eufòria

tot i que estem a l'espera de notícies que podrien no ser gaire bones en un tema de salut d'una persona que m'estimo moltíssim i que em va donar la vida,..., en aquest moment sento eufòria. El perquè, doncs no ho sé, però se m'ocorren diverses raons:
- una és que estem finalitzant el quadrimestre i amb això també s'acaba la sobrecàrrega de feina i el pensament que després de festes nadalenques tot serà més fàcil, amb més hores lliures i més temps per dedicar a la investigació i a escriure articles.
- també pot ser perquè hem enllestit projectes de llarg termini i la satisfacció personal és bastant elevada, comportant una gratificació i sentiment d'orgull propi.
- o també a causa de l'excès de xocolata,..., sí, sí del xocolata amb porres que m'he cruspit aquest matí. Uns companys ens han convidat i tot i que he hagut de postposar-ho 2 hores, perquè les alumnes tenien examen final, quan he tornat al despatx l'he escalfat i NYAM!
I li volia fer una foto,..., però no hi he pensat,..., ja ho tenia a dins!

Així doncs en aquesta tarda freda sento eufòria, em sento capaç de menjar-me el món, de fer front a moments difícils i a reptes complexos. M'agradaria poder guardar-me aquest sentiment per altres moments que el necessités,..., però les emocions sorgeixen quan sorgeixen,...

fulles / leaves

Fa dies que vam fer aquesta fotografia del canvi de color de les fulles dels arbres, però no havia pensat més de pujar-la fins ara, que remenant-remenant l'he trobada. Era una tarda de diumenge on encara la tempertura es conservava agradable i vam agafar les bicicletes per fer la ruta del riu. Després d'una estona pedalant i d'haver parat a fer un café amb llet, vam acostar-nos als Camps Elisis i voilà! allí hi havia aquest arbre amb uns colors fantàstics: verds, grocs, toronges, rojos, roses, ocres,...
Imatges d'aquest estil són bellesa, són relaxament ocular, punts on els ulls fan una parada i sembla que tot es detingui, contemplem la natura creativa, la natura pintora d'aquest paisatge colorista.

A les firetes / funfair

un món de fantasia, de llums, de somriures,..., des de ben petita que m'encanta "perdre'm" per les firetes. Em fascina el clima que s'hi crea, em sento embriagada i transportada a un món de benestar on la diversió hi està servida. Als meus 36 anys continuo sentint les papallones a l'estómac pujant a les diferents "atraccions" i estic molt contenta d'acompanyar a la meva filla i satisfeta de veure-li la carona de felicitat mentre agafada a un cavall, o dins de l'olla de la Minnie va donant tombs al tiovivo.
No puc evitar aquell somriure "tontorron" que es dibuixa a la meva cara i que quan tornem a casa encara noto les galtes amb "agulletes" d'haver-les tingut contretes pel somriure.

tarda de finals de novembre

al carrer fa fred, però a dins al despatx tenim un bon microclima que permet escriure al teclat sense que es gelin en excés els dits. Tinc tendència a tenir els dits gelats i durant els dies hivernals normalment tinc els dits ben fresquets que, inconscientment, em provoquen que teclegi a una velocitat més elevada (per allò del moviment fa que s'entri en calor). Una altra possibilitat és agafar de tant en quant la tassa de cafè calent mentre hi mullo els llavis, la llengua i em poso un glopet d'aquesta deliciosa beguda a la boca. Abans d'engolir la paladejo tot el que puc i llavors avall,...., mmmhhhh.
Per la finestra veig 2 tórtoles que s'acomoden a les branques d'un arbre que encara no ha perdut totes les fulles, i no contentes de la primera branca que s'han parat pugen més amunt, però el branquilló és massa dèbil per aguantar-les i tornen a canviar, ara més avall. Aviat obriran les llums nadalenques i de ben segur que els arbres amb bombetes estaran ben sol·licitats d'ocells que arraulits per l'escalfor de la llum dormiran plàcidament.
Avui toca tarda de feina, però al vespre quan arribo a casa i trobo les abraçades de la meva filla, m'oblido de tot. Abans de dormir llegirem contes les dos juntes al sofà i compartirem somriure, rialles, petons i mirades còmplices.

panellets

Està vist que no puc seguir una regularitat d'escriptura al blog,..., almenys crec que serà difícil que ho faci fins després de Nadal. Estic portant un volum de feina molt elevat i la quantiat d'alumnes que tinc a les assignatures m'ocupa gran part del temps que dedico a la meva vida laboral.
El temps de la meva vida personal gira al 100% al voltant de la meva filla, així que em queda poc temps per la meva persona i pel meu temps lliure. També hi ha la parella que em reclama el seu temps, i jo molt contenta eh? però els dies tenen un nombre d'hores determinat i no hi ha més.
Aquest octubre ha passat molt depressa. Hem tingut molt bona temperatura i això ens ha permés gaudir del bon temps els caps de setmana i les tardes d'entre setmana que tinc lliures. Hem pogut passar estones a l'aire lliure i olorar la tardor, contemplar les tonalitats dels arbres i degustar cafés amb llet sota un sol adormidor.

Ja tenim la castanyada aquí i aquest cap de setmana hem fet panellets!!! és la primera vegada que faig panellets jo sola amb la meva filla i han sortit molt bons!! jeje, i no és perquè els hagi fet jo eh? He seguit algunes receptes i m'he adaptat la pròpia:

ingredients per la massa:
- 500 gr. de farina d'ametlla
- 250 gr. de sucre
- 2 ous
- una mica d'aigua (molt poquet)

Tot i que hi ha receptes que posen la mateixa quantitat de farina d'ametlla i sucre, jo no ho vaig fer, per accident, però no ho vaig fer i queden molt bons. No tan dolços, però bons. El que em va passar és que en un primer moment vaig posar massa aigua a la massa i es va aclarir molt. Així que vaig acabar posant tota la bossa de farina, però no vaig afegir més sucre.

No tenia pinzell per pintar-los i anàvem agafant les voletes i les sucàvem a l'ou batut,..., ves, d'alguna manera ho havíem de fer.

Algunes receptes hi posen a la massa la ratlladura de llimó, però jo no en tenia. També aclareixo que no hi hem posat ni patata ni boniato, com molta gent hi té el costum, perquè els trobo molt densos. 

Els vam fer d'ametlla filetejada, de pinyons, de cireres i de xocolata. Aquí els teniu:

Els minuts de cocció també van ser relatius, es couen molt ràpit, però no sabria dir si van estar 5 o 7 minuts al forn, a 250º, i primer amb posició de dalt i després de baix.

Tot i tenir un aspecte una mica "irregular" van quedar boníssims i a més el més important és la satisfacció d'haver-los fet nosaltres i de que siguin comestibles!!!! jejeje.

olor de pastisseria

vaja, vaja que quasi fa 1 mes que no escric,..., i al moment que vaig decidir reemprendre el blog em vaig proposar entrades diàries,..., aix. Tinc la sensació que a vegades estic pujada a una roda de coses a fer que es succeeixen fins l'infinit i que si el cos físic i mental no ens marqués cansament les aniríem fent fins que potser al final no hi trobaríem cap sentit. Ja sé que ens hem d'escoltar més el nostre interior, aquella veueta que diu "para i fes el que t'agrada", però a voltes és complicat.

Avui m'agradaria copsar una vivència molt senzilla, però que m'encanta. Veureu, cada matí quan surto de casa per anar a treballar, vaig a buscar el cotxe al pàrquing del carrer de darrera i pel camí travesso una plaça amb molts arbres i en una part hi ha el darrera d'una pastisseria. Ara que encara fa bon temps el pastisser té la finestra oberta per on s'escapa aquella olor extasiant de pa i pastissos recent sortits del forn. Quan començo a percebre aquell flaire inspiro ben a fons per no deixar escapar cap partícula,..., mmmhhhhh....

Retornada a la feina

Ja han passat els dies de vacances i avui em torno a reincorporar. La meva feina m'agrada així que no es fa dur estar aquí i treballar,..., l'únic que em costa és separar-me de la meva filla i del meu marit. Hem passat uns dies molt bons, de descans, de convivència, de riures i d'aprenentatges.
Hem fet platja, piscina, jocs de pilota, bicicleta, gronxadors i passejades.

Ara poc a poc hem de tornar a posar horaris i rutines, però el fet de retornar a la vida quotidiana de forma paulatina va bé per anar calentant motors i activar-se. Prefereixo tornar els últims dies d'agost que fer-ho de cop la primera setmana de setembre on tot comença a agafar uns ritmes cada dia més desenfrenats.
Ja tinc la llista amb la planificació que necessitem per la posada a punt a l'escola. Aquest any comença P3 i tot serà nou, a veure com encaixa tots aquests canvis,..., espero que bé.

Aquests dies el meu home encara té vacances i estan tot el matí junts. Ara m'han passat a veure pel despatx i, tot i que en una hora hauré acabat la jornada laboral, es fa dur dir-los "fins després". Per ella també ho ha estat i ha marxat amb llàgrimes als ulls,..., aix. Cada dia compartint totes les hores durant unes quantes setmanes, doncs he de reconèixer que costa separar-se. Aquest matí just quan anava a sortir de casa per anar a la feina s'ha despertat i estranyada m'ha preguntat que què feia vestida. Quan li he explicat que avui tornava a treballar s'ha posat a plorar,..., és durillo que el dia de retorn, que ja costa prou matinar i posar-se les piles, tens aquella personeta que tan i tan t'estimes que et demana entre singlots i llàgrimes que no marxis,... Li he assegurat que li portaria una foto del Pluto impresa per penjar-lo a la paret de la seva habitació i és el que vaig a fer ara :-)

Molts ànims a tots i totes que aquests dies us esteu reincorporant a la feina!!

Bones vacances!

Ara que he posat el títol d'aquesta entrada: "bones vacances" m'ha vingut al cap el que entenem per "bones" i per "vacances". Escoltant la gent del meu entorn, reflexiono que el significat és variat. Per exemple, tinc un cosí que se n'anirà d'excursió al Montblanc i n'està encantat, un altre, en canvi, prefereix anar amb la seva dona i el seu fill de 2 anys en una autocaravana a rodar món. Nosaltres, per part nostra, preferim el mar i la platja. Serà el quart any que anem al mateix hotel i n'estem molt contents. La nostra filla l'estiu passat va disfrutar molt i espero que aquest estiu també s'ho passi tant bé.
Per a mi tenir "bones vacances" significa primerament que tothom del meu entorn estigui bé, que més o menys les coses rutllin i dins d'aquesta tranquil·litat rutinària, poder gaudir de la meva petita família (el meu home i la meva filla). No demano gaires coses, només aquesta calma per a poder respirar, escoltar l'entorn, escoltar-me a mi mateixa i gaudir dels petits moments. En segon lloc si dins d'aquesta atmosfera puc llegir un bon llibre, fer un beure amb les amigues que no ens veiem el que voldríem, pintar quadres i aquarel·les, passejar amb la bicicleta, etc,..., doncs és perfecte.
Sense anar més lluny ahir al vespre hi havia lluna plena i just abans d'anar a dormir vaig sortir al jardí. La nena ja dormia i el meu home estava al despatx jugant a escacs. En aquella quietud d'una nit d'estiu, amb la lluna il·luminant els racons més amagats, vaig poder abraçar un moment de pau interior brutal.
Així doncs, unes "bones vacances" són un cúmul d'aquestes vivències petites i alhora tan grans i riques.

a les portes de les vacances...!!!

Just em queda 1 dia per començar les vacances i aquesta espera és taaan dolça!!!! Tot i que estic acabant de deixar les coses de la feina tancades o encarrilades, dins del meu caparró vaig pensant: 1 mes de festaaaa!!!! podré disfrutar de la meva nena i el meu home, de la platja i de la piscina, de l'aire lliure i de l'olor d'estiu, dels vespres càlids de tranquil·litat i dels matins d'esmorzar al jardí. Quines sensacions més agradables, aquestes són les que evoco durant l'any quan hi ha mal temps i les temperatures no son gens amables. En aquelles tardes d'hivern que es fa fosc tan ràpit i jo encara sóc al despatx, llavors em venen aquests records i mmmhhhh són tan fantàstics!
Com m'estimo l'estiu i les sensacions de benestar que aquest comporta.
Sense anar més lluny m'agradaria plasmar les sensacions d'ahir a la tarda a la piscina. Feia una tarda de diumenge molt calurosa i estava amb la meva filla a la piscina quan el final d'una nuvolada va deixar anar un petit ruixat, mentre el sol continuava lluïnt. Les gotes als nostres caps estaven ben fresquetes, però els nostres cossos estaven submergits en l'aigua calentona i el soroll del plugim sobre l'aigua, les rajoles i l'herba era un petit trio de sons que acompanyaven les nostres rises.
L'experiència em va servir per explicar a la meva filla de 3 anys el procés de la pluja i com el vent de dalt dels núvols els anava empenyent i poc a poc marxaven aquells nuvolots que tan sols ens havien deixat un petit ruixat.
Això em fa reflexionar que a vegades pretenem ensenyar coses als nostres fills i busquem i remenem pel nostre cap i per l'entorn per a ser el màxim creatius, però una simple situació ens pot propocionar una experiència ben enriquidora.

em decideixo,..

a fer el primer pas de començar a omplir aquest bloc que fa tan de temps vaig crear i no tenia l'empemta suficient per omplir-lo de pensaments, reflexions i vivències.
Quan era adolescent escribia al meu diari personal, que tenia cura de tancar amb candau, tot allò que em passava pel cap, les emocions i els sentiments més profunds, les experiències viscudes i prou significatives com per merèixer ser plasmades per sempre. Ara fa molts anys que no ho faig i tenia un racó d'enyorança dolça de reempendre aquesta tasca. Penso que escriure ajuda a organitzar la ment, tot allò que ens volta pel cap ho hem de posar en fila i al sortir en forma de llenguatge ho estructurem i tot agafa el sentit que originàriament hauria de tenir.
Així doncs pretenc reemprendre la meva escriptura personal i continuar escrivint per a qui vulgui llegir-me i per a mi mateixa.