la informació et crema, puja per la gola per sortir i penses ara ho diré, ara, araaaaa, però no, hi ha l'stop a dalt de tot qui frena la llengua i el cervell té temps de raonar a l'últim instant. Llavors agraeixes aquest gest. Menys mal, menys mal que no han acabat de sortir les paraules. I en aquest moment és quan considero que saber callar és un art. És un art que, si es converteix en rutinari i s'assimila, esdevé una qualitat admirable. Jo la vull, penso que no sé tafaner, ni criticon, ni passar informacions que no s'han de fer córrer és una gran qualitat humana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada