Reflexions de finals d'any

Fa 11 anys que vas marxar, aquell dia et vaig imaginar contenta, flotant, alliberada del cos vellet, asseguda sobre el ram de flors, de cames creuades i mirant-me amb dolçor. Estimada padrina, moltes gràcies per tots els moments que vas passar amb nosaltres, per les paraules i les accions que vas dedicar-nos. 

I el mateix dia de fa 9 anys em convertia en doctora mentre la princesa es feia al fornet. 

Com la tristesa i la nostàlgia d'un moment donat es transformen en felicitat i esperança en una altra seqüència.

Ara, dono gràcies per tot el que tinc, per la serenitat, i desitjo amb totes les meves forces que aquesta persona que tinc als pensaments remonti i tiri endavant amb pau interior, i optimisme.

Tu

El teu ésser ens ha portat la felicitat extrema, tu filla ets la nostra font d'inspiració i d'amor. En aquests ulls hi veig reflectit l'amor infinit que tinc per tu. La grandesa de ser pares és transformadora. 

El millor lloc de l'univers és al teu costat. 💓

Un dijous al matí

Un dijous al matí, desembre, quasi estem a les Festes Nadalenques, a fora boira espesa i fred, i la meva ment projectada a la platja, a l'estiu, a la temperatura agradable que deixa que la pell estigui descoberta. Un sospir ha estat aquesta tardor, han passat les setmanes com si fossin dies. 

Aquí asseguda al meu lloc de treball, afortunada de poder escriure aquestes línies, calenteta de la calefacció i amb menjar a la carmanyola per esmorzar, dono gràcies per tenir el que tinc i penso en totes les persones que passen misèries i que lluiten cada minut per sobreviure. Aquesta tarda comprarem menjars nadalencs per donar-los a Arrels i que els facin arribar a totes aquestes persones.

Turisme per Barcelona

Hem passat 3 dies a Barcelona molt xulis! hem visitat la Pedrera i la Sagrada Família i jo m'he preguntat perquè no hi havia entrat fins ara. Són impressionants, realment Gaudí era un geni. És fascinant seure a l'interior de la Sagrada Família i admirar tota aquella bellesa, la calma i la pau que transmet el temple és impressionant. Tinc tatuada la vivència d'estar amb els meus amors allí asseguts, observant i remirant cada detall, cada raconet, cada color dels vitralls. 

Esperança

Ara pensant-hi no sé si he utilitzat aquest títol per una altra entrada, però el deixaré igualment, perquè avui m'inspira aquesta paraula. L'esperança com aquella espurneta que manté les emocions bastant equilibrades, com aquell somriure que t'ajuda a inspirar més profundament i a trobar milèssimes de calma, com un paisatge de posta de sol d'inicis de desembre, també amb la seva bellesa gèlida i colors més apagats, però amb un encant que embolcalla i que et fa ser optimista.

Això és el que vull expressar avui, això i la gratitud 😄 de ser qui sóc i d'estar on estic.