Una setmana i Nadal!

ja tenim el Nadal aquí!! Aquests dies de màgia, il·lusió, calidesa, bons desitjos,..., ja tornen a estar aquí. És el meu trenta-setè Nadal i el quart per la meva filla i gaudim plegades dels ornaments, llums i manualitats nadalenques. L'altre dia vaig veure una manualitat al blog de Bombones i l'hem posat a la pràctica amb la meva princesa. No ens ha quedat tan ben elaborat, però la nena ha participat en tot i encara que no està tan perfecte, doncs s'ho ha passat la mar de bé i hem deixat volar la imaginació una bona estona :-)

dia espés

és increïble com influencien les emocions en tot el nostre ésser,..., quan has tingut mals rotllos interns, amb la teua persona, i no estàs conforme amb les actuacions passades, amb coses que has dit, et sents ben estrany. Avui em costa arrencar i concentrar-me. 3 dies de festa, han estat bé tot i que hagués pogut treure més qualitat familiar. Tinc aquesta sensació de mediocritat,..., de sentir com si el temps no hagués estat del tot aprofitat. Sempre coses per fer, nervis, ansietat,... M'agradaria poder relaxar-me més, noto que em puja el nivell d'estrès per coses que gairebé no tenen importància. Reflexionant m'adono que potser estic reproduint patrons de la meva infància, de fer i fer coses per aprofitar el temps, però hi ha moments que va bé aturar-se i senzillament no fer res i mirar per la finestra com volen els ocells. N'he d'aprendre al mateix temps que desaprenc conductes inapropiades.

les feines de casa

després de passar tota la setmana treballant, de gairebé no tenir temps ni per llegir un conte a la meva filla abans d'anar a dormir (normalment procuro llegir-li, 1, 2 o 3 contes) i no tenir cap minut per mi mateixa per asseure'm a llegir 10 minutets o per organitzar fotos d'aquests últims anys que encara estan flotant per racons del portàtil, o per fer-me un bany relaxant, o per tantes coses que tinc al cap,..., arriba el cap de setmana i què toca? fer feines de casa. Netejar banys, fregar terra, rentar roba, planxar, treure pols i pèls de la gata de llocs varis, fer la compra de la setmana, i algun extra que de tant en tant va tocant com fregar alguns vidres o enllustrar sabates.
No tenim senyor/a de la neteja o sigui que tot o quasi (ell ajuda amb el que pot, ja sabem que la majoria d'homes no veuen les coses tant minuciosament com nosaltres) recau sobre mi. Hi ha caps de setmana que sortim de casa i llavors tot està solucionat: com que no hi sóc, no ho faig. Però els dissabtes o diumenges que estem més a casa no puc parar si veig tot el que s'ha de fer i llavors m'estresso, perquè el temps vola i jo tinc taaaaaantes coses a fer! Això és el que va passar ahir,..., tota la tarda de diumenge a casa i jo estressada de la muerte. I ara reflexionant em pregunto el perquè,..., per què tan netejar? per què, per què i per què? si ara tinc la sensació que he perdut el temps, que he utilitzat el temps en unes tasques tan poc productives i estimulants,..., buf,... en fi, mirem cap endavant, el proper cap de setmana segur serà diferent i més positiu.