Et miro fa 18 anys i et dono la mà per dir-te que tot anirà bé, però que has de passar la dura experiència. En aquell moment, desorientada, perduda, preguntant-me perquè m'estava passant a mi, perquè en aquell moment. Ara sé que ho havia de passar per valorar, perquè pugués crear tot el que he anant fent aquests anys, suposo que era necessari.
Recordo les sensacions, els sentiments d'aquella jo de 27 anys, asustada i obedient, com un corderet a l'escorxador. Gràcies a les mans d'aquells metges avui sóc aquí. Com valoro està bé, no patir dolor, tenir salut, força i sentir-me segura de mi mateixa!!!!
Gràcies vida per donar-me més "canxa" i fer-me conscient per poder agrair estar bé 🙏 Un segle endarrera ja haguéssim vist com me n'hagués sortit...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada