des de fa dues setmanes puc dir que la meva filla ha assolit una altra etapa de desenvolupament. No posaré per escrit del què es tracta, perquè no ve al cas, però sí he de dir que és una conquesta molt important i que l'ha fet crèixer a nivell psicològic i emocional.
Ella ha anat al seu ritme, sense presses, i jo he procurat no escoltar la pressió social de: a aquesta edat han de fer això i a l'altra han de fer allò altre. La gent hauria de CALLAR, de no opinar d'aquestes maneres sobre la vida dels altres. El desenvolupament és de cada individu a l'igual que el ritme amb que ho fa. He acabat farta de preguntes i comentaris, fartaaaaaaaa!
Ella ha anat al seu ritme, sense presses, i jo he procurat no escoltar la pressió social de: a aquesta edat han de fer això i a l'altra han de fer allò altre. La gent hauria de CALLAR, de no opinar d'aquestes maneres sobre la vida dels altres. El desenvolupament és de cada individu a l'igual que el ritme amb que ho fa. He acabat farta de preguntes i comentaris, fartaaaaaaaa!
Des de ben petits les persones hauríem d'aprendre a viure i a deixar viure als altres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada