I ella va demanar al temps que es parés per observar la flor daurada del mig del camí. La curiositat i la sorpresa ens fan centrar la nostra atenció i ens aturem. Mentre el temps gaudia de l'escena, ella va aprofitar per allargar aquells dies com si fossin un xiclet. Així tindria més minuts per paladejar olors d'estiu, sensacions, instants que s'escapaven massa ràpid.
I ella també va demanar a la nostàlgia que anés a observar la lluna i les constel·lacions, per així treure-la dels ulls, ja que era com un vel negre que enfosquia el moment present. "Ja ens trobarem després! però ara no, ara no m'esquitxis l'alegria del moment" - va murmurar.
I ella també va demanar a la nostàlgia que anés a observar la lluna i les constel·lacions, per així treure-la dels ulls, ja que era com un vel negre que enfosquia el moment present. "Ja ens trobarem després! però ara no, ara no m'esquitxis l'alegria del moment" - va murmurar.
Ja està, controlats, no sabia fins quant, però almenys podia respirar sense sentir opressió.
Creia que si pogués demanar de tenir un superpoder seria el control de l'espai-temps.... juntament amb el de curar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada