Ahir et vaig tornar a veure, estimat mar, i encara no m'he tret la sorra de les sabates, a propòsit, com un signe d'anyorança i al mateix temps de felicitat i de benestar. Notar la sorra al caminar i bellugar els dits em fa somriure i onades de pau em pugen per l'esquena. La memòria sensorial em regala el teu so, la teva olor, el teu balanceig, la teva imatge mentre llepaves la costa i el sol s'hi reflexava.
Fantàstic, vivim en un planeta meravellós.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada