Coses molt positives!

- Tu has aprovat! per fi! per fi!!!! 👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏 estic tan i tan contenta!!!!! ets un lluitador i finalment te n'has sortit!!!!!!!!!!!!!!!!💕

- El proper curs et tindré molt més aprop i podrem gaudir de llargues estones de passeig, de coffees i de converses. 

- A més, tindrem temps lliure els caps de setmana perquè no hauràs d'estudiar!!!!!!!!! podrem anar a visitar el mar i fer el que el cor ens digui!!!!!!!!!

- I avui començo vacances!!!!!!!! Tornarem al nostre hotelet de la platja, a carregar totes les bateries, inclosa la de reserva pels dies més foscos d'hivern!!!

A vegades sembla que ens trobem embarrancats en un fangar enorme i que les coses no canviïn. Però sí! arriba un dia que tot l'esforç i energies invertides donen fruit! i la realitat tan esperada ve!

Gràcies. Estic molt agraïda. Molt. Gràcies vida per totes les coses positives.

Fulles que van i venen

i van i venen i es gronxen i saluden des dels diferents arbres. Totes singulars, totes en les seves formes úniques i precioses i totes fulles. Es respecten, s'estimen i s'identifiquen com a germanes, tot i néixer d'éssers diferents.

Nusos d'idees

I ella va demanar al temps que es parés per observar la flor daurada del mig del camí. La curiositat i la sorpresa ens fan centrar la nostra atenció i ens aturem. Mentre el temps gaudia de l'escena, ella va aprofitar per allargar aquells dies com si fossin un xiclet. Així tindria més minuts per paladejar olors d'estiu, sensacions, instants que s'escapaven massa ràpid.
I ella també va demanar a la nostàlgia que anés a observar la lluna i les constel·lacions, per així treure-la dels ulls, ja que era com un vel negre que enfosquia el moment present. "Ja ens trobarem després! però ara no, ara no m'esquitxis l'alegria del moment" - va murmurar. 

Ja està, controlats, no sabia fins quant, però almenys podia respirar sense sentir opressió. 

Creia que si pogués demanar de tenir un superpoder seria el control de l'espai-temps.... juntament amb el de curar.

Reflexions d'un juliol

Fa dies que vull escriure, però hi ha mandra i em costa endreçar els sentiments i les idees. Avui, dos anys després de que marxessis, tiet, et recordo. Et recordo tot sovint, però avui en especial desitjaria que fessis sentir calma, esperança i tot el teu amor a ells 3. 

Avui un 4 de juliol, amb l'estiu amb tota la seva esplendor, els sentiments són més intensos. També sento gratitud immensa per poder fer tot el que faig, per poder viure amb aquesta sensació de pau i calma. Per poder ser conscient dels petits moments com per exemple ahir tarda bussejant a la piscina i experimentant les carícies de l'aigua a la pell. O passejant amb bici amb la meva petita a les 11h del vespre i notar l'airet mentre intercanviem confidències i somriures 💕