el temps va massa ràpid, un dia, i un altre, i un altre,..., i ja som al juny. M'adono que les persones que m'envolten i que m'estimo envelleixen i m'agafa un sentiment de nostàlgia terrible. Veig que comencen a tenir el símptomes típics que sorgeixen a la vellesa i em costa assimilar-ho.
Potser hi ha gent que pateix en el moment present i només vol que corri ràpid el temps, però ara que estic a l'altra banda, vivint un present de plenitud, m'agradaria que els minuts alentissin.
Ja procuro ja paladejar cada moment, però a instants tinc la sensació que se m'escapa de les mans, com s'escola l'aigua entre els dits.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada