Ahir padrina vaig pensar en les històries que m'explicaves quan eres petita, de quan estava a punt d'esclatar la guerra i us sentieu reprimits, de la violència que exercien sobre vosaltres els intolerants que no podien escoltar ni una sola paraula en la nostra llengua. Ahir em vaig sentir profundament trista i indignada veient que després de tants anys passa exactament el mateix. Veure com pobles ofeguen als altres i els escanyen aixafant-los amb el dit gros. Molta pena,..., molta...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada