T'enyorem moltíssim Bupita dels nostres cors. El sofà i la butaca estan buits, hi ha una tristor immensa. En moments crec que sento la teva presència d'una manera immensa, que m'envolcalles amb la teva energia, t'has fet gran i tota tu em pots abraçar.
Vull plasmar la història que vam explicar a la nena durant una temporada quan imaginàvem que tu anaves a classe de sevillanes i tornaves cap a casa. Li explicava que portaves una motxilleta a l'esquena amb les sabatetes i que venies corrent, catrang-catrang cap a casa. Quan arribaves trucaves al timbre amb la poteta i quan preguntàvem "qui hi ha? tu feies "Miauuuu". T'obríem la porta, pujaves a l'ascensor i d'un salt apretaves el botó amb la poteta. Un cop al pis et preguntàvem com havia anat i tu picant de potetes contestaves: "mau, maumaumaumaumauuuu, mau, mamamamaumamamamauuuuuuuuuu" a ritme de sevillanaaaaa!
Aquesta seqüència li havia explicat un munt de vegades a la nena, ella m'ho demanava i jo ho escenificava i m'imaginava a tu, Bupita, super cuqui amb la bossa de sevillanes fent aquestes accions 😁
Gràcies per deixar-nos ser els teus humans i ser part de la família, sempre estaràs present a les nostres ànimes 💖
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada