Més reflexions de tardor

Últimament em torno a sentir ansiosa, irritable, com enganxada a coses que em costa superar. Coses petites, insignificants que les maximitzo i sobrepenso. 

Aquí anoto el com estic, buido. 

I d'altra banda estic lluny de la part espiritual i ahir ballant zumba em vaig adonar que feia dies que no donava les gràcies. Fa dies que vaig arrossegant queixes de tot, i un semàfor que se'm posi vermell em provoca una apretada de dents...

Almenys aquest matí he sigut testimoni d'una sortida de sol espectacular!

Salto d'aquí cap allà

Sí, ara mateix n'acabo de ser conscient, tinc dispersitat d'atenció, cosa que abans no em passava, ara sembla que com més avanço en edat, més dispersa em sento. Una cançó m'ha fet parar el que estava fent i connectar amb mi mateixa i reflexionar en un instant que necessitava aturar el que estava fent i escriure aquestes línies. La cançó en qüestió és la d'Sting "Fields of gold" que m'encanta! i és que a BodyBalance l'escoltem mentre fem salutacions a la lluna. M'evoca uns sentiments sublims!!

Doncs au, ja està, reflexió feta, ara tornaré amb la tasca que m'he compromés a fer a la feina i que no és gaire motivadora. 

Acceleració

Ella es sentia accelerada, neuròtica, que s'anticipava massa a les possibles o poc provables necessitats dels altres. Es muntava escenes imaginàries que poc provablement passarien i això li feia accelerar pulsacions, sentir les papallones a la panxa i notar la sensació de no poder acabar d'inflar els pulmons.

A la seva ment s'obria la senyal d'alerta, ella n'era conscient i l'observava, ella ho sabia, i tot i així la ment tornava a apretar l'accelerador i obria la comporta del dipòsit dels monstres. 

El gust del perfeccionisme, de fer les coses ben fetes, també la perseguia. La decisió d'agafar la bicicleta i no el cotxe un dia de pluja la feia sentir terriblement malament,... havia fracasat. L'inici de curs li provocava inseguretats de si ho faria bé. I moltes altres situacions similars.

La ment ho sabia, observava totes les reaccions físiques causades per pensaments i preocupacions irreals i que mai es materialitzarien en fets. El primer pas estava fet, ara tocava l'autocontrol, posar en pràctica tècniques i estratègies que coneixia molt bé. Ah! com costava posar-ho en pràctica!

I si, i si,... no, no, el i si, no

això mateix. La veueta maliciosa torna a sonar fluixet, subtilment, i quan me n'adono me la miro i li dic, no, no, respira, somriu, no hi ha monstres a la vista. Però s'escapa i aquests dies ho fa sovint. Llegeixo sobre com controlar, com millorar i tots els temes relacionats, però la veueta treu el cap i comença a fer hipòtesis. I si, i si,... em sento feble, perduda, amb sentiments baixos,..., però després remunto, com una muntanya rusa estan les meves emocions i nervis aquests dies.

Viatge mare-filla

Ens n'hem anat a Madrid i ha sigut molt bonic, hem compartit uns moments molt tendres, amb una gran connexió de comunicació i enteniment entre les dues. Ha sigut una bona decisió anar-hi soles i gaudir de la companyia de l'altra. Per mi un plaer ensenyar-li la ciutat i poder estar amb ella en aquells indrets que ja hi havia estat amb les amigues. Ha sigut una experiència taaaaaaan preciosa 💖

En un segon i tot s'altera

Jo sóc la meva força, la persona en qui confio, la que em dono fortalesa i m'ajudo a espantar els monstres. Tinc dins meu un pou de riquesa, una essència que em rescata, sensacions, es para tot, és un estat momentani d'stop i cura. Com un stand-by.

Al present tinc mal al dit del peu. Torno a estar mancada de moviment, depenent dels altres. Trobo molt difícil canviar el ritme, delegar les tasques, no poder fer esport,..., trobo molt difícil haver d'esperar dies per recuperar la vida normal... Sé que he de cultivar la paciència i saber com gestionar la frustració i l'enuig per haver-me lesionat. Ara torna a tocar el tema de la paciència. 

Per sort jo podré tornar a ser autònoma, pobra gent la que té lessions permanents 😖

Apreciacions

Faig entrada per documentar que tinc sentiments molt similars als de fa 1 any. És l'inici d'estiu, el mes de juliol esperat durant tot l'any i ara estic nerviosa, em poso de malhumor amb els petits entrebancs, tinc ganes de fer coses, però no sé el què... en definitiva em trobo en un bucle que deriva en ansietat i desesperació. És curiós, m'estic analitzant i podria ser que durant el curs tinc expectatives massa elevades per la present època de l'any i quan arriba en desespero i desinflo... què complicada que és la ment... com costa centrar-me en les petites coses i ser agraïda. És un treball constant, una autoformació diària, una autoconsciència ferma que permeti trobar l'equilibri per la nostra ment.

💪💪💪 

Per molts anys a mi mateixa

i ja ha tornat a fer una volta el sol, i torna a ser el meu dia, 46 anys que vaig arribar.

I continuo donant gràcies per tot el que tinc, en aquest moment em focalitzo en les meves sandàlies noves que són molt xules i ja no m'apreten!! I també em centro en el plaer de venir a la feina amb bicicleta i olorar l'olor matinera de riu. Ahir vaig tenir el plaer de mullar-me al tornar a casa.

I el millor regal és l'abraçada que m'has donat aquest matí i la teva veu "mamiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii". La meva nena, has deixat sortir la meva nena 💓 GRÀCIES!

Redactem

I un dia de cop i volta començo a escriure. Provem, deixem anar amb la meva jo interna. Escrivim principalment per nosaltres mateixes, per mi i per totes les "jo" interior. Poc a poc, tal com em ragi. Hi ha dies que l'autoestima està més aliniada i pot combatre amb qüestions d'apatia i això és bonic, enriquidor. Comença a pujar l'hormona de la felicitat i de pensar que pots amb tot i està "guai".

Llegir m'apasiona i ara escriure, amb tot el respecte, sembla que va xumant tot allò que he empapat de tants llibres exprimits.

Estimat abril

Què ràpid que vas, atura't una micona per poder paladejar-te més. Admirar les teves flors, olors, textures, calidesa, fresqueta. Beneïda primavera, ens tornes a la vida com la natura, fulles noves, il·lusions, projectes, temps per realitzar. 🌹🌸🌷🌺🌻🌼

Millor del que em pensava

Un dinar familiar amb molta gent, família política i baixes expectatives. Però la realitat va ser que vaig disfrutar, riure i passar bé. Com la nostra ment s'entesta en pensar a la baixa, pensar cap a la vessant negativa tot contaminant a les emocions...

Després cafè a l'entorn d'estiu que et transporta en dies càlids i despreocupats. L'olor de la pluja imminent inunda l'olfacte i tot es giravolta vers aquella estona sublim de pau, de connexió. M'aborden aquelles sensacions d'infància quan al cole m'esperava asseguda a la pareteta esperant que em vinguessin a buscar. 

Primavera, mes d'abril, comença la bogeria d'estimar cada dia, la millor època de l'any 😀 aquests mesos que venen són fantàstics!!! paladegem 😋

Ens en riurem

Ho farem plegades quan els astres es tornin a aliniar. Avui m'he aixecat creuada, amb mal humor, ràbia, i tot em surt com el cul 😓 com no, no m'estranya gens, l'actitud de merda estira esdeveniments de merda. Ja respiro, inspiro i respiro brutícia per eliminar i equilibrar-me, però coi com costa. 

Enganxades nocturnes no es curen dormint, al matí encara hi ha el regust amarg dels moments negatius i foscos. 😣

Una joia!

He trobat una joia que em dona llum, ànims i orientacions en aquest camí tan complex de l'adolescència. Fantàstic tot el que diu aquest metge terapeuta. M'hi he emmirallat completament i tot el que ha explicat és tal com passa en nombroses situacions. 

L'afecte és fonamental, sempre s'han de sentir estimats. Amor, aprovació, reforç positiu i Autoritat. Han d'anar junts. Els límits continuen essent essencials.

https://www.youtube.com/watch?v=mmFlsSrcxP8

Més reflexions de finals d'hivern

En aquest moment, un dilluns de març al despatx, intentant reflexionar sobre un treball final de grau que he de fer el retorn a l'alumna. En aquest moment que he de caçar la ment perquè faci atenció al que estic llegint. Ella vola, vola i vola, cap a moment lúdics, de somnis que volem complir de propostes de futur. Així em trobo des de fa una estona. Potet de cafè al costat i una composició de 3 càctus que em vaig elaborar l'altre dia 😀 I així estic. Tot està bé, tot funciona i ara continuaré demanant concentració a la ment.

I ja està, m'apetia escriure aquest instant. I dir-te a la meva jo del futur que em llegiràs que tot està bé. 💖

Detalls

Em vas fer una sorpresa inesperada i tendra, com tu 😀 24 anys junts i per molts més!!! Ara he recordat el primer estiu quan el tato m'acompanyava a la cabina de telèfon per trucar-te des de Mijas 😁

Roma

Hi hem anat!!! aquest any l'hem començat des de la ciutat eterna. Fantàstica. Ha sigut un viatge emocionant, cansat, ple d'emocions intenses, reparador. Ha sigut planificat amb poc temps i l'hem gaudit sense sobresalts i tal i com l'havíem previst. N'estic satisfeta i ara, després d'una setmana d'haver tornat, sembla un somni.