Tocar troncs

He tocat tots els que he pogut, anava amb els dits fora dels guants i he tocat tots els arbres que anava passant pel costat. Demanant: primer neutralitzar emocions, equilibrar-les. Segon força per afrontar el dia. Estic cansada, un cansament que em fa tenir malhumor. En moments no em reconeixo. Vull aferrar-me a la persona optimista i vital que sempre he sigut. Sento com si el núvol fosc em voltés el cap. No m'agrada aquest sentiment. 

M'imagino el camí amb clots i ara he de sortir-ne per tornar a fer via més còmodament per un paviment més llis. Ple d'herba i flors, olorant brisa càlida.

Però per sobre de tot, sóc afortunada i dono gràcies per tot el que tinc.

Tu, ésser peludet

Sí, Tu Bupi, Bupita bonica i pijarrona. Vull que tornis a casa, que l'operació vagi bé i que continuïs vivint amb nosaltres més anys. No m'hagués arribat a imaginar mai que et trobés a faltar d'aquesta manera, ahir quan vaig tornar cap a casa et veia per tots els racons, i t'enyorava amb nivells elevats. Enyoro els teus ulls, sentir-me observada en la foscor, enyoro els teus pèls per tot arreu, enyoro el teu tacte i els teus sorollets. Ho enyoro TOT de tu, bé els pipís no, tot i que prefereixo tenir-te i continuar trobant pipís a tort i a dret.

T'estimo peluda 💕

Fulles seques

La tardor va passant més o menys plàcida, amb un estat de mandra i paladejant els boniatos, panellets, magranes, carabasses,... La natura està preciosa. Hi ha moments que em quedo amb el temps parat, saborejant amb els sentits aquests instants de bellesa infinita i agraïnt la consciència del moment. Així vaig trampejant aquests dies càlids i freds.