El 21 de desembre, dia per recordar que la vida és una muntanya rusa.
Avui tinc calma i pau, tinc un dia tranquil, tot transcorre amb normalitat. 4 dies per Nadal i el sol hi és present. Quina sensació més bona. Gràcies!!
Hi ha un punt de pols que sura a l'aire i es deixa portar. Arriba a llocs i torna a surar, com l'energia que canvia, es transforma i es renova. El punt de pols experimenta sensacions i móns diferents. Múltiples realitats però sense prendre la seva essència. Qui és ell o ella? és un ésser, una espurna que vola, que existeix i que es fa més gran com més bé fa.
Els humans ens capfiquem pel dia a dia, per fer, per estar sempre ocupats. Quan reflexiono sobre qui sóc i cap on vaig em trobo entremig del tot i del res. Entre aigües. Arrenco i paro, em quedo superficial, moltes idees s'acumulen, tinc un sac ple i costa treure de forma creativa. L'escriptura surt a empentes bluf-bluf...
No pateixis, tu saps que hi ha recursos i materials i estratègies que hem anat seleccionant, treballant, desenvolupant al llarg de tots aquests anys. No pateixis perquè tens un magatzem de coneixement i estàs empapada de sabers útils. Recorda que encara que tu mateixa pensis que són molt repetitius i que potser no són prou interessants, per les persones que no els coneixen sí ho són.
Tot té un fi, fes el que saps que pots fer i sempre serà el millor, no ho dubtis. No et matxaquis ni donis massa tombs a les coses. Endavant!!!!!!!!!!
insignificant ⇒ empoderada
nerviosa ⇒ en calma
ratllada ⇒ conscient
Ahir et vaig tornar a veure, estimat mar, i encara no m'he tret la sorra de les sabates, a propòsit, com un signe d'anyorança i al mateix temps de felicitat i de benestar. Notar la sorra al caminar i bellugar els dits em fa somriure i onades de pau em pugen per l'esquena. La memòria sensorial em regala el teu so, la teva olor, el teu balanceig, la teva imatge mentre llepaves la costa i el sol s'hi reflexava.
Fantàstic, vivim en un planeta meravellós.
Després dels 8 dies a la platja, de parar del tot, pensió completa a l'hotel, poder llegir a tope les novel·les policiaques, i divertir-me amb els meus, estic renovada i agraïda 😊
🌷🌸🌹🌺🌼🌻 Avui és el meu aniversari i sóc feliç 🎂
Vull deixar constància de les meves emocions i sentiments en aquest moment: estic cercant significats, camins més marcats per definir-me, per expressar-me. Tinc preguntes obertes i cerco respostes. Suposo que aquesta edat és un punt d'inflexió-reflexió per analitzar-me, fent una volta de 360º, on sóc.
Así de sencillo empezó todo y día a día ha sido una acción rutinaria agradable. Le cogí cariño, abuelo, no sé como, pero le tengo aprecio. Creo que todos los instantes compartidos, nuestros temas recurrentes: el tiempo, la família, su niñez, las perritas, la altura de mi hija y su hijo y nieto, la gente del barrio, y otros temas que ahora no me vienen en mente, formaban parte de un equilibrio emocional, era como si todas las prisas de la primera hora de la mañana se detuvieran y solo había ese momento, el instante: perritas pandilleras!
Cuando hace unas semanas no le veía sentado en sus sitios habituales, supe que algo había pasado. Ahora que se ha ido le echo de menos. Al pasar por la plaza me vienen muchos recuerdos y le visualizo allí observando con una perrita a cada lado. Siento nostalgia y agradecimiento por haber tenido la oportunidad de conocerle y charlar con usted. Agradezco ser consciente de estos pequeños momentos que se convirtieron en enriquecedores y taaaan bonitos!! Agradezco haber parado ese día y haber dado respuesta a la llamada de los ojitos de Zen y Yuri. Podía haber pasado sin decir nada o con un simple "hola", como muchas otras madres que acompañan a sus hij@s al cole. Pero me paré, ese día decidí centrar mi atención en usted y ellas y detener mis prisas.
Gracias por todos esos instantes, por todos los trocitos de pan y galletas para las perritas pandilleras, gracias por todo lo que he aprendido de usted y ellas. Allí donde ahora esté le deseo lo mejor.
Paraules enverinades que surten per la meua boca, com si fossin bitxos que s'escapen atropelladament i van a parar a la persona que estimo més al món. I ploro, ploro de pena, d'impotència per unes paraulotes dites amb ràbia i ira incontrolable 😢 Perdona'm.
Continuo amb la meva lluita per millorar, t'ho asseguro.
L'escalfor del sol a la pell, l'olor de primavera, la brisa templada, el so del cant dels diferents ocells, el so de les fulles dels arbres acaronant-se entre elles gràcies al ventet, el so de les rises i converses d'infants i adults. Aquesta és l'atenció plena que vaig tenir ahir mentre em qüesionava el perquè estic navegant amb unes emocions estranyes, fosquetes, denses...
Em pregunto la causa que fa que sorgeixin emocions fosques quan tinc una vida meravellosa amb unes persones fantàstiques que m'estimen i els estimo. Crec que em trobo en un aiguabarreig d'emocions que, tant de bo sigui productiu i, com diuen molts experts, estigui en ple procés de creixement personal. Potser em trobo en un esglaó superior en tots els sentits de la millora de la meva persona. M'agradaria. Poder créixer a millor.
Reflexions de les meves maneres d'actuar, de tractar als altres, dels pensaments que m'aborden, són analitzats per la meva ment de forma freqüent. Com em sento? què diria? com actuaria? què estic fent? què he fet? com millorar? i un llarg etcétera de qüestions ocupen la ment tot cercant respostes.
Continuaré 🔭
Intento gaudir de tots aquests dies d'inici de la millor època de l'any, procuro exprimir cada segon, penso que són dies genials i que tinc més temps lliure. La veu interior és molt important i si no ens afavoreix l'hem de fer callar. Procuro que aquesta veueta estigui orientada en positiu, relativitzant els pensaments negatius, els monstres que pululen a l'horitzó. Quan intueixo que s'han d'acostar els torno a posar a la distància. Sé que algun dia tornaran a desaparèixer i no em despertaré amb estat de fugida durant la nit.
Ahir em recordava en tot moment l'afortunada que sóc de tenir la família que he nascut i la que he creat. Tots a taula celebrant l'aniversari del meu pare. Sentiments de benestar, de seguretat, de pau. Sóc afortunada de tenir-los amb mi.
La felicitat no és el que ens passa sinó la forma en que nosaltres interpretem la realitat - això sempre, sempre tenir-ho present.
Avui t'han podat, ha sigut un regal veure com venia el perruquer i et posava ben preparat perquè ben aviat la primavera et faci florir i vestir-te de verd. Quina sensació endormiscada mentre sentia com et podaven 😊 ha sigut un bon regal de dilluns.
endavant 🌞
i només tinc paraules d'agraïment a l'unviers per deixar que tot s'arregli i que pugui tornar a les energies de sempre. Tot ha tornat a la normalitat, però amb un gran aprenentatge. Una experiència que m'ha marcat, que m'ha fet canviar d'ordre els valors i que espero que tot això se'm quedi a la memòria a llarg termini i que pugui continuar amb tot aquest coneixement après aquests dies.
Ha sigut una situació difícil, m'ha remogut tot el meu ésser i capgirat el meu món. Totes les sensacions i sentiments viscuts m'han fet prioritzar moltes coses que tenia per secundàries i passar al final de la llista "tonteries" que no em deixaven avançar com a persona. Al nou any demano salut per tothom, en primeríssim lloc, i a continuació demano que no oblidi mai el punt renovat on em trobo.
Moltíssimes gràcies a les energies de l'univers per deixar que el meu món continuï en equilibri 🙏
