Viatge filla-mare

Hem tornat les dos a Madrid i han sigut 3 dies de regal per la nostra relació, pel nostre vincle. Moltes gràcies filla per regalar-me tots aquests minuts i hores, plenes de somriures, de complicitat, d'abraçades i "atxutxons". Hem tornat a arribar a uns nivells d'harmonia de les nostres ànimes gairebé tan sublim com quan et tenia al ventre. Vull que sempre tinguis present que davant de qualsevol entrebanc de la vida, sempre pots tornar a mi i simptonitzarem les ànimesi l'energia del nostre amor.

Alimentant records

Soc a les portes de les vacances, de marxar a la platja i només encarregar-me de viure. Paladeixo a tope aquests moments, els agafo amb les mans ben juntes com l'aigua perquè no s'escolin gaire ràpid. 

Després de sopar sortim amb les bicis i aquella sensació de la brisa templada amb el silenci del poble, la lluna i l'olor de riu i de camp és per entrar en éxtasis. A la platja les sensacions nocturnes són similars amb el canvi d'olor a mar i el so de les ones. Així alimento els records i els avivo per fer injeccions d'energia als dies grisos de l'hivern. 😊

Punt de parada

Fa dies que volia plasmar accions i esdeveniments que han tingut lloc al juny, però m'ha passat el mes en silenci. Ha sigut un mes que, com l'aigua, no l'he pogut retenir entre les mans. Moments intensos, amb les emocions a tope, altres moments de calma, d'intentar mimetitzar-me amb la natura, de fusionar-me amb el cel.

Va passar el meu cumple amb una vetllada sorpresa al vespre, arribant de fer ioga a la Seu Vella em vaig trobar a tota la família esperant. El millor regal. Després d'un dia que em va presentar moments terribles, va acabar bé. Llàgrimes i somriures.

Ara fa dies que som al poble, hem tornat a recuperar els moments de bici nocturna, la pau i la lentitud dels minuts. L'objectiu de l'estiu: exprimir els segons, amb consciència, amb calma, amb plenitud. 

Parlo sense stop

Últimament tinc la sensació que he parlat pels descosits, sí sí, cosa que mai l'havia tingut. Com més gran em faig més parlo, què curiós oi? 😮 Explico informació de qualsevol tema sense aturar-me, lligant finals d'idees o d'esdeveniments amb uns altres sense parar... I me'n dono compte després de la conversa amb les altres persones. Reflexiono i em dic: "vaya pallisa els has fotut!" Això ho faig amb tot tipus de gent (amigues, familiars, companys de feina, botigueres, persones del gimnàs...) i amb tot tipus d'informació (esdeveniments, idees, notícies, sensacions....) Em sento com una aixeta que obre i la informació brolla 😳 La pregunta reflexiva és: "Això és bo?" 

Excursió a terra de dinosaures

Vam fer una excursió molt bonica amb la família, vam passar una estona genial mentre visitàvem la terra dels dinosaures i després vam dinar plegats vora el llac. Aquests moments de qualitat, de sintonia amb la família són per guardar millor que la joia més preuada del món. Aquestes estones són la FELICITAT així amb majúscules. Vull tatuar-me aquesta informació a la memòria episòdica de llarg termini per tal que sempre pugui recuperar-la i reviure el moment.

Gràcies vida, moltes gràcies per aquestes experiències.

Navegant a mig rumb

Sembla que tingui la brúixola espatllada, a moments no acaba d'orientar-me i em sento perduda, surfejant com puc unes ones una mica massa altes. Desorientada, la desgana em treu el cap per la cantonada i li dic que fugi, que hem de tirar endavant. Però els moments crítics fan que tot s'enterboleixi i comença una bruma de confusió. Els pics crítics són com fuetades a l'ànima. 

L'energia m'abandona, em faria una boleta i em quedaria en un raconet. 

Ens faltes...

Et segueixo parlant, dient bon dia i bona nit. Et veig espiant-me des de la cantonada de la cuina quan obro el pernil o la tonyina. Et veig quan obro la porta de casa i miro al sofà o a la butaca (el teu tron). Costa molt aconstumar-nos a la teva absència peludeta nostra...

Pensa a mirar la lluna i a prendre el solet. Siguis on siguis segur que fas una llum d'amor molt gran, perquè la teva bondat i gentilesa segur que perduraran eternament 💓

Una setmana sense tu 😓

T'enyorem moltíssim Bupita dels nostres cors. El sofà i la butaca estan buits, hi ha una tristor immensa. En moments crec que sento la teva presència d'una manera immensa, que m'envolcalles amb la teva energia, t'has fet gran i tota tu em pots abraçar.

Vull plasmar la història que vam explicar a la nena durant una temporada quan imaginàvem que tu anaves a classe de sevillanes i tornaves cap a casa. Li explicava que portaves una motxilleta a l'esquena amb les sabatetes i que venies corrent, catrang-catrang cap a casa. Quan arribaves trucaves al timbre amb la poteta i quan preguntàvem "qui hi ha? tu feies "Miauuuu". T'obríem la porta, pujaves a l'ascensor i d'un salt apretaves el botó amb la poteta. Un cop al pis et preguntàvem com havia anat i tu picant de potetes contestaves: "mau, maumaumaumaumauuuu, mau, mamamamaumamamamauuuuuuuuuu" a ritme de sevillanaaaaa!

Aquesta seqüència li havia explicat un munt de vegades a la nena, ella m'ho demanava i jo ho escenificava i m'imaginava a tu, Bupita, super cuqui amb la bossa de sevillanes fent aquestes accions 😁

Gràcies per deixar-nos ser els teus humans i ser part de la família, sempre estaràs present a les nostres ànimes 💖

Bupi

T'he d'agrair tantes coses Bupita de la mama, tantes gràcies t'he de donar per tots aquests anys al nostre costat. Ha sigut un plaer ser els teus humans, cuca. Tu m'has fet sentir tot tipus d'emocions, m'has ajudat a canalitzar-les, a ser molt més humana, i ara que no hi ets no trobo gaire consol i et trobo a faltar terriblement. El temps m'ho alleujarà, ja ho sé, però només de pensar que no em tornaràs a mirar amb els teus ulls de foc, que no et podré acaronar i fer abraçades de mixetes se'm trenca el cor.

La nostra Bupi canoli cua de guineu, caxarrona de la mama pirata malajeres. Bridget, patufa, ulls de foc, guardiana de la casa V. B.

Moltes, moltes gràcies per viure amb nosaltres. T'hem estimat i t'estimarem moltíssim per sempre.