és com si tot s'esquerdés, la por, el pànic, la preocupació planegen sobre el meu cap, mentre un bri d'esperança intenta passar. Què passarà, univers què passarà? ajuda'ns a superar-ho, a que els nostres cossos aguantin aquesta embestida. Necessitem ajuda, més que mai.
Sabiduria, omple'm, guia'm, canalitza'm les emocions. Necessito ser racional, serena,...
No tinc més paraules 😭🙏
Vull reflexionar i plasmar sobre les sensacions que ens envolten en aquells moment d'stop, d'observació del nostre cos i ment. Un dels stops que més m'ajuda és posar-me al sol i centrar-me en l'escalfor que entra per la meva pell, en aquesta sensació tan agradable, plaentera, d'energia. Durant aquests minuts d'escolta al meu cos, d'estar-li agraïda per deixar-me sentir aquest benestar és quan em torno a reequilibrar en tots els sentits.
Gràcies al ioga en sóc molt més conscient i em regalo més estonetes d'aquestes. Espero mica a mica mostrar-li tots aquests beneficis a la meva petita, perquè quan ella vulgui pugui fer-ne ús i li serveixi.🙏
Completament esclatada en tota classe de tons de groc a vermell passant pels taronges, ocres, beige, marrons,..., la natura ens deleita amb l'esclat de tardor al màxim de potència. Explosiona per després anar a dormir i resguardar-se del fred.
Cada cop t'estimo i t'admiro més, tardor. Els teus fruits, les teves olors, el tacte de catifes de fulles,..., és tan especial passejar amb bicicleta i absorbir amb els 5 sentits totes aquestes sensacions!!
I això és el que vull plasmar: consciència plena d'una passejada en bicicleta d'un diumenge de tardor. Això és un dels motors que empeny tota la setmana.
Hi ha moments que sembla que estic entrant en bucle i tinc aquesta sensació de déjà vu. Tornem a ser a la tardor, a la rutina, a la feina i als horaris. L'estiu ha sigut molt bonic, tendre. Hem pogut gaudir de molts moments amb els amics, de la piscina, platja, muntanya, bicicleta... Han sigut dies fantàstics. Sento agraïment i al mateix temps prego perquè tot continuï anant bé.
Gràcies de nou, univers, moltes gràcies!
Cada vegada sembla que tot torna a la calma, a l'inici de tot plegat. Aquest cap de setmana hem fet excursió de caminar per la muntanya, olorant flors i natura, escoltant els ocells i els insectes voladors, deleitant-nos i torrant-nos de l'escalfor del sol. La pell torna a fer l'olor genuïna de sempre i les sensacions són com els vespres calurosos de finals de primavera que tant anelava als meus 20 anys.
El dissabte anterior vam tornar a la platja, a passejar, a observar el mar i a gaudir de tot el que suposa estar a la costa.
També vull deixar constància en aquest post que el mòbil té una 2a vida: bateria canviada i arreglada la peça que provocava mal funcionament. Esperem que duri 👍
Caminem semilliures per una primavera que l'any passat no vam poder viure com tocava. Caminem de la mà cap un futur millor mentre em llepo les ferides i acabo d'equilibrar l'ànima. Hi ha dies que encara veig els núvols negres a l'horitzó, però tinc prous aprenentatges com per parar-los i evitar que em coronin. Quan tot trontolla i els tremolins sembla que volen començar, poso el fre i puc aturar-ho.
Caminaré cap un futur amb més pau i serenitat, aniré aprenent les coses que em beneficien i apartaré les que no. I mentre, i sempre, seré agraïda per tot el que tinc i sóc.
He fet dia d'assumptes propis i ara des del vespre faig balanç i dono gràcies per tot el que he viscut. Al matí he pogut nedar i sentir-me lliure dins l'aigua, m'he tret com una closca que em pesava, però que no sabia fins que després de l'aigua m'he sentit lleugera. Hem pogut fer les nostres coses de buri i anar a dinar en un restaurant, menjar bo i l'hem paladejat. He passat una bona estona amb les amigues, d'aquelles estones sanadores i inspiradores. Em sento plena, agraïda per les persones que m'envolten. I ara, la meva nena m'ha donat una abraçada d'aquelles que fan que el món es pari i que res més importi.
Gràcies per tot i gràcies per donar-me'n compte i ser agraïda.
