Fa uns dies una bona amiga em va proposar anar a córrer juntes a les sessions de running que fan al gimnàs. La veritat és que mai m'ha apasionat córrer, més aviat al contrari, sempre m'ha provocat patiment, sobretot a nivell cardio. Quan a l'institut ens feien fer la volta a l'òval que hi havia al mig del campus sempre pensava que era un bon martiri i que mai correria per plaer. Aaaahhh, però mai es pot dir mai!! no diguis mai a un mai!!!
Des de fa 4 setmanes estic corrent pel simple fet de córrer i sento el patiment mentre ho faig, però una posterior gran satisfacció després de la dutxa que fa que valgui la pena l'esforç. Així doncs, he entrat en aquest bucle de dolor-plaer del qual parlen molts dels corredors aficionats que conec.
I aquesta tarda, d'aquí una estona, em calçaré els kets i apa! a trobar-me amb el monitor i la resta de gent, que no sé si una mica bojos com jo, anirem a recórrer metres d'esbufecs :-)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada