estic aquí a la feina, he arribat fa una estoneta, i m'estic preguntant si he fet bé de marxar i que la nena es quedés plorant amb son pare. Avui s'ha despertat més aviat i ha dit que tenia mal de panxa, que no volia anar a l'escola. A la tarda tenim una festa d'aniversari i li he dit que si no anava a l'escola tampoc podríem anar a la festa i no semblava que li importés gaire,... M'he quedat amb el dubte de si realment el mal de panxa era de veritat o no,...
Potser no hauria d'haver vingut al despatx i m'hauria d'haver quedat amb ella,..., a parlar més estona, a que m'expliqui el motiu real de perquè no vol anar a l'escola,... Però he marxat i s'ha quedat plorant, i m'ha dit adéu per la finestra, amb la careta plena de llàgrimes i li he dit adéu amb la mà amb el cor trist,..., pensant perquè havia de marxar a treballar i deixar-la així,... El meu cor em deia que tornés endarrera que tornés a pujar i li fes una abraçada llarga i amorosa.
Vull estar amb ella, al seu costat, eixugar-li les llàgrimes, abraçar-la, omplir-la de petons.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada