Cabòries

i, de sobte, en un mar de pensaments n'hi ha que es perden, altres floten, altres s'enfonsen i no es poden pescar,..., i la ment vola i vola. Moments que necessites escriure i només surten coses soltes, inconnexes, però alliberadores per l'esperit. Ai l'art d'escriure, de plasmar totes les emocions i allò tan intens que des de dins de tot ens aflora.
A voltes els trens dels pensaments volen sortir de les vies per seguir altres rumbs, sortir de tot el que toca perquè sí. Però els rails estan ben forts i costa horrors poder emprendre altres dreceres.

Des de la infància podríem aprendre a no seguir la part oculta de les normes socials, del fer les coses perquè toca, pel què diran o deixaran de dir. Hauríem d'aprendre a seguir estimant-nos, en aquell estadi pur de quan naixem. Aprendre a no contaminar-nos del que marca la societat.