Fa 11 anys que vas marxar, aquell dia et vaig imaginar contenta, flotant, alliberada del cos vellet, asseguda sobre el ram de flors, de cames creuades i mirant-me amb dolçor. Estimada padrina, moltes gràcies per tots els moments que vas passar amb nosaltres, per les paraules i les accions que vas dedicar-nos.
I el mateix dia de fa 9 anys em convertia en doctora mentre la princesa es feia al fornet.
Com la tristesa i la nostàlgia d'un moment donat es transformen en felicitat i esperança en una altra seqüència.
Ara, dono gràcies per tot el que tinc, per la serenitat, i desitjo amb totes les meves forces que aquesta persona que tinc als pensaments remonti i tiri endavant amb pau interior, i optimisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada