquest temps de tardor que es fa costa amunt....

i ja van 3 dents!!

Ahir li va caure la 3a dent! i sort, perquè no té lloc per sortir la del centre de baix (la 2a que li va caure) i ara el problema serà per sortir aquesta que li acaba de caure,..., aix a veure què passarà. De moment esperarem que passi el dentista pel cole, que està previst que durant l'octubre els farà una visita i arran d'aquí ens mourem. No sé pas la capacitat de creixement ràpid de la mandíbula,..., però necessitaria una acceleració per fer lloc...

Trobades familiars

Ahir aprofitant que era la Festa Major del poble vam reunir-nos amb la família i vam passar unes hores molt bones. Gràcies als meus pares que ens van aplegar al voltant de la taula de casa seva i es van encarregar del dinar vam poder gaudir d'una estona fantàstica. Aquest caliu familiar reconforta i et fa sentir estimat. 

I així em sento avui, amb prou forces per continuar endavant amb bon humor i energia. Tinc un raconet al meu interior on aquests records tan bons estan ben guardats i són el meu coixí per arraulir-me i sentir aquest benestar.

Octubre

i a ple rendiment, és el període de l'any que més feina i obligacions tinc. Les classes m'absorveixen el temps i les energies i cada any dic que reduiré les hores i que fins i tot les deixaré, però no en sóc capaç. És una sensació de patiment i de benestar que em recorda al running. Fa mandra fer-ho i mentre ho fas pateixes, però després tens un sentiment de benestar, de feina feta. 

Aquest curs acadèmic m'ha costat agafar el ritme. De fet, als 3 ens ha costat i encara estem acomplant-nos en la rutina d'horaris i obligacions. El malhumor plana a estones sobre els nostres caps com una mosca tossuda que no vol marxar. Espero que ens asserenem i tinguem prou forces per esvair aquesta irritabilitat i enfosquiment. 

Coca de poma

Fa uns dies que vaig fer a la meva tata un pastís d'aniversari i no solament em va quedar boníssim, sinó que també tenia un aspecte genial! per primer cop un pastís m'ha quedat esponjós! Així que per poder-lo anar repetint i repetint vaig a anotar la recepta i el procediment!

- 350 gr. de farina preparada per a fer pastissos

- 3 ous

- 170 gr. de mantequilla (freda de la nevera)

- 180 gr. de sucre

- 180 ml. de llet (un xorret)

- 3 pomes

Comencem barrejant la mantequilla i la farina amb els dits, anant aplastant i amassant dins que queda tot grumolat, hi posem el sucre i continuem amassant amb els dits. D'altra banda batim els ous i la llet durant 2 o 3 minuts. Llavors tirem el líquid al sòlid i tornem a batir. Finalment hi posem les llesquetes de poma i per sobre un polsim de sucre. Ho posem al forn a 160º (aproximadament) i no obrirem la porta del forn abans de 45 minuts. Aquest pastís en concret es fa coure durant 1 hora.

2a dent a terra!

ahir li va caure la segona dent de baix! fa gràcia perquè les dues primeres dents que li van sortir són les primeres que li han caigut. La primera ja la té bastant creixuda i ara un altre forat al costat. Aquesta sí que la guardarem :-) 

Al matí s'ha despertat super contenta amb el regal del ratolinet, jejeje.

...i l'estiu ha acabat

snif, snif,..., sento una morrinya impresionant, unes ganes boges de voler tirar el temps enrera i ser a 30 de juny.... Assumint la realitat, el que em vaig repetint a mi mateixa és que he de disfrutar amb cada segon que respiro. Procurar agafar-me a cada cosa que faig tenint tota la consciència i intentar ser creativa i disfrutar, sobretot això: gaudir al màxim que sigui possible el que estic fent en el moment present i no agobiar-me pensant en la setmana vinent i l'horari atapeït que hauré de seguir fins a Nadal. 

Els records de l'estiu m'acompanyen: dies de platja, lectura, piscina, sol, lluna, olor d'herba i de riu, olor de muntanya, arbres i més arbres, estels, silenci, calor.... això és que el he d'evocar per tornar a agafar empemta en els moments que sembla que s'acaba la benzina. 

Al cor de l'estiu

ja estem a la meitat, estan passant les estones dels dies massa depressa. Ja hem viscut els 10 dies de platja, aprofitant el sol, el mar, les passejades, els banys, el descans. Uns dies boníssims. Ara encara queda estiu, però igual que un sospir, respirarem els dies i ens trobarem de cara al nou curs. 

L'esclat de la calor, l'escalfor del sol a la cara, el contrast de l'aigua fresqueta a la pell,..., són aquestes sensacions d'ESTIU, moments que la resta de l'any es recorden i s'esperen un altre cop. L'estiu et fa sentir viu, et fa sentir la natura més propera, el plaer d'anar descalç i xafar gespa, asfalt, rajola, sorra,... et fa sentir més lliure i més primitiu. Els sentits estan més vius. 

I continuaré experimentant tan a fons com pugui aquest mes d'agost, exprimint els moments i tatuant les emocions i sensacions. 

Sensacions d'estiu

Ahir al vespre, les 22:30h, a l'horitzó de l'oest l'última claror del dia i a la de l'est la nit amb els estels més brillants. La lluna a la seua meitat donava llum a uns quants núvols prims que l'acompanyaven. L'aire fresquet oxigenava cada part del meu ésser i la sensació de pau venia i venia i en aquell moment vaig connectar amb l'univers i l'energia. Fantàstic. Reflexionant-hi, penso fermament que això s'ha de transmetre i ensenyar als infants. Si els essers humans connectéssim més el nostre jo interior amb l'univers i la natura ens reequilibraríem i potser les barbaritats que es cometen a tot el món disminuirien. 

i ja en van 9...

9 anys que ens vam reafirmar amb el "sí vull passar la vida al teu costat" davant de tota la família i amics. 9 anys que han passat com un sospir, que han estat plens de tot, però sobretot d'amor. Aquí estem, junts i amb la nostra filla, 2 + 1 = trixets.

Els records d'aquell dia entranyable tornen als meus pensaments i un pessigolleig d'emocions i nostàlgia recorre el meu cos. Emoció sublime, dolçor i tendresa, somriures i mirades amoroses.

Mode estiu

ja som al poble i el cervell ha fet "mode estiu", i és genial! visc cada dia aspirant l'aire fins al fons dels pulmons, com si volgués absorvir totes les partícules d'estiu. Les necessitaré totes al setembre per tenir forces per iniciar el curs, ple d'horaris i d'agendes apretades. Ara però, és el moment present i és el que importa. Ahir acaronant la gespa de les piscines reflexionava de la vida i del feliç que sóc en aquesta etapa. Mentre, a Bagdad posen bombes i persones veuen la seva vida trencada com un gerro de porcellana, què injusta és la vida... voldria enviar-los la pau mental que tinc, la sensació de gratitud que potser alguns d'ells ja mai més tornaran a experimentar, si és que ho han fet algun cop.... 

Avui 39 anyets

És una xifra que no acabo d'assimilar,..., tot gira massa ràpid i desitjaria que 1 any durés el que duren 10 anys. Afortunadament, aquí estic, amb un cos esportista que no nota gaire el pas del temps i al que m'estimo i estic molt agraïda. Avui 39 anys que vaig arribar a aquest món, i quina sort d'haver nascut en aquesta família! un entorn amorós que m'esperava amb els braços oberts. Tan de bo tots els infants del món poguessin experimentar el mateix.

I molt agraïda amb la vida que tinc actualment, celebro aquests anys i que en pugui complir molts més aquí a la Terra i sobretot, envoltada dels éssers meravellosos que m'envolten i a qui estimo molt. 

Ahir ho vam celebrar amb un pastís boníssim que em va fer la mami!!! gràcies!!! 

I pel dinar vaig cuinar un bacallà amb panses i pinyons i amb una salseta de ceba, pastanaga i tomates amb una mica de sal i una cullerada de postre de mel. Ho vaig passar pel tourmix perquè quedés la salsa fineta. Va quedar molt gustós! :-)

I de primer el cóctel de gambes que tantes vegades he fet i que entra meravellosament, jejeje.

Gràcies a la vida per tot, gràcies!

Assolir etapes

des de fa dues setmanes puc dir que la meva filla ha assolit una altra etapa de desenvolupament. No posaré per escrit del què es tracta, perquè no ve al cas, però sí he de dir que és una conquesta molt important i que l'ha fet crèixer a nivell psicològic i emocional.
Ella ha anat al seu ritme, sense presses, i jo he procurat no escoltar la pressió social de: a aquesta edat han de fer això i a l'altra han de fer allò altre. La gent hauria de CALLAR, de no opinar d'aquestes maneres sobre la vida dels altres. El desenvolupament és de cada individu a l'igual que el ritme amb que ho fa. He acabat farta de preguntes i comentaris, fartaaaaaaaa! 

Des de ben petits les persones hauríem d'aprendre a viure i a deixar viure als altres. 

Instints i natura

ja fa uns dies que tinc el plaer d'observar com unes tórtores es fan el niu a l'arbre que tinc al davant de la finestra. Incansablement volen per anar a buscar branques i tornen, s'aturen a la farola, s'encaren a l'arbre i van directament a la branca en qüestió. Aviat els seus petits seran aquí i han de tenir la casa ben amoblada. És fascinant com la força de la natura fa que animals i persones actuem. Els instints en la seva versió més pura es manifesten perquè la permanència de l'espècie no s'aturi.

Si us plau, motivem als infants!!

He visionat el TED talk de la Rita Pierson un parell de cops i el trobo molt encertat per a fer un petit discurs a les alumnes de la Facultat d'Educació. Com a futures mestres han de tenir molta força interior per transmetre aquestes ganes de viure i d'aprendre als seus futurs alumnes. El pitjor que li pot passar a un mestre és que tingui un forat enorme en la motivació. La mancança d'aquesta, des del meu punt de vista, pot ser el factor més perjudicial i el detonant que aboqui a alguns alumnes a la desgana i al fracàs escolar.

Els infants tenen un entusiasme innat per la vida i per l'aprenentatge i des de l'escola no se'ls pot ofegar. És un crim fer malbé aquestes ganes de coneixement, i quan algun cop he escoltat infants dient que a l'escola s'avorreixen m'agafa una sensació lletja i desagradable i voldria cridar als quatre vents que s'aturi aquesta decadència que massa cops es dóna.

A l'escola vaig tenir un mestre molt tradicional i desmotivador, però una frase que em va quedar gravada a la memòria va ser "vinga criatures, heu de tenir sang de cavall i anar endavant".

Catifes de Corpus

Diumenge vam anar a la celebració de Corpus que la nostra ciutat va organitzar i ens vam deleitar entre flors, música i figures populars. Les catifes de flors s'esteneien pel carrer Major mentre els ciutadans les admiràvem. 

Essent una metàfora de la vida, aquestes flors van nèixer per una funció en concret i després del punt àlgid es van marcir i van desaparèixer. 

La roda del temps avança i no espera a ningú. Es puja i es baixa i tot continua rodant vers un destí incert.

1a dent a terra!!!!

o millor dit a l'aigua!!!! ahir mentre estava a curset de natació li va caure la dent i la va perdre a l'aigua. La vam buscar, però res de res. Primer es va quedar una mica preocupada perquè sense dent el ratolinet potser no li deixaria cap regal, però quan li vaig explicar que no hi havia cap problema i que el ratolinet és màgic i ja sap el que ha passat, es va posar més tranquil·la. Llavors va tenir la idea de fer-li una nota per si de cas. I exactament, aquest matí hi havia el peluix de la gosseta Sky de la Patrulla Canina que tan li agrada, al costat del coixí i a la nota hi havia un post-it amb un missatge del ratolinet: li diu "guapa". I la meva princesa contenta com un gínjol! Què gran es fa!

M'hagués agradat guardar aquesta primera denteta de record, però amb tants litres d'aigua de la piscina gran era missió impossible trobar-la,..., com buscar una agulla en un paller! Ja guardarem les altres!

La 1a dent que balla!!!

A la nostra princesa fa uns dies que li va començar a ballar la dent, primer era un moviment quasi imperceptible que només es notava ella, però a dia d'avui la dent balla i com ho fa!! està a punt de caramel per caure i deixar pas a la nova! I ella contenta perquè vindrà el ratolinet de les dents a portar-li el regalet!!!! i jo molt emocionada de veure com va creixent la nena del meu cor i de la meva vida!!

Banys de confeti

Ahir va ser st Anastasi i com sempre tenim l'entranyable batalla de les flors. Des de que tinc ús de raó els meus pares m'hi han portat i ara sóc jo la que acompanyo a la meva princesa per gaudir dels colors de les carrosses, de les músiques, de l'ambient que es crea als carrers, i sobretot dels quilos de confeti!!! Ahir vam jugar i jugar amb milers de paperets i els infants t'encomanen la seua il·lusió i comença una batalla de colors. Poder compartir amb ella, els meus pares i tatos aquesta estona és el millor de la vida. Són moments tan bonics i, tal com va dir el meu germà sopant: m'és igual on sopem, mentre estigui amb vosaltres. I això és el que vull, poder compartir eternament part del temps, de la vida i del més enllà amb vosaltres.

pluja i plugim

Pluja tranquil·la i alliberadora, pluja càlida de maig. Els arbres ben esteses les branques miren al cel i gaudeixen d'aquesta frescor, de les gotes enèrgiques que els purifiquen. I es veu verdor i més verdor per arreu. I l'olor intensa, mmmhhhh clarifiquem i depurem.

Per molts anys papa!

Avui fas 70 anys i si pugués pararia el temps, perquè que estiguis en aquesta edat em fa vertigen i veig que el temps s'escapa de les mans. Vull que cada dia estiguis present a la meva vida, física o mentalment. M'has ensenyat tantes coses que part del meu ésser és una prolongació teva. Tu ets aquella persona que sempre està allí, que qualsevol problema, dubte, situació difícil es resol o es pal·lia dient la paraula màgica de "papa". Papa sius plau em podries...., papa sius plau necessito....., papa a tu què et sembla aquest tema...., papa, sius plau.... I tu sempre ens ajudes a tots, sempre dius que SÍ, sempre estàs al nostre costat. Gràcies, milions de gràcies.

He tingut molta fortuna de tenir-te de pare; tu m'has ensenyat tenacitat, paciència, fortalesa, saber valorar punts de vista diferents. Tu ets un home bo, que sap perdonar i que entén als altres, ets el meu exemple d'empatia i dedicació vers les persones que estimes.

La Tània t'estima i veure que li estàs donant i ensenyant el mateix que has fet amb mi em fa immensament feliç. 

Gràcies! i per molts anys vull tenir-te a prop. 

Dibuixos d'amor

L'expressió a través dels dibuixos és un art que quan ens fem grans hauríem de conservar. Quan som petits dibuixem i dibuixem, passem de fer gargots plens de formes estrambòtiques, però amb molt significat per nosaltres, a construir cases, flors, cotxes i tot el que la nostra ment ens transmet en forma d'idea. Dibuixar és un mitjà de canalització d'emocions, sentiments, és una via d'escapament i d'expressió que si tothom la tingués desembussada no hi hauria algunes de les malaties i anades de l'olla que molta gent manifesta. 

I a la meva princesa li encanta dibuixar, cada dia dibuixa i molts d'aquests dibuixos me'ls dedica. Tinc un calaix ple d'ells. L'adoro, l'estimo més enllà de l'infinit. Moltes gràcies per regalar-me tan d'amor.

bon temps!

Estem al cor de la primavera i la temperatura és fantàstica. Com dic cada any, aquests mesos d'abril i maig haurien de triplicar-se i així podríem gaudir d'aquest esclat de vida durant més temps.

Avui plou i es pot olorar aquella olor intensa de terra molla i templada, l'olor que et recorda que estàs viu, aquí i ara, que t'embriaga i et connecta amb la natura. Els diumenges a la tarda gaudim del temps que passem els 3 junts pedalant a l'aire lliure, fent el caferet i de tant en quant ens endinsem dins al parc de la Mitjana i abracem arbres. Ahir a la tarda al tornar cap a casa vaig aprofundir la meva mirada als vestits dels arbres i intentava absorvir aquestes tonalitats de verds que et desperten tots els sentits. La magnitud d'aquests arbres que retornen calma, pau, respecte i un profund amor i gratitud per poder ser conscient d'ells.

Tenim el privilegi de tenir el parc de la Mitjana de veí!!

Empatia i pietat

Això és el que falta al nostre planeta, uns tan rics i altres tan pobres. Pobres que es veuen humiliats i traïcionats i incompresos. Pobres que han nascut a llocs molt difícils, que han viscut violència extrema durant la seva infància. Que han estat maltractats per la vida de forma massa cruel per recuperar la humanitat i netejar-se de tan odi tatuat als seus òssos. 

Des dels països rics vivim només amb preocupacions diàries que són petits granets de sorra al costat del patiment que viuen milers de persones que no han tingut tanta sort com nosaltres de nèixer al primer món. Ells formen part d'un tercer món, d'un món abandonat, d'un món que no volem veure i girem la mirada vers un altre costat quan sentim els seus crits de socors. O senzillament et sents tan impotent que prefereixes pensar en les coses immediates i fer orelles sordes i ulls cecs quan els mitjans de comunicació informen. 

És una pena tan i tan gran que no hi hagi un moviment potent d'empatia,..., hem d'ajudar als nostres infants a saber posar-se a les sabates dels altres. Això ho hem de començar des de l'edat més tendra, perquè d'adults estem curtits i tenim les escletxes tancades. 

Necessitem urgentment un canvi de conciència TED-Talk-Empatia

Persones que marquen

Recordo el teu to de veu dolç, la teva mirada càlida, els teus gestos sempre amables, sempre propera. Recordo anys enrera quan veníem amb la mama algun dissabte a la tarda i sempre tenies aquell somriure afable per nosaltres. Recordo que al vespre sortia a la Wonder i tu sempre m'obsequiaves amb un detall (mostres de colònia, alguna cremeta, algun rímmel, algun pintallavis,...). Sempre estaves envoltada d'aquells objectes tant bonics. Així et recordaré, plena de colors, d'objectes harmoniosos i de dolçor. Sento la forma cruel que has deixat aquest món i des d'allà on estiguis, t'envio petons de colors.

Viatge a Viena

Aquests dies de setmana santa hem anat a Viena. Aquesta sortida ha suposat un enfortiment pels 3 i hem compartit uns bons moments i els no tan bons ens han ensenyat i fet créixer com a família.

La ciutat és bonica, elegant, pomposa i xic, això és el que em va transmetre. L'intel·lecte s'estimula mentre el cos passeja per aquells edificis magestuosos i t'agafa ganes de produir i ser creatiu.

L'edifici de l'ajuntament és fabulós, el museu d'història natural proporciona riquesa de coneixement per tots els sentits, el Prater aporta aquell aire bucòlic i lúdic, el Danubi obre mires, no només d'ulls, sinó també de sentits.
El menjar molt bo, tot i que molt calòric i hem tornat amb ganes de menjar verdura :-) El pastís de poma, el pastís Sacher, el café latte, estan per fer el pi i caminar amb les mans!!!!!!
Vam pujar a la nòria del Prater i vam gaudir d'unes vistes fantàstiques de la ciutat.

Ara ens hem posat moviment al cos, hem entrat en la roda de viatjar :-) a pel pròxim viatge!

l'Univers

Dissabte passat vam anar al Parc Astronòmic del Montsec i ens va encantar. La nena es va portar molt bé, tot i que eren les 8h de la tarda i que la visita va durar 2 hores, es va aguantar la gana i va mostrar interès cap als estels i el que ens anaven explicant. Tot i el fred, va ser fascinant estar a l'aire lliure sota el cel estrellat i la lluna creixent. La vam poder observar per un telescopi, amb la seva petita part il·luminada pel sol que transmetia una imatge radiant. Després vam identificar les oses major i menor, l'estrella polar, el planeta Júpiter, la constel·lació d'Orió, de Lleó, Bessons, i altres. També vam anar al planetari i amb 3D ens van mostrar un film sobre els centenars de satèl·lits que orbiten la terra, vam viatjar al planeta Júpiter, i ens van ensenyar tot el que la tecnologia actual permet fer per la humanitat.

La visita va complir de bon tros amb les nostres expectatives, molt i molt recomanable!

Brioix de iogurt

Senzillament vull plasmar la recepta d'un brioix de iogurt que és molt ràpit de fer i que surt molt bo. Ideal per sucar-lo en un got de llet i paladejar l'explosió de liquid al paladar, mmmhhhh. I també ideal per sucar a la xocolata desfeta.

- 1 iogurt natural
- 3 mides de iogurt de farina
- 1 sobre de llevadura
- 2 mides de iogurt de sucre
- mitja mida de iogurt de llet
- 2 ous
- 3/4 part de la mida del iogurt de manteca derretida.

Una estoneta al forn i a paladejar-lo!!!!!!!!

6 anys

Fa 6 anys que sóc mare, que vaig portar al món a una persona meravellosa, sensible, tendra, bona, lleial i amorosa. Una persona que em va fer conèixer una part del meu èsser que no sabia que existia. Que em fa crèixer cada dia en aquest rol de mare i que m'ajuda a autocompletar-me com a persona. 

És la filla del meu cor, la filla que esperava i sommiava que tindria quan era una nena i projectava aquest desig amb les nines. Gràcies per nèixer de mi i deixar que sigui la teva mare.

T'estimo infinitament

Festa 6è aniversari

Ahir vam celebrar la festa d'aniversari de la nostra princesa. Aquest any l'hem compartit amb l'aniversari d'un amiguet de classe i la veritat és que ha anat molt bé, tan bé com havia ideat i planificat. Ho hem fet al mateix lloc de l'any passat, al Giramón, i la monitora d'aquest any també ha dinamitzat als infants amb jocs, gincames, cançons, etc. Veure'ls disfrutar no té preu, tot el cansament d'organització paga la pena quan els veus amb aquells somriures i les espurnetes brillant als ulls. 

I avui hem tingut una bona notícia de l'endocrí: la nena és alta (132 cm i 28kg), perquè son pare i jo ho som i tota la resta està bé: analítica i radiografia. Quin pes que m'he tret de sobre, ara sembla que puc tornar a respirar normalment. Que els fills/es estiguin bé de salut és el més important del món. Gràcies perquè està bé.

les mares i l'esport

ser i fer de mare i fer esport no sé si és gaire compatible... Cada vegada hi veig més aspectes que separen aquestes dues accions. Precissament ahir, després d'una tormenta d'emocions, paraules, mocs i llàgrimes, vaig reflexionar sobre aquest tema seriosament. El fet és que vaig sortir a córrer 10 minuts, després d'estar un mes de repòs per la tendinitis del genoll, i em vaig rebentar. El genoll molt bé! menys mal! però el meu cos cruixia per tot arreu. I quan vaig arribar a casa i em vaig dutxar, l'estranya sensació de benestar es barrejava amb una sensació d'estar KO totalment i només tenir ganes de tirar-me damunt del llit i dormir. Però no, vaig llegir el conte a la peque i després la vaig posar a dormir. Però al contrari del que esperava, no va dormir ràpit, no, sinó tot el contrari. Es va convertir en un sac de gemecs de queixes que tenia calor i que es volia treure el pijama-manta. I les queixes no eren suaus i dolces, no, no, eren roents i semblava posseïda per la mala llet personificada. I jo que estava per l'arrastre doncs buscant desesperadament als racons del meu ésser les últimes dossis de paciència. Difícil, molt difícil. I mentre, arriba el pare i més mocs, llàgrimes i crits contra ell, i aquest amb cara de mareig d'haver fet 1h de cotxe embotit amb altres companys al mini-cotxe d'un d'ells. I jo amb el meu ooooommmmmm interior. I llamps i trons.

Al final petons, abraçades, i dormir, i silenci, i calma mental....

Les runners que no són mares poden arribar a casa i jeure al sofà, llit o similar i potser fins i tot tenen el sopar a punt. Però les mares runners hem de tenir sempre present que el fet d'arribar a casa significa: al ataquerrrrr!! així doncs vigilem a no cremar tots els cartutxos fent esport, perquè sinó no tenim les gotes màgiques de la paciència que ens arribin al cervell i el caos està servit.

I això que per sort tinc només una filla! les runners amb prole nombrosa són les meves heroines!

pastís de carabassa

abans d'ahir ens vam posar amb la petita xef a la cuina i vam elaborar un pastís de carabassa exquissít!!! No em pensava pas que quedés tan gormand! creia que tindria més gust de carabassa, però realment és, o millor dit era, boníssim!!!!! Vaig a anotar les quantitats per a poder-lo repetir infinitat de cops!!!

- 225 gr de carabassa (més o menys)

- 2 ous

- 75 gr de farina

- 125 gr de sucre

- 75 gr de mantequilla (derretida)

- 75 ml de llet

- 1 sobre de llevadura

i toooot barrejat, sense cap ordre, jejejeje, ni tan sols vam tamitzar la farina i la llevadura,..., ai ai ai...., però no hi van haver grúmolls. La carabassa la vaig fer bullir, o sigui que estava cuita i toveta i amb la forquilla la vam aixafar abans d'incorporar-la a la barreja.

I tot al forn, no sé pas quants minuts,..., crec que uns 20 minuts o així a 220º.

Espero que al pròxim que fem tinguem temps de fer una foto abans que ens hi llencem de cap i ens hi llepem els bigotis!!!!

grans detalls que fan somriure

Quan un petit detall es converteix en un gran detall, això és creativitat i saber posar-se al lloc de l'altre. El meu marit em va fer somriure i pujar l'estat d'ànim amb aquest ram i amb un missatge escrit al mirall: costelleta, t'estimo, els millors moments estan per venir. Keep strong.

Gràcies cuxi per pensar en mi i en com fer-me sortir de la tristesa que m'envolta aquests dies.

Stop temporal

Vull que el temps s'aturi i que la malaltia pari de reproduir-se i de córrer pel seu cos, que tot pari, que es quedi com està, que continuï podent respirar i parlar, i compartir, i somriure, i fer bromes,..., i que la seva presència estigui aquí, i que quan li parlem ens contesti. Vull això, vull això,... vull que la vida no se li escapi a cada segon que respira,... això demano....

Escuma de llet

mmmhhhh, els tatos em van regalar l'aerocciono de nespresso per Nadal i ara em faig uns deliciosos cafès amb quatre dits d'escuma de llet!!! jejejeje boníssims.

Ara he de provar totes les receptes que proposa nespresso, que només de mirar-les ja em cau la baba, jejjeje.

Jugar

la pregunta: "mama que jugues amb mi?" és una qüestió que em desperta d'una banda sentiments molt positius i agradables de pensar que la meva filla em busca per jugar i compartir moments, però d'altra banda em ve una mandra mental bastant notable. I és que jugar cansa! mai m'ho hauria cregut quan, de petits, el meu germà i jo muntàvem unes pel·lícules fascinants amb els ninotets. Se'ns passaven les hores volant i sempre demanàvem més i més temps. Però d'adults la cosa canvia. Com pot cansar tant estar asseguda a la catifa i muntar un espectacle de circ amb les nines o organitzar-los un fantàstic pícnic amb la carabana de la Barbie, o fer passar una divertida tarda als Pin i Pon a la nòria i a la furgoneta de gelats? Doncs sí cansa, i molt! i fins i tot necessito un caferet per poder idear i imaginar! it's amazing!!!! 

Tot i l'esforç val la pena compartir aquestes estones amb la meva princesa, són moments únics, màgics, on som còmplices del nostre mini-món màgic on tot és possible.

Love is...

M'ha fet molta gràcia i il·lusió trobar per casualitat, mentre estava realitzant una cerca a pinterest, uns dibuixos d'uns cromos que havia tingut de nena. I es titula així: love is.... Els tinc guardats a casa i no fa gaire els vaig estar remirant. Els trobo bonics des de la senzillesa, m'encanten!!!

És curiós com de vegades la nostra atenció es centra vers un determinat tema o aspecte i es penja d'aquest i ens sentim amb la necessitat de tirar-ho endavant. No sé pas quin devia ser el primer cromo que em devia caure a les mans.... però aquest va fer que es desencadenés tot un procés i poc a poc vaig acumular un bon grapat de cromos. 

nou any

ja han passat les Festes nadalenques i després de l'encallada emocional primera, tot ha anat força bé. La sensació que tinc ara és que hem estat hivernant, bàsicament hem fet això: dormir, menjar, gaudir de certs moments, compartir i tornar a dormir. Com els 3 ossets de la rínxols d'or, molts matins ens despertàvem aliniats al nostre llit i amb els ulls encara plens de son. Perquè la son crida a la son, no ho sabíeu?!?!?!

I a banda d'això, he rebuts regals i estic molt agraïda per haver-los pogut rebre i he passejat i olorat l'olor de la boira i l'olor del sol. Hem anat al pessebre vivent de Sudanell, que ens va agradar molt. I hem anat a veure el Mar a Cambrils.

I això: que ja han passat aquests dies, i ara, renovada, començo de nou a la feina, i què contenta de poder tornar a un lloc de treball!

Estic molt agraïda a la vida. Gràcies!