Caminem semilliures per una primavera que l'any passat no vam poder viure com tocava. Caminem de la mà cap un futur millor mentre em llepo les ferides i acabo d'equilibrar l'ànima. Hi ha dies que encara veig els núvols negres a l'horitzó, però tinc prous aprenentatges com per parar-los i evitar que em coronin. Quan tot trontolla i els tremolins sembla que volen començar, poso el fre i puc aturar-ho.
Caminaré cap un futur amb més pau i serenitat, aniré aprenent les coses que em beneficien i apartaré les que no. I mentre, i sempre, seré agraïda per tot el que tinc i sóc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada