La tardor va passant més o menys plàcida, amb un estat de mandra i paladejant els boniatos, panellets, magranes, carabasses,... La natura està preciosa. Hi ha moments que em quedo amb el temps parat, saborejant amb els sentits aquests instants de bellesa infinita i agraïnt la consciència del moment. Així vaig trampejant aquests dies càlids i freds.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada