Avui som l'últim dia de mes i no t'he pogut paladejar com és degut. Quasi no hem sigut conscients del despertar de la primavera, ho hem hagut de mirar per finestres i balcons, com espectadors passius. Tinc una sensació estranya, com un os que desperta de la hivernació. Ara que ja podem passejar pel carrer amb molt de compte de tocar res i infectar-nos, sembla que ens tornem a apropar al món, a la natura,..., que poc a poc tornarem a ser lliures.
Adéu Abril, tu has anat fent feina amb la primavera i quan hem sortit de les nostres llars ho hem trobat tot engalanat de fulles i flors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada