Un dijous al matí, desembre, quasi estem a les Festes Nadalenques, a fora boira espesa i fred, i la meva ment projectada a la platja, a l'estiu, a la temperatura agradable que deixa que la pell estigui descoberta. Un sospir ha estat aquesta tardor, han passat les setmanes com si fossin dies.
Aquí asseguda al meu lloc de treball, afortunada de poder escriure aquestes línies, calenteta de la calefacció i amb menjar a la carmanyola per esmorzar, dono gràcies per tenir el que tinc i penso en totes les persones que passen misèries i que lluiten cada minut per sobreviure. Aquesta tarda comprarem menjars nadalencs per donar-los a Arrels i que els facin arribar a totes aquestes persones.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada