Fa dies que vull escriure, però hi ha mandra i em costa endreçar els sentiments i les idees. Avui, dos anys després de que marxessis, tiet, et recordo. Et recordo tot sovint, però avui en especial desitjaria que fessis sentir calma, esperança i tot el teu amor a ells 3.
Avui un 4 de juliol, amb l'estiu amb tota la seva esplendor, els sentiments són més intensos. També sento gratitud immensa per poder fer tot el que faig, per poder viure amb aquesta sensació de pau i calma. Per poder ser conscient dels petits moments com per exemple ahir tarda bussejant a la piscina i experimentant les carícies de l'aigua a la pell. O passejant amb bici amb la meva petita a les 11h del vespre i notar l'airet mentre intercanviem confidències i somriures 💕
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada