això mateix. La veueta maliciosa torna a sonar fluixet, subtilment, i quan me n'adono me la miro i li dic, no, no, respira, somriu, no hi ha monstres a la vista. Però s'escapa i aquests dies ho fa sovint. Llegeixo sobre com controlar, com millorar i tots els temes relacionats, però la veueta treu el cap i comença a fer hipòtesis. I si, i si,... em sento feble, perduda, amb sentiments baixos,..., però després remunto, com una muntanya rusa estan les meves emocions i nervis aquests dies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada