Ja han passat els dies de vacances i avui em torno a reincorporar. La meva feina m'agrada així que no es fa dur estar aquí i treballar,..., l'únic que em costa és separar-me de la meva filla i del meu marit. Hem passat uns dies molt bons, de descans, de convivència, de riures i d'aprenentatges.
Hem fet platja, piscina, jocs de pilota, bicicleta, gronxadors i passejades.
Ara poc a poc hem de tornar a posar horaris i rutines, però el fet de retornar a la vida quotidiana de forma paulatina va bé per anar calentant motors i activar-se. Prefereixo tornar els últims dies d'agost que fer-ho de cop la primera setmana de setembre on tot comença a agafar uns ritmes cada dia més desenfrenats.
Ja tinc la llista amb la planificació que necessitem per la posada a punt a l'escola. Aquest any comença P3 i tot serà nou, a veure com encaixa tots aquests canvis,..., espero que bé.
Aquests dies el meu home encara té vacances i estan tot el matí junts. Ara m'han passat a veure pel despatx i, tot i que en una hora hauré acabat la jornada laboral, es fa dur dir-los "fins després". Per ella també ho ha estat i ha marxat amb llàgrimes als ulls,..., aix. Cada dia compartint totes les hores durant unes quantes setmanes, doncs he de reconèixer que costa separar-se. Aquest matí just quan anava a sortir de casa per anar a la feina s'ha despertat i estranyada m'ha preguntat que què feia vestida. Quan li he explicat que avui tornava a treballar s'ha posat a plorar,..., és durillo que el dia de retorn, que ja costa prou matinar i posar-se les piles, tens aquella personeta que tan i tan t'estimes que et demana entre singlots i llàgrimes que no marxis,... Li he assegurat que li portaria una foto del Pluto impresa per penjar-lo a la paret de la seva habitació i és el que vaig a fer ara :-)
Molts ànims a tots i totes que aquests dies us esteu reincorporant a la feina!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada