Una setmana sense tu 😓

T'enyorem moltíssim Bupita dels nostres cors. El sofà i la butaca estan buits, hi ha una tristor immensa. En moments crec que sento la teva presència d'una manera immensa, que m'envolcalles amb la teva energia, t'has fet gran i tota tu em pots abraçar.

Vull plasmar la història que vam explicar a la nena durant una temporada quan imaginàvem que tu anaves a classe de sevillanes i tornaves cap a casa. Li explicava que portaves una motxilleta a l'esquena amb les sabatetes i que venies corrent, catrang-catrang cap a casa. Quan arribaves trucaves al timbre amb la poteta i quan preguntàvem "qui hi ha? tu feies "Miauuuu". T'obríem la porta, pujaves a l'ascensor i d'un salt apretaves el botó amb la poteta. Un cop al pis et preguntàvem com havia anat i tu picant de potetes contestaves: "mau, maumaumaumaumauuuu, mau, mamamamaumamamamauuuuuuuuuu" a ritme de sevillanaaaaa!

Aquesta seqüència li havia explicat un munt de vegades a la nena, ella m'ho demanava i jo ho escenificava i m'imaginava a tu, Bupita, super cuqui amb la bossa de sevillanes fent aquestes accions 😁

Gràcies per deixar-nos ser els teus humans i ser part de la família, sempre estaràs present a les nostres ànimes 💖

Bupi

T'he d'agrair tantes coses Bupita de la mama, tantes gràcies t'he de donar per tots aquests anys al nostre costat. Ha sigut un plaer ser els teus humans, cuca. Tu m'has fet sentir tot tipus d'emocions, m'has ajudat a canalitzar-les, a ser molt més humana, i ara que no hi ets no trobo gaire consol i et trobo a faltar terriblement. El temps m'ho alleujarà, ja ho sé, però només de pensar que no em tornaràs a mirar amb els teus ulls de foc, que no et podré acaronar i fer abraçades de mixetes se'm trenca el cor.

La nostra Bupi canoli cua de guineu, caxarrona de la mama pirata malajeres. Bridget, patufa, ulls de foc, guardiana de la casa V. B.

Moltes, moltes gràcies per viure amb nosaltres. T'hem estimat i t'estimarem moltíssim per sempre.