L'aniversari del meu germà

Avui és l'aniversari del meu estimat germà, ja han passat 31 anys des de que els meus pares em van fer el millor regal del món: el meu germà. De petits jugàvem amb els barrufets, els playmòvils, i tota una sèrie de ninotets petits. Sempre inventàvem històries,..., ara recordo que amb les tapes de les capses de sabates fèiem vaixells i els fèiem navegar des de l'habitació del meu germà fins al menjador. Una tauleta on la mare tenia plantes, era una illa i a la part de baix sempre feien festes i els ninotets ballaven :-)
També jugàvem a fer carreteres i a construir cases amb les peces de fusta, i els ninotets vivien en blocs de pisos que eren les calaixeres del moble del menjador, jejeje.
El meu germà ha estat el principal company de jocs, de confidències, de complicitats, i com no, d'alguna baralla i discussió (típica de germans). Sempre ha sigut i és una persona molt important a la meva vida, una persona en la qual hi he compartit moltes coses i el lligam que tenim és molt especial, és el meu TATO. En ell hi puc confiar cegament i parlar obertament de tot. Puc obrir el meu cor i abocar tots els sentiments i preocupacions i demanar-li consell. Sóc conscient de l'afortunada que sóc al tenir un ésser com ell com a germà. Gràcies tato, gràcies per estar sempre al meu costat.

I ahir a la festa de celebració li vaig fer el pastís i les magdalenes amb tot el meu amor.

La 1a excursió dels fills

Avui la peque ha anat d'excursió tot el dia a un poble a veure animalons, els ensenyaran com fan el pa i també observaran l'hort. És el primer cop que està en una excursió de tot el dia i la veritat estic nervioseta, jejeje, suposo que és normal :-) Ahir li vaig repassar 2 vegades tot el que necessitaria: una muda de pantalons, calcetes i mitjons, una ampolla d'aigua amb el nom, mocadors de paper, la carmanyola amb l'esmorzar i el dinar els donen pícnic des de l'escola. Ara tot el matí estic preguntant-me què deuen estar fent,..., m'encantaria veure'ls per un foradet! Ja tinc ganes que sigui la tarda perquè m'expliqui com ha anat i menjar-me-la a petons!!

Contràriament, el meu home està la mar de tranquil,..., i a sobre em diu que estic una mica paranoica,..., :-( Generalment els homes no són patidors, i quina sort que tenen! ja m'agradaria poder-me "educar els sentiments" com m'aconsella ell que faci,..., sí clar! però no és tan fàcil! carai!

Un dia, en un lloc de la xarxa que no recordo exactament, vaig llegir una frase que és molt veritat: una dona, quan es mare, ja té per sempre el cor fora del cos, situat allà on estiguin cada un dels seus fills.

M'imagino que el primer cop que vagi de campaments tornaré a passar per uns sentiments similars.

preludi de primavera

Ja està el bon temps aquí, aquests dies són tan bonics, plens de flors, de canvis d'aire, d'olors primaverals, i de bones vibracions perquè el bon temps ja està plantat davant la nostra porta!!! VISCA!!!

Després de dinar he portat a la meva filla a l'escola amb cotxe, perquè després havia de tornar al despatx. El cotxe estava aparcat al sol i ràpidament hem abaixat les finestretes. La meva filla s'asseu a la seva cadireta al seient de darrera i he deixat la bossa al seient de l'acompanyant. De seguida m'ha vingut al cap una història que una coneguda em va explicar uns estius anteriors. Es veu que una cosina seva estava parada a un semàfor amb la finestreta abaixada i una noia se li va acostar per preguntar-li una adreça. Doncs en un plis li va posar el braç dins al cotxe i li va prendre la bossa! Des del moment que em van explicar aquest esdeveniment que tinc el costum de passar el cinturó per la nansa de la bossa i així si fos el cas que algú me l'estirés, estaria lligat. La meva filla m'ho ha fet notar i així li he explicat. Al cap d'una mica m'ha dit en forma de reflexió: "per què ho saps tot tu mama?" i sempre que em fa aquest comentari li aclareixo que no ho sé tot, sinó que em fixo amb les coses que veig i que m'expliquen i procuro recordar-ho, ja que així pots evitar situacions que no són agradables.

Quan hem arribat a l'escola i ha anat cap a dins a la classe li he dit adéu a través del finestral. I ella em mira amb aquella carona tan dolça i jo m'imagino la meva cara d'amor de mare :-)

I deixo una foto d'un dels arbres de la Rambla que està farcit de flors. Tot i que sembla que cada una d'aquestes petitones estiguin en plena competició per a convertir-se en fulla abans que les altres, ja que cada dia hi ha menys flors i més fulles. Esclat fantàstic de primavera!!

D'Aniversari

Avui és el teu 4t aniversari, filla, i et vull desitjar molta felicitat i dir-te PER MOLTS ANYS!!! vull estar per sempre més al teu costat.
Els sentiments que tinc avui són de felicitat extrema i d'agraïment perquè fa 4 anys vas nèixer amb nosaltres. Els teus ulls miran-me just després de sortir de mi els tinc enregistrats a la memòria i m'emocionen cada cop que els recordo. La primera nit que et vaig posar a dormir a damunt meu, tot i que les infermeres em deien que et deixés al bressol. La meva bebè, la meva nena, la meva vida, t'estimo infinitament. Vas fer que conegués la vida des d'una altra perspectiva i cada dia em fas immensament feliç! el millor lloc del món és al teu costat!!!

I ahir veure't tan contenta a la teva festa d'aniversari, amb els teus amiguets i amiguetes va ser genial, i el papa i jo no cabíem a la pell de la satisfacció de veure't tan feliç.

Vaig fer el pastís tan bé com vaig saber (poc a poc aniré agafant més experiència). La base és un pa de pessic i el vaig sucar amb nutella i ornamentar amb una crema de nutella, manteca i sucre.

i també vam perfeccionar les piruletes de xocolata

oi que fan més bona cara que les de l'altre post??? ai l'experiència! la reina de la ciència!! (però el gust era el mateix!!! boníssimes!!!!)

i també vaig fer les magdalenes cupcakeiqueres, jejeje :-)))

és la mateixa crema de nutella que el pastís, la recepta la vaig treure de l'Alma Obregón

piruletes de xocolata

l'aniversari de la meva nina s'acosta i el celebrarem a casa, amb una festa íntima al final. Tanta gent que havia planificat que podien venir i poc a poc m'han anat dient que "no",..., la majoria tenen dinars familiars amb sobretaules llarguíssimes,... Per sort venen 3 dels infants de l'escola que són més afins amb la meva filla i ella està contentíssima!
Pels preparatius he pensat posar molts globus per tota la casa, muntar una zona de jocs a l'habitació que ens queda lliure i de berenar faré entrepants de pa de motlle, brotxetes de fruita, galetes, fruits secs (potser més pels pares), piruletes de xocolata i el pastís d'aniversari. Per les piruletes de xocolata he començat a assajar i és el tema central d'aquest post. He de dir que em vaig quedar sorpresa de la rapidesa amb què es fan i que per a ser la primera vegada me'n vaig sortir prou bé. La meva filla estava extasiada amb tanta xocolata i quan va estar seca, que vam poder agafar-les amb els pals, era molt emocionant!!! jejeje. Ara miraré de perfeccionar una mica més les formes.
A més, vaig aprofitar per explicar-li com la xocolata sòlida es derreteix amb l'escalfor. La vam posar en una mànega pastelera i amb els pals a sobre de paper de forn, vam fer les formes. Un cop sec, és bastant fàcil desenganxar-les.
També tinc pendent de com faré el pastís, i si també afegiré cupcakes,..., però ho he d'acabar de meditar :-)

Aquí les teniu:

entrepants originals

..."La Llebre de Març va agafar el rellotge i el va mirar amb melancolia: després el va submergir a la seua tassa de te, i el va tornar a observar. 

(...) 

L'Alícia va mirar un o dos cops endarrera, gairebé esperant que la cridessin. L'últim cop que els va veure estaven intentant posar al Liró dins de la tetera. -Per res del món tornaré a posar els peus en aquest lloc!- va dir l'Alícia, mentre s'endinsava cap al bosc. -És el berenar més estúpit i boig que he assistit en tota la meua vida!!!"-

A l'escola treballen el conte de l'Alícia, concretament aquest capítol del berenar de bojos, i els pares hem d'ajudar a fer receptes esbojarrades de pastissos, entrepants, galetes, pizzes, madalenes,... A nosaltres ens ha tocat els entrepants i ahir ens vam posar a fer cuinetes.
Per tenir una mica d'idees vaig estar consultant diversos llocs d'internet d'entrepants originals i llavors amb la meva filla vam decidir adaptar-los a la nostra manera,..., i voilà:

Un porquet, dos ocells i una palmera :-) amb els ingredients:
- pa de motlle
- formatges de sucar i normal
- paté
- xoriç
- olives negres
- cireres confitades
- enciam