Contaminació

Hi ha persones que són unes egoistes i poca-pena. Que quan estan malament contaminen i amarguen als del costat, sense importar-los amb el més mínim llençar núvols de tempesta perquè tothom estigui com ells.

He lluitat contra la foscor, però la pluja s"ha desencadenat dels meus ulls. Ara després de la tempesta hi ha ressaca i amargor al fons de l'ànima.  A veure si puc vomitar aquesta contaminació que em treu el somriure.

Felices estones nadalenques

El temps corre i corre i vola,..., i ja tornem a ser a les portes del Nadal. El temps corre i tot va canviant, millorant i també envellint..., i la nostàlgia fa toc-toc. Però afortunadament els sentiments són similars cada any i tot i que em faig gran, la meua ànima d'aquella nena que un dia vaig ser es fa escoltar més aquests dies plens de llumetes, màgia i bons desitjos.

Aquesta ànima que em fa vibrar i emocionar i mentre m'acarono les galtes amb la flonjor d'aquests dies de cotó i llana calentona. 

El millor regal és tenir a totes les persones que estimo al meu voltant i que estiguin bé. Al proper any demano que ens quedem així, junts i feliços.

I tan de bo afluixés el patiment de tantes persones del món que viuen en un infern. I augmentés l'altruisme i l'amor perquè els que tenen poder tinguin pietat dels que pateixen.

Desitjo que cadascú de nosaltres contribuïm a que el món sigui millor.

SMILE

sí, SOMRIU! En qualsevol situació si somriem les coses canvien. D'una banda experimentem més benestar a nivell individual, perquè normalment quan fem la gesticulació amb els nostres llavis i el munt de músculs de la cara i de la boca en general es belluguen, també canviem la nostra respiració fent que aquesta sigui més profunda. A moments ens oblidem gairebé de respirar, no tenim consicència del nostre cos, perquè la ment està capficada en altres coses. I, de repent, somriure ens retorna a la nostra essència, tornem a aterrissar dins del nostre ésser.

I a nivell social: somriure o no somriure, vet aquí el quit de la qüestió!! No és el mateix entrar en un establiment amb cara seriosa que fer-ho amb els llavis dibuixant un somriure. I a l'igual: entrar a qualsevol lloc i trobar-te les persones que et miren amb un somriure no té preu. 

I això és una de les coses que vull transmetre a la meva princesa, sobretot que mai s'oblidi de somriure. I aquest darrer aniversari la meva tata em va regalar les lletres de guix per configurar la paraula smile. Durant l'estiu les hem anat decorant amb la nena i voilá! ja estan finalitzades i acabades i penjades a la paret d'entrada de casa, per recordar-nos cada dia de fer més d'una vegada aquesta acció.

Segona cursa!!

doncs aquest passat diumenge hi va haver la 2a cursa i vaig córrer el recorregut curt (5 km). Em vaig superar respecte a la primera cursa en quant al temps, ja que a la primera vaig fer 32' i a la segona 31'. Estic molt contenta!!! El recorregut va ser diferent i jo estava més ben dormida i havia descansat més aquest cop que l'atre. A més, aquest diumenge passat, tot i fer fred, feia sol! i en canvi a la primera va fer un dia de boira plana que dificultava respirar.

Ara a seguir entrenant i a esperar la cursa següent, de moment de 5 km, fins el dia que em decidiré a fer una de 10 km. A veure,..., potser a l'abril a la cursa del bombers,...

La primera cursa!

Fa 2 caps de setmana que vaig córrer la primera cursa de 5 km. Va ser una experiència exitant i gratificant, poder córrer aquests kms seguits! un any enrera no m'ho hauria cregut pas que ho podia fer!

Aquest diumenge en tenim una altra i tornaré a experimentar aquella llibertat de poder córrer pel mig del carrer i aquell ambient que es crea de grup on un munt de persones fem el mateix, katrong-katrong endavant, un peu davant de l'altre i acompasant respiracions. 

M'encanta!!! 

mal de cap i compartir solucions efectives

quan estàs fora de casa i fora de la teva ciutat o poble i et trobes malament a nivell físic, bé sigui d'un mal de panxa o d'un mal de cap,..., es passen estones de patiment i d'angoixa. Això és el que em va passar l'altre dia, una migranya triple que em va deixar un mal de cap punyent, àcid i punxós que em provocava escalfreds, tremolors i el pobre estómac estava tan terriblement remenat que va vomitar diverses vegades.

Només volia dormir, posar-me en un raconet i tancar els ulls a tots els estímuls lluminosos i reflexos que em danyaven el nervi òptic, i tapar-me les orelles a tots els sons que es feien estridents i em provocaven un batec dolorós als òssos del cap i del front. Però no era possible, m'havia d'aguantar, no podia anar cap a casa, perquè faltaven 4h perquè sortís el tren. Vaig sobreportar el matí com vaig poder, davant la mirada de preocupació de la meva mare, sí afortunadament anava amb ella!

Al migdia vam entrar a un restaurant perquè ella pugués dinar, jo tot just podia controlar els contorsionismes de l'estòmac. Un dels encarregats del restaurant em va veure la cara i quan li vaig comentar que tenia molt mal de cap de migranya es va treure un sobre de la butxaca i mentre me l'abocava a la copa d'aigua m'explicava els efectes fantàstics que tenia quan ell patia de mal de cap. Realment va ser miraculós! al cap de 3/4 d'hora m'havia disminuït considerablemet el dolor.

Estic molt agraïda a aquesta persona per compartir una solució a un problema, per compartir l'eficàcia d'aquest recurs de l'espidifen per apaivagar aquell malestar tan bèstia.

Compartim, compartim coneixements i ens ajudarem els uns als altres.

Hem anat al Circ!!

Aquest cap de setmana a la nostra ciutat hi ha hagut el circ italià dels germans Rossi i hi hem anat. Ens ha agradat molt, la nena estava meravellada amb tota la màgia que comporta els espectacles de malabaristes, equilibristes, pallassos,..., i l'home bala!!! Jo vaig reviure moments de la meva infància quan amb els pares i germà anàvem al circ. Van ser dues hores plenes d'emocions, vaig sortir amb les piles renovades.

Vaig reflexionar que la vida al circ ha de ser dura, viatjant d'aquí cap allà, entrenant cada dia, no solament a nivell físic, sinó psicològic, perquè als primers intents de fer els nous números i que no surtin i haver-los de provar, de repetir, de tornar i tornar a fer,..., aquesta perseverància ha d'enfortir el cos i l'esperit de tothom que ho faci.

Que aquests grups de persones dels circs en deleitin amb aquests espectacles és una meravella. Gràcies per aquestes estones de somnis i fantasia!

Castanyes i panellets

Avui som divendres i després de dinar hi ha la festa de la castanyada a l'escola i la meva princesa actua cantant "five little pumkins" i ho fa tan i tan bonic!!!!!!!!!! 

Ara en aquest precís moment estic eufòrica, amb tot el cap de setmana pel davant i fa un bon temps que enamora!!!! És en certa manera estrany que la temperatura sigui tan elevada, ja que sempre hem menjat les castanyes i panellets amb bastanta frescota, però aquest solet tan calentó s'agraeix!!

I com cada any, el cap de setmana passat vam fer els panellets!!!! i demà en tornarem a fer!!!!!! què bons!!!!!!! mmmhhhhh

Tardor, galetes i bicicletes

Amb aquestes 3 paraules és com podria definir els dies presents d'octubre. Fins fa 4 dies ha fet molt bon temps i el cap de setmana llarg que hem passat ha estat això: observar els arbres com estan canviant de color, passejos familiars en bicicleta amb cafè i cacaolat al solet i a l'arribar a casa fer galetes per primer cop.

És una etapa de l'any força sensorial, el delit de la mirada davant d'aquestes tonalitats fantàstiques de les fulles dels arbres i de les flors, dels núvols al capvespre,..., l'absorció de les olors que arriben per tots els costats, la tardor es pot olorar i paladejar. El so de les fulles seques, dels últims grills, de mastegar els petits granets de les figues o del raïm..... Són tantes les informacions que ens arriben pels sentits i que no en som conscients perquè senzillament no en fem cas!! Viure l'encant d'aquests dies de tardor ens recorda que estem vius i que un cop més en les petites coses hi ha la felicitat i el ben estar.

Passejar en bicicleta amb els meus dos amors per dins d'aquesta natura és extasiant i reparador. Tot l'estrès dels dies feiners s'esvaeix i torna la calma, la quietud mental. 

I sobre les galetes doncs van quedar tan dures com els carquinyolis, jejejejeje i tot perquè no vaig posar prou manteca.... Però aquest cap de setmana ho tornaré a provar!!!!! I tornarem a fer pastetes, a retallar formes i a emblanquir-nos amb la farina!

Bona pinta ja tenen ja,...., però s'han de mossegar amb els queixals!!!!!! jijijijijiji

Estic contenta

doncs sí, de moment estic contenta perquè les classes no em costen ni de bon tros tant com l'any passat. Estic contenta perquè estic activa mentalment i estic canalitzant i relativitzant els nervis previs a les classes i l'angoixa de corregir piles d'activitats (ja que ho faig tot molt pràctic). Analitzant el perquè, m'he adonat que des de que estic practicant l'esport de córrer, noto que m'estic agafant la vida de forma diferent: tinc més paciència, em sento molt més àgil, cosa que fa que em senti molt bé amb el meu cos, tinc els nervis molt controlats i potser no sóc tan exigent amb mi mateixa. No em marco objectius tan elevats, procuro gaudir amb el que faig al dia a dia.
És una barreja de sensacions, però que totes em porten al benestar, és com si hagués pujat un esglaó més al nivell maduratiu de la meva persona, i n'estic encantada. Em sento més segura i el fet de permetre'm més errors m'ajuda a estar més relaxada.
Espero i poso la intenció que aquest estat perduri; i que continuï tenint en compte els sentiments de la meva nena interior sense sancionar-la ni ser molt dura amb ella. M'estimo i em respecto. Crec que això ens ho hauríem de dir a nosaltres mateixos/es cada dia.

Data que recordo

Avui és l'aniversari del teu naixement, padrina, i et vull dir: FELICITATS! allà on siguis vull fer-te arribar la meva energia amorosa per dir-te que em recordo del teu aniversari. I també em recordo de tu, de la teva veu, de com ens explicaves contes i històries de quan eres petita. A la teva besnéta li parlo de tu, de com eres, de vivències que vam aprendre al teu costat.
Gràcies!

Aprendre a anar amb bicicleta

Ahir la meva princesa va anar amb bicicleta sense rodetes per primera vegada!! ja està una altra fita aconseguida: saber anar amb bici!!!! estem molt i molt contents!!! aquest estiu ha estat molt intens en aprenentatges: també ha agafat una gran habilitat en els patins de línia i també fa el pi i la voltereta a l'aigua!!! és fantàstic. Ha superat pors personals i ahir estava tan i tan contenta! i son pare i jo tan i tan orgullosos de la nostra petita!!!
Viscaaaaa!!!!!!

Un consell que em va donar un pare de l'escola era ajudar-la amb un llençol petit (en vaig agafar un de quan era bebè) i passar-li per sota els braços, així la pots aguantar si es decanta i no es senten lligats ni que els toquis. Va ser un moment, pujar i poc a poc anar soltant el llençol.

Retorn

Ja ha tornat a passar un altre estiu de la meva vida, i tot i que ha anat tot bé, m'ho he passat bé, he disfrutat, sento nostàlgia i vull tornar endarrera per tornar-lo a gaudir. Fa 4 dies que he tornat a la feina i m'està costant una muntanya concentrar-me. Pensava que tornaria completament renovada, amb molta energia i empenta, però no, estic molt mandrosa. Voldria fer moltes coses, però el meu cervell se'n va d'aquí cap allà i no em concentro. D'aquí 2 setmanes que comencen les classes ja em posaré les piles ja,..., tot a corre-cuita, a l'estrès, als nervis,..., ecs. Hores i hores de feina i anyorança per no estar amb la meva princesa.

Aquests dies són els últims de piscina i d'estar al poble. Afortunadament hi ha salut i estem tots junts i tinc feina per poder tornar a la rutina. O sigui al fons estic molt agraïda amb la vida per tot això.

Ahir mirant el cel mentre estava ajaguda a la tovallola de les piscines. Moments de pau, de calma, d'agafar tot l'aire possible i deixar-lo anar pensant que tot va i anirà bé. 

Punt de relax......

demà començo vacances i sembla increïble que avui em trobi un altre cop en aquell dia clau, màgic, que penses tinc un mes lliure, tot un mes per a fer el que vulgui! M'agraden els dies previs a començar un esdeveniment positiu, per exemple les vacances, un viatge, un esdeveniment important,... La il·lusió que es crea en hores prèvies m'estimula i em produeix unes sensacions agradables i paladejo els moments que em vindran. És com olorar un suculent plat just abans de l'àpat. Aquest estiu tornem a la platja, a l'hotel de sempre, a no fer res, només gaudir del temps lliure i els uns dels altres. I després al poble farem més piscina i aire lliure amb els amics.

Espero agafar suficient energia que em permeti estar molt motivada per la tornada, perquè com sempre, de setembre a Nadal és el període de més feina i les classes em produeixen la dualitat de passar-ho bé i no tan bé i això m'altera a nivell emocional. Així que espero i desitjo carregar la bateria fins al 100% i agafar embranzida pels mesos de tardor.

Avui són pare i filla a comprar xancles i jo estic fent un compte endarrera per sortir a dinar i no tornar al despatx fins d'aquí 1 mes i 6 dies!!! oooohhhh què bé que sona això!!!!!!

Mode: va-can-cessssssssssssssssssssssssss!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Les amigues

Compartir els bons moments amb les amigues és una de les millors medecines per l'equilibri tan emocional com psicològic. Aquests dies m'estic llegint el llibre El club del té, de la Vanessa Greene, i és sobre això, com l'amistat entre 3 amigues fa que les situacions que ens anem trobant a la vida siguin més fàcils d'encarar. M'estimula molt parlar amb les meves amigues, després em sento plena d'energia per engegar nous projectes i de tirar endavant aquells que tinc començats. Parlar amb les amigues és com fer sessions de risoteràpia, sessions de sommiar i de recordar moments inolvidables. 

Prèssecs, pastissos i altres coses,...

Avui tinc una barreja de sentiments, em sento entre feliç-trista, traquil·la-neguitosa/impacient,..., serà que m'ha vingut la regla,..., i també estic mig adormilada. Cada dia vaig a dormir tard i matino molt, estic fent bastant esport, mai m'hagués imaginat que córrer em pugués motivar tant i aportar tant benestar. A més ahir vam anar al tros d'una amiga a collir préssecs i quin matament! al moment no ho semblava, però ostres aquest matí! Vam quedar que berenaríem allí al tros i vaig fer un pa de pessic ràpid i posant una mica les mesures a ull, però em va sortir bo! (50ml de llet, 2 ous, 225gr de farina tamizada, 225 gr de sucre, 50gr de mantequilla i un sobre de llevat) barrejat amb les varilles manuals i al forn crec que entre 20 o 25 minuts).

Últimament estic fent bastants pastissos i flans de formatge. Com el de la foto del meu aniversari. Precissament avui a la feina fem un pica-pica dinar i he fet un flan: tarrina de formatge per sucar, 2 sobres de preparat de cuallada, mig litre de llet, 2 cullerades de sucre i 2 ous, l'he extret d'aquesta web divina cocina. 

Els dies de vacances ja s'acosten, visca!!! i ara a la feina costa de trobar la concentració i les ganes de posar-se a fer coses de pensar. M'està costant inclús trobar el fil conductor per redactar aquest missatge! Què bé que podem anar parant el ritme i el temps convida a la calma i al relax!

8 anys casada

Avui fa 8 anys que ens vam casar, i quins records!!! va ser un dia bonic i tendre, tal i com és la nostra relació de parella. Ho recordo com si hagués estat un somni, un dia entre núvols, entre pétals, entre rialles, somriures, sorpreses,..., i sentint-me com tantes vegades havia imaginat que seria la meva boda. 3 anys abans del 07/07/07 vam anunciar a la gent propera que ens casaríem aquesta data i vam posar un compte enrera al llavors famós messenger, jeje. Molta gent ens deien que què féiem d'anunciar-ho 3 anys abans!! i és que teníem claríssima la data i també claríssim que ens estimàvem de forma sòlida per passar tota la vida junts. I ara, 8 anys després, mirant enrera fa vertigen el depressa que ha passat el temps. Però el nostre amor perdura, fent-se més sòlid dia a dia, i som més còmplices, ens sentim més compenetrats i estic feliç que sigui el meu amant, el pare de la meva filla, el meu company i el meu amic.

monstre d'emocions

als moments que puja l'adrenalina, notes que et pots menjar el món, que vas a per totes, les forces estan a tope i només importa l'aquí i l'ara. Després de la pujada, però, ve la baixada i el cansament i possible mal estar. Rellegint això que he escrit sembla que parli d'anar drogada, però no, no em refereixo pas a drogues externes, sinó a les substàncies que el nostre cos genera en moments de desequilibri emocional. Per exemple l'emoció de la ràbia. I ahir en vaig sentir molta, i vaig explotar com de repent un globus que està molt molt inflat deixa anar l'aire de cop. Estava plena de color vermell, com el monstre de les emocions.

Per mi va ser com una saccejada, perquè no estic acostumada a sentir tanta ràbia, perquè normalment sóc educada, em controlo i canalitzo. Però ahir ho vaig deixar anar, feta una fúria vaig buidar el pap. I és que no suporto que s'actuï d'amagat, la mentida i l'engany. Accions que tu no vols que es facin així, que ho has demanat que no es faci i de repent, pam! t'ho trobes fet! i tu, com? no es compta amb tu per a res,... dictadura,..., superioritat de persones déspotes que es creuen millors, que es creuen en la posició de manar i fer les coses com ells consideren,...

moments especials de celebració

Dissabte va ser el meu aniversari i vaig poder anar a Port Aventura, com quan era més jove i hi anàvem al finalitzar les classes amb les amigues. Des de sempre m'han agradat molt les firetes i als parcs d'atraccions m'ho passo pipa, com quan era una nena. I és que encara que el meu cos va sumant anys i va envellint, interiorment sento la il·lusió i les sensacions de quan era petita. Vaig passar un dia genial i ahir vam dinar a casa del meu germà per bufar les espelmes d'un pastís que jo mateixa vaig fer i va sortir boníssim!! jejeje, estic molt contenta i també vaig fer un flan de formatge amb preparat per cuallada que també estava realment bo.

Estic molt agraïda a la meva família per ser al meu costat i aquests moments de compartir són els millors regals que ens aporta la vida.

cap de setmana esportiu

ha estat un cap de setmana de córrer, curses, pedalades i piragües :-) molts bons moments, aire lliure i sol i pluja! Dissabte cursa dels templers i pare i filla van córrer. Les curses infantils per categories i tots eren guanyadors endunt-se una medalla cada un! i com a premi concert dels SP3 amb el Flusky i el sr Pla. Ens ho vam passar molt bé petits i grans!! La meva princesa va aconseguir fer-se una foto amb el Flusky, un dels seus personatges preferits!!

I el diumenge després de la pedalada popular per la vora del riu i pel parc de la Mitjana, hi havia la possibilitat de fer un tastet amb piragua i la nena va dir que hi volia pujar amb un monitor. I sí sí, cap a la piragua!! I, per ser la primera vegada que ho feia, va seguir bastant bé les instruccions de remar!

M'encanten aquests dies d'activitats a la natura, de fer coses els 3 junts, de que el sol ens escalfi la pell, de sentir l'airet al rostre, d'olorar infinitat d'olors d'estiu, i sobretot de sentir les rialles de la meva estimada filla.

moments d'incertesa

estic aquí a la feina, he arribat fa una estoneta, i m'estic preguntant si he fet bé de marxar i que la nena es quedés plorant amb son pare. Avui s'ha despertat més aviat i ha dit que tenia mal de panxa, que no volia anar a l'escola. A la tarda tenim una festa d'aniversari i li he dit que si no anava a l'escola tampoc podríem anar a la festa i no semblava que li importés gaire,... M'he quedat amb el dubte de si realment el mal de panxa era de veritat o no,...

Potser no hauria d'haver vingut al despatx i m'hauria d'haver quedat amb ella,..., a parlar més estona, a que m'expliqui el motiu real de perquè no vol anar a l'escola,... Però he marxat i s'ha quedat plorant, i m'ha dit adéu per la finestra, amb la careta plena de llàgrimes i li he dit adéu amb la mà amb el cor trist,..., pensant perquè havia de marxar a treballar i deixar-la així,... El meu cor em deia que tornés endarrera que tornés a pujar i li fes una abraçada llarga i amorosa.

Vull estar amb ella, al seu costat, eixugar-li les llàgrimes, abraçar-la, omplir-la de petons.

minut a minut,..., i tota una vida

el temps va massa ràpid, un dia, i un altre, i un altre,..., i ja som al juny. M'adono que les persones que m'envolten i que m'estimo envelleixen i m'agafa un sentiment de nostàlgia terrible. Veig que comencen a tenir el símptomes típics que sorgeixen a la vellesa i em costa assimilar-ho.

Potser hi ha gent que pateix en el moment present i només vol que corri ràpid el temps, però ara que estic a l'altra banda, vivint un present de plenitud, m'agradaria que els minuts alentissin.

Ja procuro ja paladejar cada moment, però a instants tinc la sensació que se m'escapa de les mans, com s'escola l'aigua entre els dits.

comprendre als animals

avui per la xarxa he cercat informació que em pugués ajudar a entendre una miqueta més el comportament de la meva gata, sobretot el perquè es fa pipí a llocs on no ho ha de fer, i he trobat un educador de gats fantàstic, el Jordi Ferrés. M'ha anat molt i molt bé per entendre una mica millor a la meva peluda. Precisament ahir al vespre, mentre estàvem fent el conte d'abans d'anar a dormir amb la meva filla, la gata es va fer pipí al seu llit. Quan vam anar a dormir se l'acabava de fer. Afortunadament no va passar cap al matalàs perquè hi ha el protector de plàstic sota els llençols, però aquest fet de pixar-se em va fer reflexionar molt. Pel que he pogut intuir, tenia necessitat d'atenció i de mimos i no la vam ni mirar. Ho interpreto com un acte de gelosia, estava amb la filla i la gata volia que estigués per ella. Amb el ritme que portem que passem moltes hores fora de casa i que quan arribem no tenim temps per a res de tantes coses que s'han de fer, la Bupi es queda mirant i esperant i esperant aquell moment que ja tinc afilerades les seqüències d'esdeveniments i ja la puc fer jugar, pentinar o acaronar.

M'ha anat molt bé escoltar al Jordi Ferrés per reeducar alguns comportaments meus no gaire encertats. Espero que l'enteniment entre la meva estimada Bupi i jo millori encara més.

Running

Fa uns dies una bona amiga em va proposar anar a córrer juntes a les sessions de running que fan al gimnàs. La veritat és que mai m'ha apasionat córrer, més aviat al contrari, sempre m'ha provocat patiment, sobretot a nivell cardio. Quan a l'institut ens feien fer la volta a l'òval que hi havia al mig del campus sempre pensava que era un bon martiri i que mai correria per plaer. Aaaahhh, però mai es pot dir mai!! no diguis mai a un mai!!! 

Des de fa 4 setmanes estic corrent pel simple fet de córrer i sento el patiment mentre ho faig, però una posterior gran satisfacció després de la dutxa que fa que valgui la pena l'esforç. Així doncs, he entrat en aquest bucle de dolor-plaer del qual parlen molts dels corredors aficionats que conec.

I aquesta tarda, d'aquí una estona, em calçaré els kets i apa! a trobar-me amb el monitor i la resta de gent, que no sé si una mica bojos com jo, anirem a recórrer metres d'esbufecs :-)

time flies!

L'altre dia volia posar una entrada explicant el bé que ens ho havíem passat el cap de setmana de Festa Major, però m'han passat els dies volant. Així doncs vull fer un breu resum d'esdeveniments i de moments de felicitat.

Hem vist els gegants, caps-grossos, el marraco, les carrosses de la batalla de les flors, el correfoc, els focs artificials,..., i tota la màgia i bon rotllo que omplien els carrers de la meva estimada ciutat.

Hem compartit bon moments, rialles i felicitat. Petons i abraçades i mirades còmplices. També calor, molta calor al sol, però vermut fresquet a l'ombra dels porxos de la plaça de la sal. Ens hem tirat confetti i jugat als jocs gegants de fusta que van instal·lar a diverses places.

Quins bons records! aquests, com he dit sempre, són el millor tressor del món. Allò que ens queda i que ningú ens podrà prendre.

Sevillanes i titelles

Aquests 3 dies de festa que hem tingut hem disfrutat de les sevillanes, de les tapes de pescaíto, rabas, patates braves,..., de sopar a l'aire lliure, de passejar en carro de cavalls, de tots els colors, olors, sensacions,... m'omplen de vida!!!!

També hem disfrutat dels espectacles de la fira de titelles i hem comprat 3 titelles! au! cap a la col·lecció!! I a la meva petita li han pintat la cara de fada i com presumia després quan la gent la mirava! Estic pensant comprar bones pintures i intentar pintar-li jo mateixa, perquè realment li encanta!!

Què bé viure caps de setmana com aquest!!! petites alegries que et fan paladejar la felicitat!!! i el proper toca Festa Major!!!

Torna Sant Jordi!!

El sol brilla amb força i en l'ambient es pot percebre aquest sentiment festiu, sense ser-ho, del dia de Sant Jordi. Els carrers plens de gent passejant, venent i comprant llibres i roses, el bon humor i l'optimisme sembla que hi són presents i segurament aquelles ànimes més afligides pels motius que sigui, poden trobar una mica de llum en un dia com avui.

M'agrada la meva terra i m'agrada aquesta diada. A més aquest any el meu marit té festa i podrem sortir a passejar aquesta tarda els 3 junts, després d'haver anat a la representació de teatre que fan a l'escola i a escoltar la llegenda de Sant Jordi a la biblioteca pública.

Què bé, bons moments per a ser arxivats a la memòria :-)

Coca i xocolata i 80's love songs

sembla una combinació un tant estranya, però per a mi no ho és gens, al contrari, són 2 coses que m'encanten i em provoquen sentiments de benestar.

Alguns caps de setmana fem xocolata desfeta i anem a la Dolors, la pastisseria que tenim quasi sota de casa, a comprar coca dolça per sucar. Aquest dissabte passat ho vam fer i ens vam posar les botes! mmmhhh quin gaudir de padalar!

I mentre ens deleitàvem d'aquest gustós i tradicional esmorzar, parlàvem del què faríem durant els 2 dies sencers de festa i d'estar els 3 plegats.

I en aquests moments estic escoltant cançons romàntiques dels anys 80 que m'encanten:

https://www.youtube.com/watch?v=kA0pkemJxMc

Les petites coses fan moments feliços, què es pot demanar més?

Mitjans d'abril

quin temps més bo que ens fa! m'encanten aquests dies de temperatura suau, olors de flors naixents, l'escalfor del sol, el dia que s'allarga fins al vespre, la verdor dels arbres que es vesteixen en infinites tonalitats de verds... mmmhhhh, calma, relax, estones a l'aire lliure.

El cap de setmana passat va ser la cursa dels bombers i el meu home hi va participar. El vam anar a animar i quan el vam veure la nena cridava: ànims papa, papa, papa, papa!!! i jo emocionada!

Dissabte va córrer ella amb altres infants, i s'ho va passar molt bé! va ser bonic. Aquestes jornades familiars a l'aire lliure em proporcionen equilibri emocional i carrego piles. La meva ment s'omple de projectes, de ganes de fer coses i sento que he d'expressar la creativitat de totes maneres.

I a tots els nens i nenes els van donar una medalla, perquè són tots uns campions!

Ens hem de tornar a posar a la cuina a continuar practicant pastissos, i tota mena de figures comestibles, jejeje. Les mones dels padrinets han sigut les 2 de la Frozen, i ja ens les hem cruspit!

a Cambrils

Estem a Cambrils, és una destinació que ens agrada molt als 3. Tenir el mar aprop estar escrivint asseguda a la sorra, ells 2 jugant, la remor de les ones de fons, el sol, la brissa,... és fantàstic, i no es necessita res més!

Per molts anys tato!!

Ja són 32 anys que vas nèixer, tato, i estic molt contenta a la vida perquè em va donar el millor germà del món!!!!
Aquest any també t'hem fet el pastís i més magdalenes!!!!! i la tassa pintada, tot artesà!! :-)

Amb la meva nena estem aficionades a fer pintura, ja sigui sobre paper, cartolina, ceràmica, guixant el terra, etc,... Quan arriba a casa es posa a pintar, retallar i enganxar.

Felicitats papa

estic molt agraïda pels pares que m'ha tocat, perquè sempre han estat i continuen estant darrera les meves esquenes i les caigudes no són tan fortes amb el seu suport. Gràcies infinites per ser al nostre costat.

I el papa, doncs és una persona fantàstica, extraordinària, amb molta paciència i que sempre ens ha fet passar a la mama, al meu germà i a mi davant la seva persona. El papa és la persona més generosa que he conegut. De petits jugaves amb nosaltres, ens explicaves històries fantàstiques, em recordo dels gossos vigilants de les granges, de les aventures que els feies tenir, a la llaoneta, al robinson, al drac,... I dels trucs de màgia amb les culleres de la cuina perquè ens mengéssim el dinar i el sopar.

Hi ha tants i tants bons moments.... Moltes gràcies!!!! t'estimo molt papa!!! us estimo molt als dos, papes!!!!

Festa i més magdalenes!

Aquest dissabte passat vam celebrar la festa d'aniversari de la princesa a Giramón i molt molt bé. Vam quedar molt contents. La monitora havia fet les pràctiques a l'escola i coneixia a tots els nens i nenes i va dinamitzar la festa fantàsticament. Els infants van disfrutar moltíssim.

El menjar el vam posar nosaltres i la veritat és que em vaig estressar per calcular la quantitat i la varietat de menjar. Al final vaig fer entrepants de pa de motlle en forma de triangle de pernil dolç i formatge i altres de crema de cacao. També vaig posar patates i barreja de patates i un plat de xoriç, que per cert va volar!! I de dolç vaig comprar 3 sets diferents de caixes de galetes combinades. A més teníem un pastís de la Frozen i jo en vaig fer un altre de xocolata que explicaré en una altra entrada.

Un dels regals que li van fer va ser un petit set de fer pastissos i ahir el vam estrenar per a fer la decoració de les magdalenes. Aquí escric els ingredients, que els vaig posar una mica "a ull", i fotos.

Per 6 magdalenes:
- un got petit de farina
- una mica més de mig got de sucre
- quasi mig sobre de llevadura
- un pessic petit de sal
- 60 ml de llet
- 1 ou
- 2 dits de manteca (escalfada al microones)
- un pessic de petits trossos d'ametlla

Primer vam barrejar els ingredients secs i molls per separat, de passada li vaig fer notar a la meva filla quins eren, i després els vam ajuntar i batre amb el tourmix.

Per la decoració vaig agafar nutella i mantequilla. No vaig afegir sucre perquè considero que la nutella ja és prou dolça de per si.

   

Boníssimes!!! mmmhhhhh

tassa de l'Olaf

un dels regals que li he fet a la meva petita pel seu aniversari és una tassa de l'Olaf. Però no l'he volgut comprar pintada, sinó que m'he atrevit a dibuixar-la jo mateixa. Vaig veure al blog de Bombones que havien fet aquesta manualitat i em vaig engrescar. En una banda la cara d'aquest ninot de neu tan eixerit i a l'altra una de les seves mítiques frases :-) m'encanta
Aquí hi ha el resultat:

Per molts anys filla!!!

Avui fa 5 anys que la persona més important del món em va fer mare. A partir del moment que va nèixer i em va mirar amb aquells ullets, un amor infinit de mare va crèixer en mi i em vaig quedar fascinada i enamorada de la meva filla per sempre més. Gràcies per nèixer en mi i fer-me tan immensament feliç. Gràcies per per totes les experiències que m'has fet, em fas i em faràs viure, perquè el millor lloc del món és al teu costat.

Dissabte celebrarem l'aniversari amb una gran festa i les invitacions les ha fet ella.

Per la part del darrera he escrit la informació amb la data i el lloc i les hem plastificat.

Llegir

Avui m'he topat amb un article de la Sílvia Cantos sobre la importància de la lectura, de crear l'hàbit als més petits i de ser un model per a ells. És un escrit molt encertat i em reafirma que amb la meva filla faig la feina ben fet respecte la lectura.
És ben veritat que cada vespre abans d'anar a dormir, quan ens asseiem les dues al sofà amb 1, 2 o 3 contes, depèn de l'hora, perquè tampoc es tracta d'anar a dormir molt tard, el temps es paralitza (per això tinc el rellotge en mà!) i (obro un altre parèntesi per puntualitzar que el cap de setmana el guardo al calaix i no el miro). A casa tenim molts contes i estan a la prestatgeria que està arran de terra i així ella s'asseu sobre un coixí i hi té abast per a triar, remenar i fullejar els seus contes. A més cada setmana anem a la biblioteca del barri on fan el contacontes i quan acaben sempre ens quedem per canviar els contes i revistes.
A mi sempre m'ha agradat llegir, però he tingut èpoques que he parat la lectura lúdica per llegir coses no t'han divertides, com per exemple el marc teòric de la tesi. Ara tinc l'oportunitat i la millor excussa per tornar a gaudir de la lectura! i estic devorant novel·les. Actualment estic llegint la saga de "cançó de mar" de l'Amanda Hocking, i estic gaudint, són uns llibres plens d'energia i frescor.

Excursió a la muntanya

Aquest cap de setmana hem anat a Arsèguel amb alguns companys de l'institut del meu home i les famílies. Una companya és d'allí i ens va fer una visita guiada per la fàbrica de llana que té la seva família i vam poder veure màquines de l'any 1850. Moltes gràcies Neus per ser una guia tan simpàtica i agradable i explicar-nos l'entorn on vas passar la teva infància. Ens vas transmetre l'amor cap a la teva terra i cap aquest entorn tan bonic.
En Quim (el Foraster) hi va estar l'any passat, us recomano que veieu el programa, si no l'heu vist, i que aneu a visitar aquest poblet tan bufó que és mirador de luxe a la serra del Cadí.

I aquí em vaig treure l'espineta de disfrutar de la neu amb la meva nena. Estava nevat! el just per poder passar i caminar, però amb raconets amb neu intàcta!!!!! quin gaudir!!!!!

Ha nevat!!!!

Ahir va nevar a la nostra ciutat!!!! va ser una gran sorpresa quan a primeríssima hora del matí, quan m'estava vestint amb la llum de la taula del despatx i amb la cautela típica de cada matí per no despertar a ells 2, vaig mirar per la finestra i tot estava blanc!!! fantàstic!!! Vaig anar a l'habitació i vaig despertar al meu home: "ha nevat, ha nevat i està nevant!!!!"

I vaig haver de marxar a treballar sense poder veure la careta de la meva filla la primera vegada que veia nevar,... Molta peneta vaig sentir i quan vaig arribar a la feina a més de la pena sentia ràbia, perquè alguns companys van arribar tard per portar els fills a l'escola i altres no van venir,... buf, no es just.

La propera vegada que hi hagi neu prop nostre espero poder compartir moments blancs i fresquets amb la meva petita princesa Frozen :-)

Tancament

Així és com sento que estan essent aquests dies: de tancament. No és ni a nivell emocional, ni personal, ni físic,..., sinó a nivell temporal. Estic tancant el període de temps de l'any que tinc més volum de feina, els mesos de setembre a desembre, amb moltes hores de feina i de classes. Ara el gener és mes de correccions i de posar notes i de poder tornar a aixecar el cap i mirar lluny. Torno a tenir més temps lliure per estar amb la meva petita, per poder-la anar a buscar a l'escola i, si no fa gaire fred, poder estar a la placeta dels gronxadors. A més el meu caràcter millora considerablement. Ara no tinc pressió de preparar classes, corregir activitats setmanals ni malhumor pels comportaments de certs alumnes malcarats i prepotents.

Aquest cap de setmana ha estat assolellat i hem tornat a treure les bicicletes al carrer per a fer la passejada amb cafès i cacaolat inclosos. Compartir amb els meus estones a l'aire lliure és una activitat plaentera que m'omple de pau interior i de benestar.

I també hem anat al cinema a veure Big Hero 6, i ens ha agradat força!! recomanable per anar-hi amb infants a partir de 4 anys!

cabòries

De repent va trucar a la porta i jo, pobra de mi, no sabia on posar-me. El meu petit amagatall havia estat descobert i desesperadament els meus ulls van començar a cercar i desitjar un altre raconet per arraulir-me i tancar els ulls en cerca de la pau interior.
Projectar-se en els sentiments i les emocions de les altres persones pot arribar a fer molt mal a un mateix. No entens el què passa, et sents culpable, impotent, inútil,..., i veus que la persona que estimes es fa mal a ella mateixa i pateix i no es deixa ajudar. Et tracta com si li fessis nosa. Llavors tu busques i rebusques per trobar l'alé perdut. Potser al volant del cotxe pels amants de la conducció (per exemple).
Porca misèria.

Bon any!

desitjo que sigui un any ple de pau, tranquil·litat mental i bona consciència, i molts moments de felicitat.
Aquestes Festes han sigut tendres, tranquil·les, amb bons moments i troballes, i regals, molts regals.
Ara la qüestió és: on posar tantes joguines? hem de fer reestructuracions a l'habitació de la nena. Això és el que fa més mandra, reestructurar parts d'armari per tal de donar cabuda a joguines, trencaclosques, jocs i nines. També estic pensant en comprar un petit moble amb calaixos per a endreçar. Per a mi és necessari tenir el meu entorn endreçat, no em considero una fanàtica de l'ordre, però sí que mínimament tot ha de tenir el seu lloc per a donar harmonia a l'ambient. M'agraden les coses poc carregades, simples i al lloc :-)
A veure si en aquest període de rebaixes puc trobar un moble ben bufó per a fer la feina i que sigui baratet. Ara mirant les retallades que ens han fet i els diners que hem deixat de cobrar fa ràbia, molta ràbia, perquè ens hem d'apretar el cinturó i estar-nos de coses que potser ens podríem permetre. Així que fora capricis i a estalviar.

Tal i com estan les coses millor que ens quedem com estem, contents amb el que tenim, l'amor de la filla, de la parella i de la família, això és el que omple i satisfà.