Com que no sé si havia pujat la foto del cor, ho aprofito ara. Ara que estem al cor de la tardor i la natura està preciosa. De camí a la feina trobo cada matí l'arbre groc que em saluda. Allí al mig, tot pinxo, amb unes fulles grogues que resalten amb les dels seus companys que encara són verdoses. I mentre, a l'altre costat de carrer hi ha desafiant l'arbre roig.
Aquest cor el va elaborar la meva nena bonica. Arraulida al seu costat sento que el món s'atura i podria estar-m'hi tota l'eternitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada