Ara pensant-hi no sé si he utilitzat aquest títol per una altra entrada, però el deixaré igualment, perquè avui m'inspira aquesta paraula. L'esperança com aquella espurneta que manté les emocions bastant equilibrades, com aquell somriure que t'ajuda a inspirar més profundament i a trobar milèssimes de calma, com un paisatge de posta de sol d'inicis de desembre, també amb la seva bellesa gèlida i colors més apagats, però amb un encant que embolcalla i que et fa ser optimista.
Això és el que vull expressar avui, això i la gratitud 😄 de ser qui sóc i d'estar on estic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada