Fa 7 anys que estava a punt de rebre el tresor més gran del món, la nena que em canviaria la meva visió de la vida per a sempre. Una personeta dolça i sensible que em faria estimar-la amb una bogeria extrema.
Ahir vam fer la festa d'aniversari conjunta amb un amiguet de la seva classe al mig del parc de la mitjana. Desafiant el temps, vam fer una festa índia plena d'activitats, de proves, de pistes i de manualitats. Per menjar, a part de coca i xocolata, patates, fruita i pastissos, vam fer les piruletes de xocolata les quals van volar en pic es va obrir l'embolcall. Els nens i nenes es van llençar amb les mans i la boca oberts i no en va quedar cap rastre; únicament el de la xocolata emmarcant les seves galtes i llavis.
Estic satisfeta perquè va tenir una festa tendra i bonica, es va divertir, era feliç. I això és senzillament fantàstic, veure-la amb aquella alegria al rostre és el que demano per ara i per sempre: que sigui feliç.☺
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada