als moments que puja l'adrenalina, notes que et pots menjar el món, que vas a per totes, les forces estan a tope i només importa l'aquí i l'ara. Després de la pujada, però, ve la baixada i el cansament i possible mal estar. Rellegint això que he escrit sembla que parli d'anar drogada, però no, no em refereixo pas a drogues externes, sinó a les substàncies que el nostre cos genera en moments de desequilibri emocional. Per exemple l'emoció de la ràbia. I ahir en vaig sentir molta, i vaig explotar com de repent un globus que està molt molt inflat deixa anar l'aire de cop. Estava plena de color vermell, com el monstre de les emocions.
Per mi va ser com una saccejada, perquè no estic acostumada a sentir tanta ràbia, perquè normalment sóc educada, em controlo i canalitzo. Però ahir ho vaig deixar anar, feta una fúria vaig buidar el pap. I és que no suporto que s'actuï d'amagat, la mentida i l'engany. Accions que tu no vols que es facin així, que ho has demanat que no es faci i de repent, pam! t'ho trobes fet! i tu, com? no es compta amb tu per a res,... dictadura,..., superioritat de persones déspotes que es creuen millors, que es creuen en la posició de manar i fer les coses com ells consideren,...
