doncs sí, de moment estic contenta perquè les classes no em costen ni de bon tros tant com l'any passat. Estic contenta perquè estic activa mentalment i estic canalitzant i relativitzant els nervis previs a les classes i l'angoixa de corregir piles d'activitats (ja que ho faig tot molt pràctic). Analitzant el perquè, m'he adonat que des de que estic practicant l'esport de córrer, noto que m'estic agafant la vida de forma diferent: tinc més paciència, em sento molt més àgil, cosa que fa que em senti molt bé amb el meu cos, tinc els nervis molt controlats i potser no sóc tan exigent amb mi mateixa. No em marco objectius tan elevats, procuro gaudir amb el que faig al dia a dia.
És una barreja de sensacions, però que totes em porten al benestar, és com si hagués pujat un esglaó més al nivell maduratiu de la meva persona, i n'estic encantada. Em sento més segura i el fet de permetre'm més errors m'ajuda a estar més relaxada.
Espero i poso la intenció que aquest estat perduri; i que continuï tenint en compte els sentiments de la meva nena interior sense sancionar-la ni ser molt dura amb ella. M'estimo i em respecto. Crec que això ens ho hauríem de dir a nosaltres mateixos/es cada dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada