Adéu Abril!

Avui som l'últim dia de mes i no t'he pogut paladejar com és degut. Quasi no hem sigut conscients del despertar de la primavera, ho hem hagut de mirar per finestres i balcons, com espectadors passius. Tinc una sensació estranya, com un os que desperta de la hivernació. Ara que ja podem passejar pel carrer amb molt de compte de tocar res i infectar-nos, sembla que ens tornem a apropar al món, a la natura,..., que poc a poc tornarem a ser lliures. 

Adéu Abril, tu has anat fent feina amb la primavera i quan hem sortit de les nostres llars ho hem trobat tot engalanat de fulles i flors.

Moments zen

En aquest moment estic instal·lada a la taula de la cuina treballant amb el portàtil. Al forn s'està coient un pa de pessic que he amassat fa una estoneta, a fora plou, la nena dorm i el meu home teletreballa al despatx. És un dilluns al matí, però tinc una pau i una serenor increïbles. Són aquells moments que els sentits et deleiten amb els estímuls que els arriben de l'entorn. Olor de pastís a punt de sortir del forn, escalfor del forn que m'arriba aquí asseguda, so de la pluja, la Bupi mirant-me amb els seus ullets toronja/groc. Calma, quietud, feina de bon fer 😊

Gràcies per ser conscient d'aquests moments de serenor i felicitat. 

Seguim aprenent

Aprenent a viure amb un altre ritme, a escoltar, a ser més pacients, a calmar les ansies de fer i fer coses. La calma regna moltes hores. El que ara valorem en primers llocs són altres coses. Cada dia que passa m'identifico més amb els estimats arbres que veig des de casa, intento dialogar amb ells amb el pensament, intento aprendre de la seva serenor, la seva quietud, la seva imponència davant el pas del temps.

Potser estic canviant, segur que sí, de moment encara no veig ben bé com he evolucionat durant aquest més. Controlar i gestionar les emocions és un gran repte. Hi ha dies que estic caòtica, altres molt més serena. La vida passa i la vivim molt diferent del que tocaria, però això no sabem si és bo o no, solament sabem que existim, que hi som i que intentem fer cada dia amb el millor que podem. 

Com un arbre

Com un arbre, estàtica, com un arbre, veient passar els ocells volant lliures,..., i jo quieta. Estimats arbres, necessito una mica de la vostra pau i energia per aprendre a estar serena com vosaltres, majestuosos éssers. Vull aprendre aquesta essència tranquil·la i calmada que despreneu.
Aquesta és la lliçó de vida que treballo actualment, ara que comenceu a estar cada dia més vestits de fulles, aquests verds nous que despreneu, intento absorbir-los des de la meva finestra i balcó.
Us admiro éssers de la natura, us valoro encara molt més del que feia fins ara. N'aprendré, m'esforçaré per adaptar la meva ment a un altre ritme i, estàtica però deixant que les fulles es moguin pel vent, seré cada dia que passa un mica més com vosaltres.