ja som al poble i el cervell ha fet "mode estiu", i és genial! visc cada dia aspirant l'aire fins al fons dels pulmons, com si volgués absorvir totes les partícules d'estiu. Les necessitaré totes al setembre per tenir forces per iniciar el curs, ple d'horaris i d'agendes apretades. Ara però, és el moment present i és el que importa. Ahir acaronant la gespa de les piscines reflexionava de la vida i del feliç que sóc en aquesta etapa. Mentre, a Bagdad posen bombes i persones veuen la seva vida trencada com un gerro de porcellana, què injusta és la vida... voldria enviar-los la pau mental que tinc, la sensació de gratitud que potser alguns d'ells ja mai més tornaran a experimentar, si és que ho han fet algun cop....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada