Recordo el teu to de veu dolç, la teva mirada càlida, els teus gestos sempre amables, sempre propera. Recordo anys enrera quan veníem amb la mama algun dissabte a la tarda i sempre tenies aquell somriure afable per nosaltres. Recordo que al vespre sortia a la Wonder i tu sempre m'obsequiaves amb un detall (mostres de colònia, alguna cremeta, algun rímmel, algun pintallavis,...). Sempre estaves envoltada d'aquells objectes tant bonics. Així et recordaré, plena de colors, d'objectes harmoniosos i de dolçor. Sento la forma cruel que has deixat aquest món i des d'allà on estiguis, t'envio petons de colors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada