després de moooolts dies...

torno a escriure per plasmar una situació interior nova, de canvi, de transformació. Veure la vida des d'una altra perspectiva, amb més calma, valentia i pujades i baixades d'ànims. Tirarem endavant, i tant que sí!

Juliol

Som estiu, som juliol, i tenim sort de poder ser al poble i gaudir de les piscines. Tot i que el virus continua rondant i fent mal, intento treure partida de les coses positives de la situació. Ara som mig lliures i almenys ens podem banyar, anar amb bicicleta i moure'ns una mica més per l'entorn.

Serà un estiu estrany, però anirem lidiant amb tot el que la situació comporta. Cada dia hi ha alegries, només hem de tenir l'actitud adequada per detectar-les i gaudir-les.

Adéu Abril!

Avui som l'últim dia de mes i no t'he pogut paladejar com és degut. Quasi no hem sigut conscients del despertar de la primavera, ho hem hagut de mirar per finestres i balcons, com espectadors passius. Tinc una sensació estranya, com un os que desperta de la hivernació. Ara que ja podem passejar pel carrer amb molt de compte de tocar res i infectar-nos, sembla que ens tornem a apropar al món, a la natura,..., que poc a poc tornarem a ser lliures. 

Adéu Abril, tu has anat fent feina amb la primavera i quan hem sortit de les nostres llars ho hem trobat tot engalanat de fulles i flors.

Moments zen

En aquest moment estic instal·lada a la taula de la cuina treballant amb el portàtil. Al forn s'està coient un pa de pessic que he amassat fa una estoneta, a fora plou, la nena dorm i el meu home teletreballa al despatx. És un dilluns al matí, però tinc una pau i una serenor increïbles. Són aquells moments que els sentits et deleiten amb els estímuls que els arriben de l'entorn. Olor de pastís a punt de sortir del forn, escalfor del forn que m'arriba aquí asseguda, so de la pluja, la Bupi mirant-me amb els seus ullets toronja/groc. Calma, quietud, feina de bon fer 😊

Gràcies per ser conscient d'aquests moments de serenor i felicitat. 

Seguim aprenent

Aprenent a viure amb un altre ritme, a escoltar, a ser més pacients, a calmar les ansies de fer i fer coses. La calma regna moltes hores. El que ara valorem en primers llocs són altres coses. Cada dia que passa m'identifico més amb els estimats arbres que veig des de casa, intento dialogar amb ells amb el pensament, intento aprendre de la seva serenor, la seva quietud, la seva imponència davant el pas del temps.

Potser estic canviant, segur que sí, de moment encara no veig ben bé com he evolucionat durant aquest més. Controlar i gestionar les emocions és un gran repte. Hi ha dies que estic caòtica, altres molt més serena. La vida passa i la vivim molt diferent del que tocaria, però això no sabem si és bo o no, solament sabem que existim, que hi som i que intentem fer cada dia amb el millor que podem. 

Com un arbre

Com un arbre, estàtica, com un arbre, veient passar els ocells volant lliures,..., i jo quieta. Estimats arbres, necessito una mica de la vostra pau i energia per aprendre a estar serena com vosaltres, majestuosos éssers. Vull aprendre aquesta essència tranquil·la i calmada que despreneu.
Aquesta és la lliçó de vida que treballo actualment, ara que comenceu a estar cada dia més vestits de fulles, aquests verds nous que despreneu, intento absorbir-los des de la meva finestra i balcó.
Us admiro éssers de la natura, us valoro encara molt més del que feia fins ara. N'aprendré, m'esforçaré per adaptar la meva ment a un altre ritme i, estàtica però deixant que les fulles es moguin pel vent, seré cada dia que passa un mica més com vosaltres.

Avui, el teu dia

PER MOLTS ANYS FILLA! avui fas anys petitona meva, avui és el teu dia i et vull desitjar molta felicitat, t'estimo infinitament 💖💖💖💖💖💖💖💖💖💖💖💖💖💖💖💖💖💖💖💖

Moments sublims

Quan després d'un dia d'alta intensitat intel·lectual, de llegir i escriure, de contestar, de mantenir diàlegs interessants amb molta gent, acabes al vespre amb una sensació d'enboirament mental, de fluixesa i de lentitud d'idees i a l'arribar a casa et trobes amb aquest dibuix, tot es dilueix. I només hi ha sentiments d'alegria immensa perquè aquella persona al costat de la qual estàs al millor lloc del món ha pensat amb tu. S'arriben amb uns nivells de flipe total, de sensació d'estar flotant, de sentir tant d'amor que el cor no cap al pit. Gràcies, moltíssimes gràcies vida per aquestes experiències.

Una altra reflexió

M'agradaria poder posar les coses que realment són importants en primer pla. Deixar la bellesa externa en una posició més endarrera, però la societat estira i estira i la manté allí, en primera línia.

El benestar que ens aporten les petites coses, moments, instants,..., contribueixen a la plenitud i a moments de felicitat, i costa tant d'aprendre a retrobar-los com quan som bebès! La societat ens embruta l'esperit, ens quedem adormits amb el consumisme i la bellesa efímera. És una lluita constant per tornar a l'origen. Quina paradoxa els humans.

Explosions, incomprensió

Boira, explosions emocionals i penes al món. Això em resumeix l'estat de la ment d'ara mateix. Explosions emocionals de bon matí amb la meva nena no ajuden a pronosticar un bon dia. Tinc un humor de perros* que no m'aclaro. A això s'hi sumen els desastres i desgràcies que estan passant arreu causades per la maldad de persones sense cor i m'emparralo per les parets. I la boira que ja fa dies que ens ronda no ajuda en absolut.

Sóc feble i necessito forces per poder canalitzar i reequilibrar les emocions. Sóc feble i crido dient bestieses que després me n'arrepenteixo. Afortunadament les abraçades curen i les paraules de perdó ajuden a comprendre.

Primer missatge agredolç del nou any. Pura realitat.

*no sé perquè s'atribueix el malhumor als gossos, perquè en la majoria de les ocasions sempre els veig contents!