Demano... desitjo

Demano que els cors solidificats d'algunes persones es puguin estovar i que sentin i experimentin el què és estimar. Desitjo que el dolor i la por es redueixin i que la pietat, l'empatia i l'altruisme guanyin protagonisme. Demano un món amable, respectuós, solidari. Desitjo això.

2on intent de fer galetes

Doncs ahir, després de mirar unes quantes receptes i tutorials de fer galetes de manteca, em vaig tornar a llençar a la piscina. El resultat, tot i ser més satisfactori que el primer intent, ja que les galetes són substancialment molt més bones, no va ser l'esperat. No sé perquè em surt una massa extra enganxifosa que em treu de polleguera quan la manipulem. Tot i refrigerar-la i seguir el consell d'una senyora que tota "salerosa" explicava com fer les galetes i amb una facilitat "aplastant" enretirava la massa sobrant al fer les formes, nosaltres continuàvem amb els dits enganxats, com si estiguéssim manipulant alguna mena de matèria viva que lluités per quedar-se per sempre més adherida a la nostra pell. Finalment les galetes van anar a parar 15 minuts al forn a 180º. En quant a les formes, doncs ehem ehem,..., hi ha de tot...., però principalment són formes abstractes 😏

En fi, que bàsicament el que vaig barrejar va ser sucre, manteca i l'ou i després poc a poc anar introduint la farina i remena que remenaràs. Vaig embolicar la massa amb un paper de film i au, tot el dia a la nevera. 

Continuarem! a pel 3r intent, a cada pas estem més aprop de la perfecció!

Estones compartides

Dilluns li va caure l'altra pala de dalt i ara té un super forat que queda super xulo!!! sí senyora, així, de 2 en 2!!!!

Aquesta setmana està resultant ser descansadora, tenim els festius en dimarts i dijous i anem combinant l'interruptor de treball i descans. Els dies festius a hores no sabem què fer i sembla que arriba el malhumor. La solució està en sortir al carrer, tot i el fred, però així ens airegem o escampem la boira. Sembla estrany com una mica d'aire calma les emocions i sentiments. A l'igual que fer esport. Ahir al vespre, plena de mandra em vaig calçar els kets i vam sortir els dos a córrer. Primer tenia fred i pensaments d'estar majara, però després vaig entrar en un bucle de sentir-me a gust, escoltar el meu cos, la respiració, el batec del cor, el moviment de braços i cames, les sensacions, el so de les passes als diferents tipus de paviment. I la intimitat de córrer amb ell sota arbres gairebé despullats, sota la boira humida, sobre una catifa immensa de fulles i més fulles, embolcallats per silenci i acompassats per les nostres respiracions - Romàntic

Esdeveniments

Fa una setmana estava a punt d'aterrar a Cagliari. He estat a un congrés enriquidor a nivell professional i personal. He conegut persones interessants i motivadores, persones que inspiren i t'animen a investigar i aprendre. A fer coses diferents, a reinventar-te. He pogut estar amb la meva amiga i compartir rialles i construir connexions. M'he sentit molt a gust amb la meva persona, m'he trobat en un moment de la vida en el qual fas balanç de tot el que has fet i et sents a gust, orgullosa de la nena interior. 

Aquesta setmana gestiono coses per a fer, però des d'una altra perspectiva. Com si el fet de sortir a fora m'hagués aportat un punt de carrera que em fa vibrar i enfrentar la feina del dia dia des de més amunt, amb més optimisme. Serà potser també perquè avui ja és 1 de desembre i l'atmosfera nadalenca ja està surant pels carrers i les cases, perquè aviat hi haurà dies de festa, de retrobaments i moltes rialles. Serà segurament per això. I també que de base les coses surten bé, estic profundament agraïda per aquesta calma, perquè quan fas et torna amb positiu. Gràcies!