Sembla que tingui la brúixola espatllada, a moments no acaba d'orientar-me i em sento perduda, surfejant com puc unes ones una mica massa altes. Desorientada, la desgana em treu el cap per la cantonada i li dic que fugi, que hem de tirar endavant. Però els moments crítics fan que tot s'enterboleixi i comença una bruma de confusió. Els pics crítics són com fuetades a l'ànima.
L'energia m'abandona, em faria una boleta i em quedaria en un raconet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada